El president del govern espanyol Mariano Rajoy no era alié a les maniobres de l'Operació Catalunya. Així ho certifiquen nous documents i audios als quals ha tingut accés ElNacional.cat sobre la persecució a què es van sotmetre polítics i empresaris catalans (inclosos directius del Barça) amb la utilització de recursos públics per combatre el moviment independentista. A més, aquesta informació, validada per testimonis que formaven part de l'operatiu, demostra que el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Diaz, i el mateix Rajoy van ordenar posar en marxa l'Operació Catalunya el setembre de 2012, després de la Diada massiva d'aquell any i després que el llavors president Artur Mas exigís sense èxit a la Moncloa un pacte fiscal per a Catalunya.
🔴 NOVA INFORMACIÓ: Un document del Ministeri de l'Interior fixa línies d'investigació contra els Pujol i empresaris catalans
L'Operació Catalunya va consistir en un espionatge a polítics i empresaris sense empara judicial i amb accions paral·leles a les realitzades pel Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI). Ho confirmen una trentena de notes informatives de la policia espanyola entre els anys 2012 al 2014, que anaven directament als responsables d’Interior. El comissari José Manuel Villarejo informava al llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, mà dreta del ministre Fernández Díaz, de les investigacions il·lícites que realitzaven contra polítics catalans, amb el pagament a informadors, segons les converses enregistrades pel policia. Les notes recorrien diferents despatxos del govern del PP. Les rebia el ministre Fernández Díaz i aquest les enviava al president Rajoy, segons ha pogut saber ElNacional.cat de fonts involucrades d'aquestes actuacions. Són documents i àudios complets. Sense cap base legal van incriminar dos presidents de la Generalitat, Jordi Pujol i Artur Mas. Tots dos, de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), partit dissolt el juliol de 2016.
Implicació del PP
La prova que el setge policial a polítics i empresaris que defensen la independència de Catalunya es feia amb la implicació de responsables polítics del PP, ho evidencia un dels molts àudios que va enregistrar l’excomissari Villarejo quan s’entrevista amb el llavors secretari d’Estat de Seguretat, Francisco Martínez, el 14 de març de 2014. El diari Público va difondre per primera vegada part d'aquest àudio l’octubre de 2021, i se centrava a explicar com Villarejo l'informava que el president Mariano Rajoy (a qui anomena el barbas o l'asturià) li havia donat carta blanca per investigar i controlar la informació que tenia l’extresorer del PP Luis Bárcenas, i li anunciava que li faria “una nota sobre el control de togues del CNI perquè no torni a passar això de la Gürtel”.
Ara, ElNacional.cat ha accedit a l’enregistrament complet i ha comprovat que l’Operació Catalunya estava en marxa. En concret, quan Martínez li pregunta sobre un altre cas, Villarejo s’excusa i li respon: “Estem també a l’altre tema dels catalans i tal; tenim un grup de confiança...” En un altre moment de la conversa, critica el comissari Marcelino Martin Blas, comissari d’Assumptes Interns per promoure una investigació encarregada pel fiscal José Grinda a una part de policies per suposadament ajudar una trama xinesa, a esquenes del jutge Fernando Andreu en el cas Emperador. Quan li transmet la seva queixa directament a Marcelino, Villarejo afirma: “Vaig veure l’altre molt agobiat i de seguida va treure les coses que estan fent a Andorra, les gestions i les dades que està aconseguint M [Marcelino]. I que això va molt bé, i els dic: així m’agrada, però no ens hem de fer un tret al peu”, referint-se a la investigació a la mateixa policia. És una afirmació fins ara no difosa.
Acusació de pedofília a Grinda
Fins i tot, en la conversa amb el secretari d’Estat, l’excomissari Villarejo acusa el fiscal Grinda de pedofília. Hi va haver un procés judicial contra el fiscal que es va tancar perquè Grinda va assegurar que no sabia que la noia amb què havia contactat era una menor. Villarejo es mostra enfadat amb el fiscal perquè ha fet obrir a Martín Blas una investigació a policies del cas Emperador, on hi ha inclòs el seu propi fill:
JMV: “Marcelino estava molt nerviós i és molt ignorant. Tothom sap que els sumaris són una cosa seriosa i que no es pot fer una investigació paral·lela només perquè ho digui el fiscal. I que Grinda li ha demanat verbalment”.
FM: “I el teu fill surt en aquest informe que han elaborat?”
JMV: “Sí, a l’informe gros, i el fill del Carlos [un altre policia]. Tot demencial”
FM: “Mira que xungo és el Grinda que diu que Assumptes Interns li ha portat una denúncia contra els col·legues, mentre la Udico ha dit que no hi ha res.”
En la conversa tots dos abaixen molt la veu, i l’excomissari afirma que “ha parlat amb molts i que, a part de retorçat, Grinda no té fonaments i quasi tot ho perd”, i Martínez li respon: “És dolent tècnicament.” L’excomissari hi assegura: “Tinc el permís de l’Eugenio (referint-se a Eugenio Pino, llavors Director Adjunt Operatiu (DAO) de la Policia) i aniré a Galicia i li trauré això de la pedofília a aquest noi. Tens la meva benedicció, va dir”. I detalla: “Aquest fill de puta que es permet jugar, amb la que està caient.”
🔒 Més documentació confidencial: l’Operació Catalunya va investigar la Sagrada Família i va ensopegar amb un afer d’Urdangarin
BPA, “forçada i obligada”
La primera actuació de la policia política fora de l’Estat espanyol és a Andorra. Un grup de policies —que després s’ha sabut que eren dirigits pel comissari Marcelino Martín Blas (que es feia dir Félix), amb l'inspector Celestino Barroso, agregat d'Interior a l'Embaixada d'Espanya a Andorra— aconsegueix de forma il·legal els comptes de la família Pujol Ferrusola a la Banca Privada d’Andorra (BPA). En la nota policial informativa, datada l’1 de juliol de 2014, s’admet: “Part d’aquestes informacions, tot i que de manera forçada i obligada per les circumstàncies, les hauria facilitat els propis responsables del BPA davant el temor de poder perdre la llicència per exercir a Espanya com la banca privada a través de la marca Banco Madrid, han optat per acceptar prestar col·laboració amb les autoritats judicials i fiscals espanyoles.” A la nota surt un pantallazo dels comptes de Marta Ferrusola, i dels seus fills Marta, Mireia, Pere i Oleguer, titulars també dels comptes, i precisa que van fer onze ingressos per valor de 3,4 milions d’euros entre els anys 2011 i 2012. En aquell moment, només un jutge de l’Audiència Nacional investigava els negocis de Jordi Pujol Ferrusola en una causa oberta el 2012. No pas de la família.
🔒 Més informació: Les proves de l'agonia de la BPA: de les pressions per l'Operació Catalunya a la querella-zombie
La falsa nota Falciani
La policia patriòtica fins i tot va falsejar una nota informativa el novembre de 2012 en el qual assegura que a la llista Falciani sobre evasors fiscals al banc HSBC hi ha Jordi Pujol Ferrusola, del qual s'assegura que té una empresa de marbre. Hi ha premsa espanyola que pica i publica aquesta informació falsa.
El cas de la BPA és una investigació sense empara judicial, que s’admet en la mateixa nota: “Donades les greus dificultats que el procés d’identificació dels comptes dels Pujol està propiciant, seria aconsellable continuar amb els contactes dels responsables del BPA, a fi de millorar, la fins ara, remisa actitud a la col·laboració per aportar concreció del volum del que són titulars.” I afirma: “Sense poder determinar encara aquest volum, verbalment un dels responsables ja esmentats, va esmentar de manera velada que ni tan sols ells podrien determinar amb total exactitud quants diners són de titularitat pròpia, encara que consti a nom de fiduciaris, així com quant tenen un o diversos dels fills del Pujol encara que finalment procedeixin de fons externs que tenen assignada la seva representativitat. En cap cas, al BPA el volum propi seria inferior a 500 milions i en cas de referir-se a fons indirectes, d'uns 1.500-1.800 milions de €, dels quals es desconeixeria el nivell percentual que tindrien ells.”
Tot plegat desmostraria fins a quin punt els policies treballaven a partir d'una especulació sobre els diners que podria tenir la família Pujol al BPA. Els titulars de la BPA, els germans Higini i Ramon Cierco, sempre han negat haver donat aquesta informació bancaria.
L’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, va confessar que la família tenia diners no declarats a Andorra, provinents d’una deixa del seu pare Florenci, el 25 de juliol de 2014, forçat per la policia política quan el diari El Mundo va publicar el pantallazo dels comptes al BPA el 7 de juliol. El diari espanyol ja havia estat utilitzat per les clavegueres de l’Estat per publicar informes falsos de la Udef, un d’ells no acceptat pel fiscal Emilio Sánchez Ulled i el jutge del cas Palau de la Música, Josep Maria Pijuan, i que tenia com a objectiu fer escorcollar la seu de Convergència, quan ja hi havia prou indicis i acusacions del cobrament de comissions de CDC, tal com va ser condemnat.
La confessió del president Pujol va blanquejar i legalitzar les investigacions il·lícites i una jutgessa de Barcelona va obrir una investigació a la família, que el 4 de desembre de 2015 va accedir a traspassar el cas al seu homòleg de l’Audiència Nacional que fins llavors només investigava el primogènit. Ara, sí, de forma oficial el banc andorrà va entregar al jutge espanyol les dades bancàries dels Pujol.
Dos àudios clau
Les notes policials i els àudios confirmen que la família Pujol Ferrusola era investigada de forma il·legal després del dinar de La Camarga, que va mantenir la llavors líder del PP Alícia Sánchez-Camacho i l’exparella Jordi Pujol Ferrusola, Vicky Álvarez, que, sense saber que era enregistrada, li explica els suposats diners que mou la família i amb comptes a Andorra, el 7 de juliol de 2010, que es va difondre el 2015. Precisament, una conversa enregistrada per Villarejo, i desvelada ara, destapa que el 26 de juny de 2013 ja informa al secretari d’Estat de Seguretat sobre les pesquises contra els Pujol. Li precisa que tenen informació que “els Pujol amaguen els diners en quadres a Andorra” i que també implica Artur Mas i Convergència. Extrems mai provats.
Quan un any després tot esclata i el president Pujol confessa que la família té diners no declarats a Andorra, en una nova conversa del 22 d’agost de 2014, Villarejo i Francisco Martínez s’enfoten dels que diuen que la feina ha estat del CNI, fet que referma la seva autoria: “Ara s’apunten el tanto.” És en aquesta conversa que Villarejo també li demana que li renovi la seva identitat falsa amb el nom de Javier Hidalgo, com el coneix Álvarez i altres confidents a sou.
La família Pujol Ferrusola està pendent de judici per blanqueig de capitals i associació il·lícita. Els negocis del primogènit, que cobra per fer d’intermediari amb empreses, es considera il·legal. Ni Villarejo ni Vicky Álvarez són testimoni de la Fiscalia davant la il·legalitat de les seves actuacions.
Bancs tancats
La col·laboració forçada dels propietaris de la BPA, els germans Ramón i Higini Cierco, no els va servir de res. Les autoritats americanes van alertar del risc del seu banc en el blanqueig de capitals, a través d’una nota, que els titulars de la BPA sostenen que va ser manipulada per responsables espanyols. La BPA i la seva filial, el Banco Madrid, va ser obligats a tancar. Recentment, l'Audiència Nacional ha desestimat que el govern espanyol hagi d’indemnitzar els titulars pel tancament del banc, després d’aclarir-se que no havien comès cap irregularitat; resolució que els Cierco ja han anunciat que recorreran.
📝 Més episodis de la investigació: el Ministeri de l'Interior va permetre a la policia aportar un informe fals sobre CDC al jutge del cas Palau
Villarejo i el Congrés
José Manuel Villarejo, comissari de la policia espanyola ara jubilat i amb la primera condemna per dirigir un grup policial a sou d’empresaris i polítics i per intentar tapar il·legalitats del PP (cas Gürtel i Kitchen), a més d’anar contra Podemos i contra polítics catalans, ha insistit que actuaven per encàrrec de dirigents populars amb l’aportació d’enregistraments d’entrevistes que mantenia amb càrrecs del PP. Afirmació ratificada ara amb els nous documents, confirmats per altres fonts de l'operació. Els nous documents podrien aportar novetats substancials a la comissió de l’Operació Catalunya que s'haurà d'obrir al Congrés dels Diputats, després que Junts ha arrencat aquest compromís al PSOE en les negociacions d'investidura de Pedro Sánchez.
La mateixa comissió al Parlament de Catalunya no va comportar cap responsabilitat penal ni política; a més, mesos més tard es va saber que l'exlíder del PP català Alicia Sánchez-Camacho, llavors senadora, va mentir a la cambra catalana quan va assegurar que res no sabia de l’espionatge a empresaris i polítics catalans, mentre en un àudio se la sent quan demanava a Villarejo que espiés sobretot l’exconseller d'Economia Jaume Giró, que llavors era directiu a La Caixa. Per ara, però, cap querella de polítics i d’empresaris catalans espiats i falsament acusats per l’Operació Catalunya ha prosperat als jutjats. Aquest és el cas de l'expresident del Barça Sandro Rosell i de Giró, entre altres.
Peons de l’Operació Catalunya
A les notes informatives, Villarejo desvela que a Catalunya hi ha distintes persones que els ajuden a obtenir informació. Els peons citats són, entre altres, el llavors director de Método 3, Francisco Marco (detingut el 2013 per enregistrar el dinar de La Camarga entre Sánchez Camacho i la ex de Pujol, cas arxivat), i detectius de la seva agència; així com l’empresari Javier de la Rosa, del qual es diu que “sempre demana diners”; el director d’Antifrau, Daniel de Alfonso, i la seva mà dreta, i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola, Vicky Álvarez, que també està a sou de l’Estat espanyol, fins que el PSOE ho talla el 2018, segons s'ha sabut recentment.
Hi reprodueix comentaris fatxendes de tots ells, alguns fins i tot diuen que s’han apropat a l’expresident Pujol. La deslleialtat amb Catalunya de De Alfonso va ser descoberta en un àudio difós el 2016, sobre una conversa que va tenir amb el ministre Fernández Díaz, l’octubre de 2014. I malgrat el descrèdit professional, De Alfonso va poder reprendre la seva carrera com a jutge, en aquest cas a Cantàbria, on hi continua. Villarejo va ser detingut el novembre de 2017 i té diferents causes penals obertes, però cap per haver difamat polítics i empresaris catalans, com tampoc l’exministre d’Interior Jorge Fernández Díaz, i menys l'expresident Rajoy.
🔍 Tota la investigació d'ElNacional.cat sobre els Papers de l'Operació Catalunya