Res. L’Audiència Nacional ha denegat la reclamació de 141 milions que la família Cierco, propietaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA), fa al Banc d’Espanya per haver aprovat la intervenció del Banco Madrid, de la seva propietat, per suposades irregularitats de blanqueig de capitals, ara desmentides pels tribunals, i que va provocar la seva liquidació, com la BPA. En una resolució, comunicada aquest dimarts, la sala del contenciós administratiu de l’Audiència Nacional, afirma que l’actuació del Banc d’Espanya va ser “raonada, raonable i proporcionada”, davant la informació que tenia en aquells moments, el març del 2015, malgrat que quatre anys després es va desmentir.

Les autoritats nord-americanes (FinCEN) van emetre una nota que ordenava que BPA i el seu grup no podien operar amb dòlars als Estats Units, en rebre una informació de blanqueig de capitals no provada (se sosté que de la policia patriòtica del PP), però que va provocar la intervenció per part de les autoritats andorranes i espanyoles dels dos bancs, forçats a la liquidació. Un any després, FinCEN retirava la prohibició, tot i que el mal ja era fet, i per això, la família Cierco reclama una responsabilitat patrimonial.

 

Operació Catalunya

La intervenció del Banco Madrid es va produir al mateix temps que els titulars de la BPA van rebre pressions de la policia patriòtica del PP per saber si polítics catalans tenien comptes a Andorra i embrutir la causa independentista, en l'anomenada Operació Catalunya andorrana. En aquest sentit, el tribunal ha rebutjat admetre la documentació presentada pels demandants, consistent en una comissió rogatòria internacional d'un procés penal seguit a Andorra contra funcionaris de policia espanyols i ex alts càrrecs del covern espanyol, com l'expresident Mariano Rajoy en entendre que "no és rellevant per a la resolució de la demanda de responsabilitat patrimonial". Recentment, les entitats Drets i Institut de Drets Humans d'Andorra (IDHA) han reclamat a la batlle d'Andorra que insisteixi a demanar la seva declaració com a querellats.

Raó parcial

En la sentència, els magistrats de la secció Sisena estimen parcialment el recurs plantejat pels Cierco, accionistes majoritaris de Banc de Madrid des del 2010, en donar-los la raó en què no havia prescrit la seva reclamació, tal com havia establert el Consell de Govern del Banc d'Espanya, al maig en 2021, quan va desestimar la reclamació dels recurrents per extemporània. El tribunal considera, després d'analitzar el procediment, que la presentació de la reclamació efectuada pels Cierco, el 25 de setembre de 2020, "es va fer en el termini legal", però no accepta la seva reclamació de responsabilitat patrimonial. Fonts de la família Cierco han anunciat a ElNacional.cat que presentaran recurs de cassació contra la negativa d'indemnitzar-los.

Sense responsabilitats

Tot i donar la raó parcial a la família Cierco, l'Audiència Nacional rebutja els seus al·legats i sosté que ha de “descartar-se una actuació desraonada, arbitrària o desproporcionada del Banc d'Espanya, si no ans al contrari, raonada, raonable i proporcionada en l'exercici de les seves funcions, ateses les circumstàncies concurrents i la informació disponible a cada moment”. En la resolució, els cinc magistrats subratllen una consideració jurídica fonamental: "L'anàlisi de la raonabilitat i de la proporcionalitat de l'actuació del Banc d'Espanya ha de fer-se a la llum de la informació disponible i de les circumstàncies concurrents en el seu moment i no a la d'altres posteriors mitjançant valoracions jurídiques i opinions tècniques sobre solucions alternatives una vegada conegut tot el que va esdevenir".

El tribunal detalla que es va seguir un procediment penal contra membres de l'òrgan de gestió i direcció de Banco de Madrid per un presumpte delicte de blanqueig de capitals que va acabar, amb una resolució de 3 de juliol de 2019 de l'Audiència Provincial de Madrid, amb sobreseïment provisional de les actuacions, on s'afirmava que “fins a aquest moment (…) no existeixen indicis suficients” de la comissió del delicte en qüestió. I ressalta que no va ser una absolució, sinó un sobreseïment. I insisteix que "només calia en aquest moment amb l'existència de sospites i greus acusacions de la presumpta comissió de delictes de blanqueig de capitals, i que van conduir a la FinCEN (autoritats nordamericanes) i a INAF (autoritats andorranes) a adoptar les seves transcendentals decisions”. A  més d'escudar-se en les actuacions bancàries dels EUA i Andorra, el tribunal retreu als titulars del Banco Madrid, que va ser el seu consell d'administració, que davant la situació de pànic financer creada, va  aprovar l'actuació del Banco de Espanya.

En l'operació Catalunya de la branca andorrana s'interpreten aquestes decisions del Banc d'Espanya i les autoritats nordamericanes (FinCEN)  són el resultat de l'extorsió als propietaris del BPA perquè donessin informació de si tenien comptes de líders polítics catalans amb l'amenaça que els seus bancs serien liquidats, com va passar.

Informació del moment

En els arguments d'exculpació del Banc d'Espanya, l'Audiència també recorda el procediment administratiu sancionador al Banco de Madrid, que l'agost de 2021 es va arxivar perquè la comissió no va veure cap infracció administrativa.  I defensa "la raonabilitat de la decisió d'acordar la intervenció donada la informació de la qual es disposava i les circumstàncies existents en aquest moment", i recorda que "la seva incoació es va deure al fet que el Comitè Permanent de la Comissió del Blanqueig de Capitals i Infraccions Monetàries, que no el Banc d'Espanya, va considerar que 'els fets descrits en l'informe d'inspecció podrien constituir infraccions administratives en matèria de prevenció de blanqueig de capitals' ”, conclou l'Audiència Nacional.