El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha sorprès aquest dilluns amb la proposta a Europa per eliminar el canvi d'hora el 2026, a les portes del canvi d'hora que tindrà lloc durant la matinada d'aquest dissabte a diumenge i que farà que a les 3.00 tornin a ser les 2.00. Amb el debat de nou sobre la taula, ens podem preguntar també quin és el millor horari: el d'estiu o el d'hivern?
El fet és que Sánchez vol fer valdre la votació sobre aquesta qüestió al Parlament Europeu de fa sis anys —i que, des d'aleshores, no s'ha resolt amb un acord entre els estats membre—, i ha argumentat que tant els espanyols com la resta de ciutadans europeus s'han pronunciat "de manera majoritària" a totes les enquestes contra els canvis al rellotge dues vegades l'any. A més, ha apuntat que la ciència "ens diu que ja no suposa un estalvi energètic" i que, en canvi, sí que "ens trastoca els ritmes biològics". Però, més enllà del president espanyol, cal veure què hi diuen els experts.
La necessitat d'eliminar el canvi d'hora
Trinitat Cambras, catedràtica de Fisiologia de la Universitat de Barcelona (UB) i especialista en cronobiologia, ha explicat a RAC1 que cal eliminar el canvi d'hora "perquè no té sentit". D'una banda, perquè "provoquem petits impactes en el nostre organisme". D'una altra, perquè "no hi ha dades que demostrin l'estalvi d'energia". "Des del punt de vista biològic, és bo eliminar-lo (...). Mantenir una hora és la millor solució per al nostre cos", ha insistit. En aquesta línia, cal recordar la conclusió d'un estudi publicat fa cosa d'un mes a la revista científica PNAS: el canvi d'hora contribueix a milers d'ictus i a l'obesitat.
Hi ha consens al voltant de l'eliminació del canvi d'hora, i sembla que també n'hi ha al voltant de quin és el millor horari a mantenir. Cambras ho té clar: "El millor és el d'hivern —també conegut com a estàndard—, tindrem més llum". "Amb el d'estiu, seria fosquíssim al matí", afegeix. La doctora ha explicat que, amb els canvis d'hora, "calen un parell de dies per adaptar-s'hi", tot i que "el d'octubre el notem menys". "El de primavera el notem molt més", aclareix, i conclou: "El nostre cos s'adaptaria en poc temps, amb facilitat". Tot i això, ha reconegut que "hi ha extrems" i que a les persones tant matutines com vespertines (que representen un 10% de la població) els costaria una mica més.
L'horari estàndard, la millor opció?
Pel que fa a l'estudi recent que hem citat —i que està fet amb dades de ciutadans dels Estats Units—, els models indiquen que deixar com a permanent l'hora estàndard o d'hivern permetria evitar uns 300.000 casos d'ictus cada any i reduiria en 2,6 milions la xifra de persones amb obesitat. És a dir, que tenir sempre l'horari d'hivern reduiria la prevalença estatunidenca de l'obesitat un 0,78% i la prevalença d'accidents cerebrovasculars un 0,09%, dues afeccions influenciades per la salut circadiària. En canvi, deixar com a permanent l'horari d'estiu suposaria que la prevalença nacional de l'obesitat disminuiria un 0,51% (1,7 milions de persones) i la dels accidents cerebrovasculars un 0,04% (220.000 casos). Amb només aquests números a la mà, sembla que mantenir l'horari d'hivern seria la millor opció, sempre tenint en compte que són dades relatives als EUA.
Els autors d'aquesta recerca recordaven que cal més llum al matí i menys a la nit per mantenir-se ben sincronitzat amb un dia de 24 hores. Així, durant un any, la majoria de les persones experimentarien la menor càrrega circadiària amb l'horari estàndard o d'hivern permanent, que prioritza la llum del matí. I, com ha assenyalat ara Cambras, els beneficis varien lleugerament segons la ubicació de la persona dins d'una zona horària i el seu cronotip —és a dir, si prefereix matinar, tranuitar o una cosa intermèdia. Per exemple, segons l'estudi, les persones que matinen sovint tenen uns cicles circadiaris inferiors a 24 hores i experimentarien la menor càrrega circadiària amb l'horari d'estiu permanent, ja que una quantitat major de llum vespertina perllongaria els seus cicles circadiaris fins a apropar-se a les 24 hores.
La Declaració de Barcelona
Cal no oblidar que fa tres anys es va signar a la capital catalana una declaració pionera: la Declaració de Barcelona en Polítiques del Temps, amb m la signatura de 75 institucions referents d'arreu del món. Aquella iniciativa, impulsada Time Use Initiative, pretenia consolidar una proposta d'abolició del canvi d'hora basada en evidència científica. Concretament, les organitzacions signants van considerar important treballar per l'abolició del canvi d'hora d'estiu (o Daylight Saving Time, DST) a Europa, i mantenir l'horari estàndard.
Després de l'anunci de Sánchez, la Societat Espanyola del Son (SES) ha celebrat la proposta i també ha apostat per mantenir l'horari d'hivern perquè és més beneficiós per a la salut, ja que el d'estiu provoca que es dormi menys. L'organització espera que el canvi d'aquest cap de setmana sigui l'últim i que es mantingui l'estàndard (GT+1) perquè promou un ritme biològic més estable que el d'estiu, fet que contribueix a millorar el rendiment intel·lectual i a disminuir l'aparició de malalties com l'insomni i la depressió. Així, l'horari d'hivern seria més beneficiós per als grups més sensibles als ajustaments i a patir trastorns del son: els nens i la gent gran.
El problema de l'hora a Europa
La societat científica reitera que el control del son depèn una mena de rellotge intern situal al cervell que depèn de factors externs, com ara la temperatura i la llum. Només una hora és capaç d'alterar el temps d'exposició al sol durant el dia i desequilibrar aquest rellotge, que triga diversos dies a reajustar-se, i causa irritabilitat, manca de concentració, baix rendiment i insomni en moltes persones. Hi ha ciutats de l'Estat on el sol no surt abans de les 9.30 a l'hivern, mentre que a l'estiu s'arriba a pondre a les 22.00. Aquest desajustament provoca menys hores de son en dia laborable i més en festius, amb els problemes que això comporta. "Dormir adequadament les hores necessàries i mantenir un ritme regular del cicle son-vigília és un dels pilars fonamentals de la salut", mentre que "un son insuficient, desorganitzat i de mala qualitat, afavoreix l'aparició de malalties tan freqüents, greus i amb tan alt impacte social i econòmic com el càncer, la malaltie d'Alzheimer, la hipertensió arterial, l'obesitat, la diabetis, l'infart de cor, l'ictus, la depressió i l'ansietat", ha resumit la SES.
Ara bé, tot i que quedi clar que cal canviar l'hora i que l'horari d'hivern pot ser millor, el principal escull continua sent la manca d'acord a Europa. La doctora ha afirmat que és impossible mantenir un horari i la mateixa relació amb el Sol arreu del bloc comunitari. Perquè ens entenguem, "és impossible que a les set del matí surti el sol a tots els països" si volem tenir un mateix horari o, com a mínim, similar. "Mantenir l'horari tots iguals a Europa seria positiu, però és evident que tothom té una relació diferent amb el Sol", ha reiterat. Havent deixat això clar, sí que ha apostat per mantenir un horari comú i que, després, cada individu s'adapti a la llum.