Els tribunals europeus han estat contundents en la defensa de drets fonamentals i aquest any 2022 s’esperen resolucions cabdals vers els polítics catalans a l’exili, que des de finals del 2017 lluiten contra uns tribunals espanyols “opressors”. Les resolucions crearan jurisprudència, que enfortiran els drets a Europa, i, de segur, que influiran en l'agenda política catalana i espanyola. La seva tornada a Catalunya sense passar per la presó provisional o un judici a l’Estat espanyol es veu difícil, per alguns, davant el precedent dels dotze líders socials i polítics condemnats pel Tribunal Suprem per sedició, malversació de fons i desobediència al Tribunal Constitucional (TC), tot i haver estat indultats parcialment pel govern espanyol. El Tribunal Suprem i el jutge instructor de la causa contra els independentistes, Pablo Llarena, ja han demostrat que defensen a ultrança la seva interpretació de les lleis, i en cert punt, per damunt de la jurisprudència europea.
La primera cita dels polítics exiliats és davant el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) per denunciar l’aixecament “irregular” de la seva immunitat parlamentària. En concret, el TGUE ha convocat una vista a Luxemburg el divendres 21 de gener pel recurs dels eurodiputats de Junts Carles Puigdemont i Toni Comín contra el veto inicial del Parlament Europeu a reconèixer el seu escó. El 2019 tots dos van interposar un recurs al TGUE per la negativa de l’Eurocambra, a acceptar-los com a eurodiputats malgrat haver guanyat les eleccions europees a Catalunya. Si bé tots dos van ser reconeguts posteriorment arran de la sentència pel cas del líder d’ERC Oriol Junqueras (creant l’anomenada doctrina Junqueras), Puigdemont i Comín han mantingut el recurs per denunciar que es van vulnerar els seus drets polítics. No és previst que hi siguin. Durant l’audiència, només poden parlar els advocats, si bé els afectats poden estar presents a la sala si així ho desitgen. El novembre passat, Junqueras va perdre el seu quart recurs a Luxemburg per recuperar el seu escó a l’Eurocambra i ara ho ha reclamat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).
La condició d’eurodiputat
El president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comin i Clara Ponsatí es van presentar a les eleccions europees del maig del 2019 encapçalant la llista de Junts. La formació va guanyar els comicis a Catalunya amb més de 985.000 vots i li pertocaven, en aquell moment, dos escons al Parlament Europeu. La Junta Electoral Central (JEC) va incloure Puigdemont i Comín en la llista de candidats electes, però la legislació espanyola exigeix el jurament de la Constitució per prendre possessió del càrrec. Cap dels dos ho va fer, així que en la llista que va enviar la JEC el 17 de juny del 2019 no apareixien ni Puigdemont ni Comín, exiliats a Bèlgica. Tampoc Junqueras, a qui el Suprem no va deixar sortir de la presó preventiva per jurar la carta magna, i que després va condemnar a tretze anys de presó.
El llavors president del Parlament Europeu, Antonio Tajani, va rebutjar la petició de Puigdemont i Comín de ser reconeguts com a eurodiputats a l’espera que els tribunals resolguessin la controvèrsia. Els dos escons de Junts van quedar buits en la sessió constitutiva de la cambra el 2 de juliol del 2019.
La sentència del Tribunal de Justícia de la UE el 19 de desembre del 2019 sobre la immunitat de Junqueras va establir que la condició d’eurodiputat s’obté només per la “mateixa elecció” a les urnes. Arran d’aquesta decisió, l’actual president de l’Eurocambra, el socialista italià David Sassoli, va ordenar reconèixer Puigdemont i Comín.
Tanmateix, la seva defensa va mantenir la demanda contra la cambra per no haver-los reconegut des del principi i haver fet cas a la llista de la JEC. “Constitueix una declaració il·lícita de vacant”, denuncia l’escrit presentat al TGUE. En concret, al·leguen que es van vulnerar els seus drets com a candidats electes i el dret dels ciutadans a ser “directament representats” a la UE al Parlament Europeu, tal com recull la Carta de Drets Fonamentals de la UE i els tractats.
El president Carles Puigdemont / EN
Llarena i la prescripció
La segona cita, també a Luxemburg, encara no té data. Serà cabdal per al president Puigdemont i el conseller Comín, i també per a l’eurodiputada Clara Ponsatí (que va obtenir l’escó el 5 de febrer del 2020, per l’efecte de la marxa del Regne Unit de la UE, i l’Estat espanyol guanyava cinc escons) i l’exconseller Lluís Puig. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha de resoldre el cas de les prejudicials sobre l’abast de les euroordres, que li va plantejar el magistrat del Tribunal Suprem i instructor de la causa contra els independentistes catalans, Pablo Llarena. Segons el que resolgui el TJUE, els tribunals belgues decidiran, finalment, si accepten o no l’extradició del president català a l’exili, decisió que van deixar aparcada a l’espera del pronunciament del màxim tribunal europeu en la matèria. Abans, es pronunciarà l’Advocat General del TJUE, que tot i que el seu posicionament no és vinculant, marcarà el parer del tribunal.
El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena / Europa Press
Alemanya, Àustria i Lituània, ja van advertir Espanya que no detindrien Puigdemont tot i que mantingués l’euroordre. El comportament del jutge instructor de seguir demanant la seva detenció, com la dels consellers, amb el darrer episodi a Itàlia, és interpretat per alguns juristes com una forma del jutge de trencar la possible prescripció de la causa en haver noves actuacions. El delicte de sedició té penes molt altes, però, si només fossin extradits per malversació de fons públics -com acceptava inicialment Alemanya i el jutge Llarena ho va refusar-, la tesi de la prescripció agafa cos.
El magistrat Llarena ha mantingut el seu torcebraç a l’Advocacia de l’Estat i a la jurisprudència europea i l’estiu passat va enviar un ofici al tribunal d’apel·lació italià de Sàsser, en el qual li reiterava que l’ordre de presó i d’extradició del president Carles Puigdemont, que ell va cursar el 14 d’octubre del 2019, està “activa".
Amb la prejudicial sobre l’abast de les euroordres, el jutge Llarena vol saber si el tribunal de Bèlgica pot qüestionar la competència del Tribunal Suprem per jutjar els líders polítics independentistes i si li pot denegar l’entrega a l’Estat espanyol per una vulneració de drets fonamentals, tal com va fer amb l’euroordre contra el conseller Lluís Puig, en assegurar que no tindria un judici just. Els experts en dret penal europeu indiquen que el TJUE pot fer repensar la resposta al tribunal belga, però mai obligar-li a executar l’entrega del president Puigdemont. La clau en les negatives d’Alemanya i Bèlgica a entregar els líders a l’exili és que els delictes pels quals se’ls reclama no estan en la llista d’entrega directa, com els relacionats amb el terrorisme. Per això, cal que el tribunal receptor de l’euroordre analitzi la concordança dels fets pels quals se’ls acusa amb la seva legislació penal, com es fa ara. El delictes de rebel·lió i sedició no han passat pas el sedàs.
El conseller de Cultura, Lluis Puig /ACN
A l’Estat espanyol, el TC
Paral·lelament, a l’Estat espanyol, el Tribunal Constitucional (TC) va rebutjar per unanimitat el recurs de súplica i les mesures cautelars sol·licitades pel president Puigdemont i els consellers exiliats contra les ordres europees d’extradició i de detenció nacional i internacional emeses pel jutge Llarena contra ells el 14 d’octubre i el 4 de novembre del 2019.
I abans d’acabar el 2021 el president Puigdemont i els consellers Comín i Ponsatí van presentar un recurs de súplica al Tribunal Constitucional (TC) contra la seva decisió de desestimar les recusacions formulades contra la magistrada Concepción Espejel i el magistrat Enrique Arnaldo perquè no resolguin les seves causes. Després que el ple del tribunal rebutgés les 33 recusacions plantejades en diverses causes pendents, la defensa de Puigdemont, dirigida pel penalista Gonzalo Boye, va presentar un escrit on denuncia “animadversió” contra ell i els seus consellers.
La fiscalia, sense presa amb Serret
Després de tres anys a l’exili, la consellera d’Agricultura i actual diputada d’ERC, Meritxell Serret, es va personar davant el jutge Llarena el 30 d’abril del 2021. No va estar més d’una hora declarant i l’instructor un mes després va tancar el seu cas, en el qual la processa pels delictes de desobediència i malversació de fons públics. Des de llavors, fa més de set mesos, s’espera l’escrit d’acusació de la fiscalia contra ella. Serret va tornar a l’Estat espanyol, tot coneixent els efectes de la sentència del Suprem contra els independentistes catalans, el 14 d’octubre del 2019, perquè només va condemnar pel delicte de desobediència, és a dir per inhabilitació a càrrec públic, als exconsellers que no tenien despeses relacionades amb el referèndum de l’1-O als seus departaments, com és el seu cas. Són: el conseller de Justícia, Carles Mundó: la consellera de Presidència, Meritxell Borràs, i el conseller de Cultura i d’Empresa, Santi Vila. El 9 de juny de 2021 tots tres ja van complir el càstig de 20 mesos d’inhabilitació a càrrec públic. Així, que Serret té clar que s’enfrontarà a una petició d’inhabilitació a càrrec públic, no a una pena de presó.
L'exconsellera i diputada d'ERC, Meritxell Serret / Sergi Alcàzar
Ni Llarena per Rovira
Pel que fa a la secretària general d’ERC, Marta Rovira, viu a l’exili a Suïssa des que no es va presentar a declarar davant el jutge Llarena el 23 de març de 2018. Un mes abans la va deixar en llibertat, sota fiança de 60.000 euros i considerant-la una peça clau en el procés d’independència de Catalunya la tardor del 2017. Des de llavors, i malgrat la sentència condemnatòria del Suprem als líders catalans, el magistrat mai ha demanat l’extradició de Rovira a les autoritats de Suïssa. Sí que hi ha una ordre de la seva detenció a l’Estat espanyol. És per això, que alguns acusen el jutge Llarena d’actuar més per “oportunitat política”, que amb base jurídica i penal.
Finalment, també continua a Suïssa des del 2018 l’exdiputada de la CUP, Anna Gabriel. Contra ella, el jutge instructor tampoc ha demanat la seva extradició a les autoritats suïsses, com en el cas de Rovira. Tothom va veure una porta oberta de tornada per a Gabriel amb l’absolució de l’exdiputada de la CUP Mireia Boya per part del TSJC l’octubre del 2020, i amb la condemna als membres de la primera Mesa del Parlament, liderada per Carme Forcadell. No va ser així. L’absolució de Boya es basa en què va actuar com a membre d’un grup polític, idèntic paper al de Gabriel. Fins i tot, el TSJC feia referència a la líder anticapitalista en la resolució: "Som conscients també que el que es decideixi respecte d'ella podria tenir conseqüències respecte d'altres processats que es trobaven en una situació similar i que per ara es troben en rebel·lia i pendents de ser jutjats." En l’intent de tornar, el jutge Llarena, però, es va capficar que Gabriel primer havia de declarar davant seu i potser després derivava la seva causa a un jutjat de Barcelona, en no ser actualment aforada. La fiscalia i l’Advocacia de l’Estat van mantenir la mateixa posició que el magistrat, i el gener passat també ho va fer la sala penal del Suprem. Per això, per ara, des de l’equip de defensa de Gabriel no es veu un retorn prou segur.
La consellera d'Acció Exterior, Victòria Alsina, amb l'exdiputada de la CUP, Anna Gabriel / ACN
Valtònic, darrera cita
D’altra banda, les resolucions de la causa del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, Valtònyc, que també viu a Bèlgica, tot i que centrades en la defensa de la llibertat d’expressió han estat viscudes com un triomf per part dels polítics a l’exili com des dels Païssos Catalans. El proper 11 de gener és la darrera cita: el Tribunal de Cassació de Brussel·les celebrarà la vista per analitzar el recurs de la fiscalia contra la resolució del Tribunal d’Apel·lació de Gant, del 29 de desembre passat, de denegar l’entrega a les autoritats espanyoles del cantant. L’Audiència Nacional va demanar l’extradició de Valtònyc, el maig del 2018, per la condemna de tres delictes: enaltiment del terrorisme (dos anys de presó), injúries a la corona (un any) i amenaces (sis mesos). El tribunal belga va descartar els dos primers, i el desembre passat també el d’amenaces, que suposadament havia fet en una cançó contra el president del Circulo Balear, en considerar que encaixaven en la llibertat d’expressió.
Valtònyc amb companys de l'exili, en la celebració del seu aniversari / Twitter
La jurisprudència europea que s'està creant arran de la causa dels independentistes catalans serà un referent en garantia de drets, que caldrà complir a l'Estat espanyol. El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) també ha de dir la seva sobre la condemna als presos polítics i socials del Referèndum de l'1-O.
Foto principal: Els eurodiputats Puigdemont, Ponsatí i Comín / ACN