Els papers secrets de l'Operació Catalunya no es limitaven a les notes que quinzenalment feia arribar la denominada policia patriòtica al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, i al mateix president del govern espanyol, Mariano Rajoy. Entre la documentació a què ha tingut accés ElNacional.cat figuren també informes amb l'encapçalament de la Unitat d'Afers Interns de la Policia en què es plantegen "propostes d'investigació" a partir del que descriuen com a "informacions rebudes". A banda de les diferents propostes referides a la família Pujol, s'hi planteja també obrir investigacions contra el fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, i empresaris com la presidenta de Coca-Cola European Partners, Sol Daurella, i el seu marit, Carles Vilarrubí. L'objectiu dels agents, dirigits pel comissari José Manuel Villarejo, era aconseguir qualsevol informació susceptible d'utilitzar contra els responsables del Procés. Es buscava informació per tot arreu, de confidents, de sumaris judicials... fins i tot dades confidencials del ministeri d'Hisenda o, senzillament simples rumors extrets d'Internet.
🔴 MÉS INFORMACIÓ: L'extorsió com a mètode a l'Operació Catalunya: "Depèn de vostès que quedi en res i s'aturi la inspecció"
La documentació que explica el modus operandi d'aquesta trama policial està continguda entre els papers secrets i els àudios a què ha tingut accés ElNacional.cat amb els quals es fa evident que la implicació sobre l'Operació Catalunya arribava fins al màxim responsable del govern, aleshores Mariano Rajoy.
Pedro Sánchez
La publicació d’aquesta documentació, part de la qual també ha aparegut a La Vanguardia i elDiario.es, ha provocat la resposta, entre d’altres, del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. En una entrevista a RNE, Sánchez ha subratllat la necessitat d'“arribar fins a les últimes conseqüències” en les comissions d’investigació que s’han de celebrar al Congrés dels Diputats per esbrinar l’entrellat d’aquesta persecució a un moviment polític. “Cal esclarir un dels fets més lamentables i vergonyosos de la història democràtica del nostre país”, ha reblat. El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha evitat referir-s'hi, però sí que n'han parlat altres dirigents populars, com el president de Múrcia, Fernando López Miras, que, a preguntes d’El Nacional, ha assegurat que l’expresident espanyol “va posar tota la maquinària de l’Estat al servei de la defensa i la unitat d’Espanya i l’interès general de tots els espanyols”.
La publicació d'aquestes informacions ha provocat també la resposta del president Carles Puigdemont, que a través d'una piulada ha advertit que els responsables de la trama hauran de donar explicacions; i del president Artur Mas, que en una entrevista a ElNacional ha advertit que cal arribar fins al final "caigui qui caigui". Entre els polítics independentistes que es van veure afectats per la persecució de l'Operació Catalunya, han sortit també a valorar les informacions publicades l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias i l'exconseller d'Economia Jaume Giró.
🔒 Més documentació confidencial: Les proves de l'agonia de la BPA: de les pressions per l'Operació Catalunya a la querella-zombie
Tal com ha informat aquest dilluns ElNacional.cat, el rastreig de la policia patriòtica va incloure fins i tot la Sagrada Família, on es va intentar situar una trama de corrupció, en un ventall tan ampli d'objectius que inclús va topar amb informació compromesa sobre el gendre de Joan Carles I, Iñaki Urdangarin.
Els assenyalats
Entre els informes als quals ha tingut accés ElNacional.cat, la majoria sense encapçalament i precedits per l'epígraf Nota informativa (NI), apareix un document que sí que porta l'encapçalament del Ministeri de l'Interior i de la Direcció Adjunta Operativa de la Unitat d'Afers Interns de la Direcció General de la Policia. En aquest text s'assenyalen "possibles línies d'investigació derivades de la informació rebuda i analitzada" per aquesta unitat.
Amb tot, al final del document s'adverteix que la major part de les informacions rebudes provenen d'Internet i no han pogut ser contrastades, però això no impedeix que s'assenyali noms molts concrets com l'empresari Felip Massot i el grup immobiliari Vertix, a qui es vol investigar per "possibles irregularitats i posicions no declarades pel que fa al patrimoni". El mateix objectiu que es busca en el cas de Carles Vilarrubí i la seva esposa Sol Daurella, o en el cas de l'empresari Carles Sumarroca.
Com informava ahir ElNacional.cat, entre els investigats en aquesta llista figura també el qui va ser fiscal superior de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, que va ser forçat a plegar del seu càrrec arran de la polèmica provocada per les seves declaracions en suport d'una consulta d'autodeterminació. El document proposa buscar vincles entre el fiscal i Unió Democràtica de Catalunya, formació amb la qual es presentaria a les eleccions del 2015, i el que descriu com "les comissions gestionades pels advocats del citat partit". Rodríguez Sol, en tornar a la fiscalia després d'aquells comicis en què no va obtenir escó, es va veure apartat de qualsevol investigació relacionada amb polítics.
De nou, però, els Pujol tenen el protagonisme de les investigacions. En aquest cas, es busca la "possible existència de posicions financeres a nom de Jordi Pujol a les entitats bancàries Lloyds i Royal Bank of Scotland en territori suís". També de posicions financeres de la família a l'entitat bancària Cantrade Lausanne a Suïssa; i la seva possible relació amb caixes de seguretat de Fèlix Millet. A la nota, fins i tot apareix un advocat de nacionalitat britànica, Herbert Arthur Joseph Rainford Towning, tot i que no se'l cita pel seu nom, o dirigents històrics de CDC com Jaume Camps o Macià Alavedra, així com l'advocat Javier Menéndez.
📝 Més episodis de la investigació: El Ministeri de l'Interior va permetre a la policia aportar un informe fals sobre CDC al jutge del cas Palau
Implicació d'Hisenda
La documentació recopilada demostra fins a quin punt el comissari José Manuel Villarejo no perdia oportunitat d'investigar la família Pujol Ferrusola i persones del seu entorn per totes les vies possibles. En una conversa enregistrada el 22 d’agost de 2014, Villarejo informa el secretari d’estat de Seguretat i mà dreta del ministre d'Interior, Francisco Martínez, que s’intentarà apropar a Joan Anton Sànchez Carreté, que va ser fiscalista del president Pujol, i també del seu primogènit. El comissari sosté que Sànchez Carreté “va ser indultat per Zapatero quan li va demanar Mas”. Tres anys després d'aquesta conversa, Sànchez Carreté va ser citat a declarar com a testimoni en la causa de la família Pujol Ferrusola a l’Audiència Nacional i va explicar que no sabia que la família de l’expresident tenia diners a Andorra. Va assegurar que el 2014, en descobrir-se aquests comptes i confessar-ho Pujol, la família li va demanar consell i els va recomanar de regularitzar els diners amb declaracions complementàries, segons fonts judicials.
Els documents demostren també la intervenció del Ministeri d'Hisenda, que encapçalava Cristóbal Montoro, en la investigació dels Pujol, atès que les seves dades fiscals arribaven al grup de la policia patriòtica. Una nota de 30 de novembre de 2012 resulta especialment reveladora en aquest sentit. Es detalla que Josep Pujol Ferrusola havia "regularitzat el seu compte a Suïssa". Va ser en el marc de la llei d'amnistia del ministre Montoro. El coneixement de dades fiscals sense empara legal mostren la gravetat de les actuacions de l'Operació Catalunya.