El TSJC ha condemnat per desobediència els membres de la Mesa del Parlament Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Lluís CorominasMireia Boya queda absolta.

La Sala Civil i Penal condemna els 4 exmembres de la mesa a 20 mesos d'inhabilitació especial per a càrrec públic electe de qualsevol àmbit i a pagar una multa de 30.000 euros. Per tant, cap d'ells es pot presentar a les eleccions vinents.

És el que s'esperava després de la condemna de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a onze anys i mig de presó per sedició. Res feia pensar en una possible absolució. Tot el cas penja de la mateixa querella de la Fiscalia General de l'Estat.

En canvi ha absolt l'exdiputada de la CUP Mireia Boya perquè diu que no va ser advertida nominalment pel TC i no ostentava una posició d'intervenció en els fets compatible amb el tipus penal de la desobediència.

La sentència obliga els condemnats a pagar una desena part dels costos processals. El judici es va celebrar els dies 21,22 i 24 de juliol del 2020. El tribunal estava integrat pels magistrats Jesús María Barrientos, Jordi Seguí i Carlos Ramos, que ha actuat com a ponent de la sentència. 

 

 

La base de la sentència

La sentència es basa en els decrets aprovats pel Parlament de Catalunya. Diu el text que tot i que els acords de la mesa del 27 d'octubre i 3 de novembre van ser anul·lats, finalment la cambra els va aprovar desobeint el TC. 

De fet, la sentència és una cronologia de fets on s'exposa fil per randa tot el que va passar els mesos previs al referèndum de l'1-O. Des de les resolucions de la Mesa que són impugnades i després aprovades per la cambra, fins al periple judicial pel qual passen fins a l'anul·lació del TC amb tots els actors polítics que hi van intervenir, tant per posar recursos com per aplicar els decrets.

El text judicial relata com, tot i haver estat impugnades  les decisions del Parlament, es comencen a desplegar mesures que estaven recollides en els decrets amb la majoria independentista de la cambra. Tampoc es deixa tots els advertiments del poder judicial, tant als processats com als tècnics del Parlament. 

Les resolucions de la comissió d'estudi que es publiquen al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el juliol del 2016 són pel tribunal un "clar i palmari incompliment" de la resolució del Tribunal Constitucional, així com de les advertències incloses en la providència de l'11 de novembre: "Tot i que el TC havia avançat en el propi ATC 141/2016 que el contingut de les conclusions de la Comissió d'Estudi —que va poder conèixer abans de resoldre, perquè li van ser facilitades per l'Advocacia de l'Estat— contravenia "clarament" els seus mandats, tots els acusats van consentir que el Parlament de Catalunya les ratifiqués en la sessió plenària del dia 27 juliol 2016 donant lloc a la Resolució 263 / XI".

La inviolabilitat parlamentària

Des de la primera imputació de Carme Forcadell les defenses han apel·lat sempre a la inviolabilitat parlamentària. Però cap tribunal fins ara l'ha tinguda en compte. El TSJC aquí argumenta que no pot existir inviolabilitat quan s'està vulnerant la llei: "A partir de la infundada afirmació segons la qual 'l'objecte del present procediment és la judicialització i criminalització d'uns fets de naturalesa política com a resposta de l'Estat a una ideologia dissident', les defenses invoquen 'la prerrogativa parlamentària de la inviolabilitat', que es troba prevista en els arts. 57.1 EAC i 21 RPC, en relació amb l'art. 71 CE, amb la finalitat de preservar la lliure formació de la voluntat de la institució parlamentària en la seva funció representativa del poble català i d'evitar el seu condicionament per altres poders de l'Estat, el judicial inclòs, cosa que la converteix en una garantia imprescindible de la separació de poders, essencial en la concepció democràtica de tot estat de dret (art. 1.1. CE)".

El tribunal explica en la sentència que "l'exclusió de la inviolabilitat parlamentària en aquests casos no violenta l'autonomia parlamentària (art. 58 EAC), perquè aquesta no pot erigir-se en raó per defugir el compliment de les resolucions del Tribunal Constitucional, ni pot servir de cap manera d'argument perquè la Cambra autonòmica es consideri legitimada per atribuir-se la potestat de vulnerar l'ordre constitucional; ni compromet tampoc l'exercici del dret de participació dels representants polítics garantit per l'art. 23 CE, al tractar-se de "la conseqüència obligada de la submissió a la Constitució de tots els poders públics (art. 9.1 CE)"; ni pot dir-se, finalment, que les decisions adoptades amb la participació de l'acusat en la Mesa de Parlament de Catalunya en contra de les advertències del TC tinguin empara en la llibertat d'expressió, a l'haver-se adoptat en contra del marc constitucional (cfr. AATC 170/2016 FFJJ6-7, 24/2017 FFJJ8-9, 123/2017 FJ8, 124/2017 FJ8)".

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat