Noves revelacions de les maniobres ocultes de Leire Díez. La coneguda com a fontanera del PSOE, tot i que ella nega aquest qualificatiu, està investigada per un jutjat de Madrid pels presumptes delictes de suborn i tràfic d’influències per les seves maniobres contra la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil. ElNacional.cat ha tingut accés al sumari de la causa, en el qual consta la denúncia que va presentar el fiscal José Grinda davant la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada després de reunir-se amb el periodista Pere Rusiñol el 27 de febrer de 2025 a la terrassa del Mercat Barceló de Madrid. El fiscal volia “posar en coneixement” que se li estava proposant fer actuacions “contràries al Dret”. “M’ha dit que tenia una proposta d’algú, sense dir-me qui, entregant-me, perquè el llegís, un paper doblegat en quatre parts”, relatava. La proposta era proporcionar-li una destinació a l’estranger i alliberar-lo d’una demanda contra ell pagant a la demandant el triple del que li demanava en un procediment judicial.
📝 La denúncia del fiscal Stampa contra Leire Díez implica Sánchez: “Va donar l’ordre de netejar sense límit”
Què havia de fer ell a canvi? D’una banda, s’havia de comprometre a “explicar l’origen de la investigació” de Sandro Rosell i “donar explicació” de les seves visites al CNI, que “es qualificaven d’estranyes”. La font d’aquestes visites seria Francisco Martínez, que era secretari d’Estat de Seguretat amb Jorge Fernández Díaz com a ministre de l’Interior. Sandro Rosell va ser absolt per l’Audiència Nacional dels delictes de blanqueig de capitals i grup criminal després d’haver passat 21 mesos a la presó preventiva. Fa deu mesos, a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya del Congrés, l’expresident del Barça va proclamar que la jutgessa Carmen Lamela, que és qui el va enviar a la presó, és “corrupta o inútil” i va denunciar que Hisenda “usa les inspeccions com a arma”.
A més, el document que va llegir el fiscal Grinda li deia que havia de “procedir a l’arxivament” d’una bateria de procediments “reconeixent o dient” que havien estat “fruit o conseqüència d’actuacions abusives”. Eren el cas del 3%, el cas de la Banca Privada d’Andorra i del Banco Madrid (sobre les maniobres per fer caure els dos bancs), el cas de les Aigües de Girona (en el qual Carles Puigdemont estava investigat i que va acabar arxivat pel Suprem), el cas Drago (que investigava Oleguer Pujol i que l’Audiència Nacional va arxivar) i el cas Zed (en el qual Javier Pérez Dolset està acusat d’apropiar-se i beneficiar-se de 37 milions d’ajudes públiques destinades al Grup Zed WorldWide, fundat per ell). Finalment, havia d’oferir els “secrets d’actuacions delictives” del seu cap, Alejandro Luzón, que “portarien a la seva destitució”.
Després de llegir el document que li va entregar Pere Rusiñol, sense que José Grinda pogués fer-li una foto o quedar-se’l, el periodista li va comentar que ell entenia que la persona que “pogués avalar aquest acord és algú que coneix com a Leire”. “La meva convicció en aquell moment és que Leire havia d’actuar pel seu compte i risc, [...] perquè entenc que ni el PSOE, ni el govern espanyol podien avalar tal barbaritat, ni tan sols conèixer-la”, va manifestar quan va declarar com a testimoni a la Fiscalia Provincial de Madrid el juny del 2025.
“Tinc la convicció que l’hi ha donat Sandro Rosell”
De fet, La seva denúncia i la seva declaració davant la Fiscalia de Madrid van ser les que van portar la Fiscalia a demanar al jutge Arturo Zamarriego que rectifiqués la decisió de no investigar les denúncies dels fiscals Ignacio Stampa i José Grinda. Durant la seva declaració, Grinda va relatar que va preguntar directament a Pere Rusiñol qui li havia donat el paper que portava imprès. “No t’ho puc dir”, li va contestar. “Tinc la convicció que l’hi ha donat Sandro Rosell”, va manifestar davant de la Fiscalia. “En aquell moment jo distingeixo qui li havia donat el paper i qui havia elaborat el paper. La meva convicció és que l’hi va donar Sandro Rosell perquè tots dos són amics. Jo he estat dinant i sopant amb tots dos”, va relatar.
La seva deducció va ser que l’origen del document havien de ser “persones que estan darrere o sota investigació en els procediments esmentats en la denúncia”. “La meva conclusió és que darrere del paper hi ha les persones relacionades amb els procediments que no quadren amb l’anomenada operació Catalunya”, va al·legar. A més, va recordar que Pere Rusiñol li va dir que feia una setmana havia estat sopant amb Leire Díez, Sandro Rosell i Javier Pérez Dolset.
Una “proposta de suborn i de prevaricació”
A la denúncia, José Grinda va presentar Pere Rusiñol com un “amic”. Tot i això, en la seva declaració a la Fiscalia de Madrid va refredar una mica la seva relació: “El motiu de la cita va ser una eventual trobada perquè el considerava amic, ja no tant”. A més, va assegurar que ell li va dir que a la trobada no actuava com a periodista, que no coneixia el contingut del document i que venia enviat per persones. “Òbviament, la mera referència al fet que jo pugui actuar en contra del criteri de legalitat i l’oferiment d’algun tipus de benefici ho entenc tant com a proposta de suborn com a una proposta de prevaricació”, reblava el document de la denúncia.
El desembre de l’any passat, la Fiscalia Anticorrupció va tancar files amb José Grinda després de les crítiques que havia rebut a la comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya: “Està subjecte a l’oportú control judicial i, en l’àmbit intern, als principis de jerarquia i d’unitat d’actuació”, va recordar el Ministeri Públic, que va reprovar que se li atribuïssin “motivacions espúries o actuacions irregulars”.
“Aquest acord estaria avalat per les més altes persones de l’Estat”
“Es deia que aquesta oferta ja no tenia marxa enrere i que s’havia de fer tot amb la màxima confidencialitat, sense recórrer a l’ajuda de terceres persones i sense recórrer al fiscal general de l’Estat”, recordava el fiscal Grinda a la denúncia. “Crec que al principi del document també es deia que aquest acord estaria avalat per les institucions o persones més altes de l’Estat i, com a conclusió, deia que aquest acord l’avalava una alta instància de l’Estat”, afegia.
Així mateix, negava categòricament que s’hagués plantejat col·laborar amb Pere Rusiñol. “No sé qui ha fet aquesta proposta i, en tot cas, soc funcionari públic i, per consegüent, no actuaré en contra de la llei”, subratllava. També assenyalava que ell no havia demanat protecció i que només havia parlat amb el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, i amb José Luis Rodríguez Zapatero per “aconseguir comparèixer” a la comissió d’investigació del Congrés. I ho deixava clar: “Desconec qualsevol element de conducta delictiva del meu cap i, per descomptat, no puc oferir informació ni de conducta delictiva ni de conducta compromesa del meu cap”.