Com si fos una heist movie com El cop o Ocean's Eleven, aquest diumenge han estat robades del Museu del Louvre de París un conjunt de joies d'"un valor patrimonial i històric incalculable". En tot just set minuts i al museu més visitat del món, un comando organitzat de quatre lladres "professionals" s'ha emportat cap a les 9:30 hores diverses joies de l'Imperi francès que ara pertanyen a la República i que estaven exposades al famós museu parisenc. Dos dels lladres van pujar al primer pis, a la galeria Apol·lo, a través d'una bretxa al vidre d'una finestra amb uns discos de tall que també van fer servir per trencar dues vitrines que guardaven les joies.
Entre les joies robades, hi consten una diadema de la reina Maria Amèlia i de la reina Hortènsia; un collaret del conjunt de safir de les mateixes reines; una arracada d'aquest mateix conjunt; un collaret de maragdes de la reina Maria Lluïsa; un parell d'arracades de maragda de Maria Lluïsa; un fermall; una diadema de l'emperadriu Eugènia; i un fermall de la mateixa emperadriu. En la seva fugida, van perdre la corona de l'emperadriu Eugènia de Montijo, l'esposa espanyola de l'emperador Napoleó III (1852-1870), que va patir danys.
No obstant això, a la mateixa sala hi ha una altra peça magnífica i d'enorme valor que els lladres han deixat enrere: es tracta del 'Regent', un dels diamants més coneguts i temuts del món. Una peça de 140 quirats i un valor d'uns 55,3 milions d'euros. Al diamant, que va pertànyer a la reialesa francesa i després a Napoleó, l'acompanya una història tètrica també de pel·lícula: hi ha qui diu que està maleït, pel futur amarg que ha augurat a molts dels seus amos al llarg dels segles.
Diamant de sang trobat al regne de Golconda (Índia)
Segons les històries, el 'Regent' va ser extret per un esclau a la mina de Kollur, a l'antic regne de Golconda, al cor de l'actual Índia. Va ser a finals del segle XVII. L'esclau l'hauria amagat en una ferida a la cama i hauria intentat fugir amb ell, perseguit pels guardes de l'emperador mogol Aurangzeb. Segons la llegenda que envolta el diamant, l'esclau va arribar a la costa i va conèixer un capità anglès, a qui va oferir la meitat dels guanys que obtingués de la venda de la joia a canvi de treure'l de l'Índia. No obstant això, allà va començar a forjar-se la mala llegenda que acompanya el 'Regent', ja que diuen que el mariner va matar l'esclau per prendre-li el diamant i el va vendre a un important comerciant de joies.
Va pertànyer als reis de França i a Napoleó
Al voltant del 1701, la peça va acabar en mans del comerciant i polític britànic Thomas Pitt, que el va fer tallar a Londres al voltant del 1704 i va provar de vendre'l a la noblesa de tot Europa. Diuen que Lluís XIV, el rei Sol, el va rebutjar pel seu elevat preu. Finalment, el regent francès Felip II d'Orleans el va adquirir per a la corona francesa el 1717, per unes 135.000 lliures esterlines. El diamant es va encastar a la corona de Lluís XV per a la seva coronació el 1722, i de la mateixa manera més endavant per a Lluís XVI i Maria Antonieta, els monarques decapitats durant la Revolució Francesa. La peça va desaparèixer el 1792 i posteriorment va ser recuperada en una teulada de París. Després d'usar-se com a garantia per sufragar despeses militars durant aquells anys convulsos, finalment Napoleó la va guardar per ornamentar la seva espasa el 1801. La joia es va mantenir entre els dirigents de l'Imperi o la monarquia francesa en les successives dècades en què França va canviar la seva forma d'estat.
Ara, el 'Regent' pertany a la República i, com a part del Tresor Reial, està exposat a la sala Apol·lo del Museu del Louvre des del 1887, l'estança que ara ha estat robada. De grans dimensions i molt conegut, els lladres podrien haver-lo deixat on era per la dificultat que això suposaria a l'hora de vendre'l. Les joies que s'han endut, diademes, collarets, arracades i altres ornaments, es poden desmuntar i passar desapercebudes amb més facilitat per vendre's.