Hi ha verbs que semblen ben normals fins que els compares entre llengües. En català, portar és un d’aquests mots universals que serveix per a gairebé tot: pots "portar el nen a escola", "portar un abric", "portar una carta", "portar sort". Però el castellà, que a primera vista podria semblar igual de senzill, trenca aquesta harmonia amb una distinció subtil, però fonamental: no és el mateix llevar que traer. Aquest petit desdoblament ha estat, des de fa segles, una autèntica pedra a la sabata per als catalanoparlants quan parlen castellà. I, curiosament, al segle XIX, aquesta diferència va ser motiu d’una polèmica tan acalorada com reveladora.
🤔La paraula catalana en perill d’extinció que la IA considera un símbol de Barcelona
"La chaqueta que traigo está rota": la frase que va provocar el debat
Segons analitza la lingüista Emma Gallardo Richards en un estudi recent, l’any 1872, les pàgines de la revista madrilenya La Idea. Revista Semanal de Instrucción Pública van acollir una discussió lingüística insòlita: dos mestres, el riojà Pablo Solano Vitón i el gironí Salvador Genís i Bech, van passar mesos debatent sobre una frase que avui podria fer somriure: "La chaqueta que traigo está rota".
Per a Solano, aquell traigo en castellà era una mostra de la corrupció del castellà dels catalans: el correcte, deia, seria llevo. Genís, en canvi, defensava amb vehemència que la frase era perfecta i que el verb traer també podia voler dir “tenir posat”, com demostraven textos de Cervantes o Quevedo.
Però rere aquesta discussió filològica hi bategava una qüestió més fonda: qui té dret a dir què és parlar bé? Solano representava el purisme castellà, convençut que la norma havia de venir de Castella. Genís, des de Catalunya, defensava que la llengua real, la que viu al carrer i a les escoles, no sempre segueix les regles d’un despatx de Madrid. D’alguna manera, aquell enfrontament entre dos verbs reflectia una batalla simbòlica molt més gran: que el castellà de Catalunya podia ser diferent.
Quan s’ha d’usar llevar i quan traer (segons la RAE)
Segons el Diccionario panhispánico de dudas de la RAE, la diferència essencial entre les paraules en castellà llevar i traer és la direcció del moviment. Llevar s’utilitza quan alguna cosa o algú es mou des del lloc on és el parlant cap a un altre punt. Si jo surto de casa i duc un paraigua, "llevo el paraguas". El moviment s’allunya de mi. En canvi, la paraula castellana traer s’empra quan l’objecte o la persona es mou cap al lloc on és el parlant. Si algú ve i em porta el paraigua, diré "tráeme el paraguas".
És a dir, llevar s’associa a allò que va cap a un lloc, mentre que traer implica un moviment cap al subjecte de l'oració. Sembla una diferència òbvia, però la realitat és que en català no la necessitem: el nostre portar cobreix tots dos sentits. Aquesta absència de distinció explica per què, des del segle XIX, molts catalans feien servir llevar i traer de manera intercanviable i que aquest error encara sigui molt estès entre els catalanoparlants quan parlen castellà.
La RAE també recull altres matisos. Llevar pot expressar temps o durada ("Llevo tres años viviendo aquí"), una construcció que en català substituïm amb "Fa tres anys que visc aquí". I traer, tot i que principalment denota moviment cap al parlant, també pot voler dir “portar posat” ("Trae un abrigo rojo"), sentit que, de fet, estava al centre de la polèmica del 1872.
Els embolics més freqüents entre 'llevar' i 'traer'
Imaginem algunes situacions quotidianes. Si surts de casa amb la bossa i vas a l’oficina, en castellà correcte diràs "Llevo la bolsa al trabajo", perquè te n’allunyes. Però si ets a la feina i algú et demana que li duguis la bossa des de casa, la frase canvia: "Tráeme la bolsa al trabajo cuando vengas".
Si una mare diu al seu fill: "Lleva los platos a la cocina", el moviment va cap a un lloc diferent del parlant (ella no és a la cuina). En canvi, si la mare és a la cuina i vol que el fill li porti els plats del menjador cap allà, la frase correcta és "Tráeme los platos". Així de simple i així de complicat. Per als catalanoparlants, el repte és més de percepció que de gramàtica, perquè la nostra llengua no necessita fer aquesta distinció. Quan diem "Porta’m el llibre", no indiquem si el moviment s’acosta o s’allunya: el context ja ho diu tot.
No és estrany sentir, fins i tot avui, frases com "llevar el coche aquí" o "traer la niña al cole" en boca de catalans. Tècnicament, no són errors de comunicació (tothom entén què es vol dir), però no seria el més correcte si ens atenim a les normes de la RAE.