L'entrevista del president de Junts, Carles Puigdemont, a El Mundo ha sacsejat la campanya de les eleccions espanyoles del 29 de novembre i ha obert un nou front de confrontació entre els partits hores abans (a les 22h) del cara a cara entre el candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo, i el candidat del PSOE, Pedro Sánchez. Les declaracions de l'expresident de la Generalitat, en què assegura que Junts va aprofitar "l'ambició desmesurada de poder" de Pedro Sánchez per "derrotar Espanya", han estat rebudes amb entusiasme pel PP i Vox, que les han utilitzat per carregar contra el president espanyol i els pactes que han permès la seva investidura. El PSOE, en canvi, ha sortit al pas de les paraules de Puigdemont, a qui acusa de recuperar un discurs de confrontació i de fer el joc a la dreta espanyola. La polèmica també ha provocat reaccions dins del catalanisme, amb el PSC qüestionant l'estratègia de Junts, ERC evitant el cos a cos i la direcció juntaire defensant el seu president.
En l'entrevista, publicada aquest dimecres, Puigdemont explica que l'ànsia de poder de Sánchez és el que ha permès a Junts aconseguir "algunes derrotes" de l'Estat espanyol que, segons afirma, no haurien estat possibles d'una altra manera. El líder independentista relata que, durant les negociacions amb els socialistes per a la investidura, van arribar a demanar "de tot" i que la resposta del PSOE era afirmativa a totes les seves demandes. "No ens ho creiem", assegura sobre la predisposició dels negociadors socialistes a acceptar les condicions que plantejava Junts. Puigdemont també afirma que estudia tornar a Catalunya aquest desembre.
"L'acta notarial" d'una legislatura pensada per a la "supervivència" de Sánchez
Les declaracions han estat aprofitades immediatament pel PP per qüestionar la legitimitat de la legislatura de Pedro Sánchez i presentar l'amnistia com una concessió feta per garantir la continuïtat del president espanyol a la Moncloa. El portaveu i cap de campanya dels populars, Borja Sémper, ha definit l'entrevista com "l'acta notarial" d'una legislatura pensada per a la "supervivència" de Sánchez. Segons Sémper, Puigdemont sempre ha explicat amb transparència els seus objectius, mentre que el president espanyol hauria estat disposat a concedir beneficis a l'independentisme "única i exclusivament" per mantenir-se al poder.
"Aquí el menys culpable de tot això és Puigdemont, mai ens ha enganyat", ha afirmat el dirigent popular, que considera que l'entrevista perjudica la credibilitat de la política perquè posa de manifestd. Sémper també ha acusat el president espanyol d'haver "arrossegat" dirigents socialistes, entre els quals el president de la Generalitat, Salvador Illa, que havia defensat que l'amnistia no s'aprovaria mai.
El PP ha convertit les paraules de Puigdemont en un dels arguments de la seva ofensiva electoral. El partit ha difós a les xarxes socials un fragment de l'entrevista amb el missatge: "Aquí el vídeo per a quan Sánchez digui que aquesta notícia és mentida". Altres dirigents populars també han carregat contra el president espanyol. Cayetana Álvarez de Toledo l'ha titllat de "facinerós", mentre que la portaveu al Congrés, Ester Muñoz, l'ha acusat d'haver venut Espanya per mantenir-se a la "butaca". El vicesecretari general d'Hisenda, Habitatge i Infraestructures, Juan Bravo, ha conclòs que les declaracions demostren que Sánchez "s'ha doblegat a tot el que se li plantejava" per continuar governant.
Sémper, a més, ha deixat oberta la porta a futurs acords entre el PP i Junts. Ha recordat que els populars han pactat amb gairebé totes les formacions durant aquesta legislatura, excepte EH Bildu, i ha esmentat els acords assolits amb els juntaires en matèria econòmica i laboral. Amb tot, ha volgut marcar distàncies amb l'estratègia de Puigdemont i ha assegurat que un eventual govern del PP no aprofitaria la seva debilitat per obtenir "interessos il·legítims".
Vox porta les declaracions de Puigdemont a la Fiscalia
Vox ha anat un pas més enllà i ha denunciat davant la Fiscalia del Tribunal Suprem les "revelacions" de Puigdemont. La formació de Santiago Abascal demana investigar si les contraprestacions pactades entre Junts i el PSOE a canvi de la investidura de Sánchez poden ser constitutives de delicte. En concret, apunta a possibles delictes de suborn, tràfic d'influències, malversació, prevaricació, coaccions, obstrucció a la justícia, organització criminal i traïció. Abans de presentar la denúncia, Abascal ja havia demanat als serveis jurídics del partit que analitzessin l'entrevista per determinar quins delictes s'haurien pogut cometre amb les negociacions. El líder de Vox ha assegurat que les paraules de Puigdemont demostren que Sánchez "va vendre la sobirania d'Espanya als qui l'havien colpejat només per comprar una investidura".
El candidat de Vox per Barcelona, Juanjo Aizcorbe, també ha aprofitat la polèmica per atacar Junts. Segons ha dit, l'entrevista demostra que Puigdemont "només ha lluitat per l'amnistia, no pel bé dels catalans". Aizcorbe ha acusat els juntaires i els socialistes d'haver actuat com "una pinya" durant la legislatura i ha reivindicat que Vox vol substituir polítics per tècnics en la gestió de Rodalies.
Els socialistes acusen Junts de fer el joc a PP i Vox
La resposta del PSOE ha estat especialment crítica amb Puigdemont. Des de Ferraz han replicat que "només cal mirar la situació actual per entendre que Puigdemont no va derrotar Espanya. Ha estat al revés". El ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños, ha qualificat l'entrevista de "bastant irrellevant", però alhora l'ha aprofitat per carregar contra Junts, a qui acusa d'haver abandonat la seva "equidistància fingida" entre Pedro Sánchez i els dirigents del PP i Vox.
Bolaños considera que la conversa és "molt aclaridora" perquè, a parer seu, evidencia "a qui prefereixen" els juntaires. El ministre ha defensat que Espanya gaudeix actualment de més cohesió territorial que mai gràcies a les polítiques del govern socialista i ha reivindicat que Catalunya viu una situació de "normalitat política, institucional i social absoluta", sense que ningú vulgui tornar a la tensió del 2017.
Des de la Generalitat, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, també ha qüestionat les paraules de l'expresident. En declaracions a SER Catalunya, ha assegurat que l'entrevista "no s'entén" perquè considera que Puigdemont s'alinea amb els plantejaments del PP i Vox. Dalmau ha dit que les seves declaracions "porten a temps passats" de confrontació i ha apuntat que haurà de donar explicacions fins i tot a persones del seu propi partit. El conseller ha qüestionat especialment que Puigdemont presenti l'amnistia com una derrota d'Espanya, quan, segons ell, va ser possible gràcies al PSOE. En aquest sentit, ha defensat que la llei representa "una victòria per a la convivència" i ha contraposat el discurs de l'expresident amb l'etapa actual de Catalunya, que ha vinculat a avenços com el traspàs de Rodalies i el nou sistema de finançament.
Hereu diu que Junts ha perdut la centralitat
El cap de llista del PSC, Jordi Hereu, ha estat un dels dirigents socialistes que més directament ha interpel·lat Junts. "Junts ja no està en el centre; ha pres partit", ha sentenciat durant un esmorzar-col·loqui organitzat per Barcelona Tribuna. Hereu considera que l'entrevista de Puigdemont és "una irresponsabilitat" i "un gran error estratègic" perquè, segons ell, situa els juntaires en el mateix espai de confrontació que el PP i Vox. El candidat socialista ha posat l'accent tant en el mitjà que ha publicat la conversa com en el moment escollit per fer-la, en plena campanya electoral. Hereu ha fet referència a El Mundo i al seu paper en la difusió d'informacions falses vinculades a l'Operació Catalunya. "És evident que no està al centre. Ja ho sabíem, ara se n'ha assabentat tothom. Allà ells amb la seva irresponsabilitat", ha reblat.
Hereu considera, a més, que la polèmica pot beneficiar electoralment el PSC perquè "obre molt més l'espai" i facilita la crida als votants catalanistes perquè concentrin el vot en la candidatura socialista. El cap de llista ha aprofitat la intervenció per alertar de les conseqüències d'un eventual govern de la dreta i l'extrema dreta i ha reivindicat el potencial de mobilització del PSOE davant les enquestes que apunten a un possible relleu a la Moncloa.
Turull tanca files amb Puigdemont
La direcció de Junts ha sortit en defensa del seu president. El secretari general del partit, Jordi Turull, ha assegurat que subscriu "cada paraula" de l'entrevista i ha reivindicat que Puigdemont pugui explicar-se davant d'un públic espanyol que, segons ha dit, habitualment ha volgut fer desaparèixer l'independentisme. Turull, que ha recordat que tant ell com la cap de llista de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, han participat en moltes de les reunions de Suïssa, considera que la conversa és "una doble victòria" per a Puigdemont, perquè ha estat el periodista qui s'ha desplaçat fins a Waterloo per entrevistar-lo. "Qui ha de donar explicacions són aquells que ho van intentar tot per combatre'ns i que ara van al darrere per entrevistar-nos", ha afirmat des de Granollers.
El secretari general de Junts ha defensat que Puigdemont no té cap motiu per mantenir-se al marge del debat polític i ha recordat que va marxar a l'exili com a president de la Generalitat i que, segons ha dit, "tornarà aquí com a president". Turull també ha rebutjat que l'entrevista contingui novetats substancials respecte del discurs que el líder juntaire ha mantingut fins ara i ha atribuït les crítiques a la "gelosia". Nogueras també ha defensat la decisió de concedir l'entrevista durant el debat electoral de RAC1. La candidata ha recordat que l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias ja havia celebrat que Puigdemont es pogués explicar en qualsevol mitjà i ha aprofitat per retreure a Gabriel Rufián que no hagi volgut entrar en la polèmica. "Vostè, Rufián, ha fet entrevistes a El Mundo. Vostè, Rufián, estarà amb PP i Vox no rebent el president Puigdemont després de molts anys de lluita", li ha etzibat.
Precisament, Trias ha mantingut una posició més matisada. L'exalcalde ha considerat que les declaracions de Puigdemont són "molt personals" i ha defensat que l'expresident concedeixi entrevistes a mitjans espanyols perquè, si no, "no surts". Tanmateix, ha advertit de la "mala utilització" que es pot fer de les declaracions dels polítics i ha expressat la seva distància amb el periodista Esteban Urreiztieta, autor de l'entrevista i un dels responsables de la informació falsa sobre uns suposats comptes de Trias a Suïssa durant la campanya municipal del 2014. "No tinc cap interès a parlar amb aquest periodista, entre altres coses perquè no m'han demanat mai disculpes", ha afirmat.
Rufián evita el cos a cos i Colau qüestiona els interessos de Puigdemont
El candidat d'ERC, Gabriel Rufián, ha optat per no entrar en una confrontació directa amb Puigdemont. En declaracions a l'ACN, ha assegurat que podria dir moltes coses sobre l'entrevista, però que considera que fer-ho seria "una distracció". El republicà ha afirmat que intenta combatre "aquest bucle i aquesta bombolla tòxica" que, al seu parer, busca enfrontar constantment els partits a partir de les declaracions dels seus dirigents. Rufián ha demanat a l'espai de la dreta catalana que respecti la institució de la Presidència de la Generalitat i s'ha mostrat orgullós que les eleccions del 29N siguin una competició entre les esquerres.
També s'ha pronunciat la candidata del Front Ampli, Ada Colau, que ha instat Puigdemont a explicitar quins interessos polítics persegueix amb la seva irrupció en la campanya i amb la polèmica sobre l'amnistia. Colau ha defensat que la llei va ser una eina necessària per normalitzar el conflicte polític a Catalunya i superar la judicialització del procés independentista. "Aquells que avui vulguin polemitzar amb l'amnistia, ells sabran quins són els seus interessos polítics i amb qui coincideixen en aquesta crítica", ha afirmat. L'exalcaldessa de Barcelona ha reivindicat que l'amnistia va ser aprovada democràticament per una majoria al Congrés i que els seus efectes ja s'han pogut constatar.
En canvi, el president del PNB, Aitor Esteban, ha evitat valorar si Junts va aconseguir amb facilitat la mesura, però ha defensat que l'amnistia era "indefectible" per normalitzar la situació política a Catalunya. Esteban ha sostingut que la llei no beneficiava únicament els dirigents independentistes, sinó també centenars de persones, i que hauria acabat arribant tant amb un govern socialista com amb un de popular.