Un autèntic salvavides de ciment. Això és l'únic que ha trobat Espanya en la seva lluita judicial contra el president català a l'exili des de la tardor del 2017, Carles Puigdemont. La batalla de les prejudicials que va presentar el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha donat peu que els diferents països membres de la UE poguessin donar la seva opinió sobre els lliuraments en les euroordres que tramiten els diferents estats. Tot això, després que s'hagin produït nombroses denegacions a la justícia espanyola d'euroordres contra els exiliats independentistes catalans per tribunals tan diferents com els de Bèlgica, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya o situacions de denegació, fins i tot de detenció, en països com Holanda, França i la sempre neutral Suïssa.

Però Pablo Llarena es va posar, segurament sense voler, a la gola del llop amb les prejudicials davant del TJUE, en comptar, potser, que seria com a Espanya, on política i justícia van tant de la mà que costa saber qui actua com a què. El resultat per a Espanya no pot ser més desolador: només ha trobat suport en Polònia i Romania, mentre que els estats que representen el pes de la Unió han expressat un aclaparador i clamorós silenci. Un silenci que no es pot interpretar com a ambigu sinó com una actitud discrepant. El TJUE té les seves pròpies regles i és sabut que per la seguretat jurídica tendeixen a pronunciar-se sempre. Callar és, en aquest cas, el màxim que poden fer per Espanya.

Que hagi estat un diari tant establishment com el matutí madrileny La Razón el que hagi revelat que només Polònia i Romania s'han alineat amb l'estat espanyol ―segurament ho han fet més pensant en la fragilitat de Sánchez que per ensenyar les misèries d'Espanya― demostra ben clar i net la solitud internacional de la justícia espanyola. Polònia està immersa en un pols amb el TJUE en haver-se imposat que la justícia nacional preval sobre la justícia europea. El TJUE ha multat Polònia amb un milió d'euros al dia per ignorar la decisió del tribunal europeu que va ordenar retirar la polèmica cambra disciplinària del Tribunal Suprem polonès per atemptar contra la independència judicial.

Romania també ha desafiat els tribunals de la UE en qüestionar, fa uns dies, la primacia del dret comunitari, seguint així la línia de Polònia i també d'Hongria. L'Espanya en blanc i negre confrontada a tots els estats membres fundadors de la UE ―França, Itàlia, Alemanya, Bèlgica, Luxemburg i els Països Baixos― però també a Dinamarca, Irlanda, Portugal, Finlàndia i Suècia, entre tants d'altres.

En complir-se 35 anys de l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Europea, la constatació de la incomoditat amb les normes europees comença a estrènyer el cinturó de la Villa y Corte. I és que la justícia espanyola va pel camí de quedar exposada a un ridícul internacional amb escassos precedents.