La comissió d’investigació sobre l’operació Catalunya ha sigut una de les protagonistes dels dos primers anys de legislatura al Congrés dels Diputats. Està investigant l’ús de les clavegueres de l’estat contra l’independentisme i, després de dinou compareixences, fa quatre mesos que està aturada. Era una de les potes de l’acord entre el PSOE i Junts per a l’elecció de Francina Armengol com a presidenta del Congrés (juntament amb l’ús del català a la Cambra Baixa i l’oficialitat del català a la Unió Europea). Va néixer posant la lupa en la trama que es va ordir quan Mariano Rajoy estava a la Moncloa i Jorge Fernández Díaz era ministre de l’Interior i en les maniobres que van acabar amb l’extinció de la Banca Privada d’Andorra. Tot i que inicialment també mencionava l’espionatge amb Pegasus, des de la seva posada en marxa, fa gairebé un any, la comissió ha centrat la investigació en l’etapa del PP. En paral·lel, el Congrés també va crear una comissió específica sobre el Catalan Gate fruit del pacte entre el PSOE i ERC per l’elecció de la Mesa del Congrés. Tanmateix, aquella comissió no va arribar a arrencar mai i, després de sis mesos congelada, no es va renovar i els republicans van optar per fusionar-la en la de l’operació Catalunya i deixar-ne només una en funcionament, juntament amb la dels atemptats del 17A.
L’última sessió de la comissió va ser el 19 de maig, amb Xavier Trias i Oriol Junqueras. Ara bé, poc després van esclatar el cas Leire Díez i el cas Santos Cerdán i això la va paralitzar per complet. I ara, amb l’arrencada del nou curs polític, els partits volen reactivar-la. Quin serà el full de ruta? Sobre la taula hi ha dos camins: culminar la investigació sobre l’etapa del PP o girar full i fer el salt al cas Pegasus. D’entrada, hi ha tretze compareixences aprovades (vinculades amb el mandat de Mariano Rajoy) que encara estan pendents. Però Junts advoca per començar a orientar la comissió cap al Catalan Gate, que és, precisament, el que més pot incomodar l’actual govern espanyol, donat que l’espionatge a l’independentisme es va produir quan Pedro Sánchez havia arribat a la Moncloa i amb Fernando Grande-Marlaska com a ministre de l’Interior. Ara bé, de moment, els juntaires no troben complicitats per passar al següent capítol i la resta de formacions prefereixen rematar el període del PP abans d’endinsar-se en la investigació del cas Pegasus.
“Hi ha molta llenya per tallar”, respon a ElNacional.cat un diputat del PSOE per justificar que, per poder elaborar unes bones conclusions, primer s’han d’acabar les compareixences pendents abans de fer el salt a Pegasus. I ho acompanya amb una metàfora: “Ningú es menja el segon plat sense haver-se acabat el primer”. Els socialistes no tenen pressa per obrir la carpeta del Catalan Gate. Esquerra coincideix en el diagnòstic: “S’ha de fer amb ordre”, justifica una veu republicana a aquest mitjà. Des de les files d’ERC, avisen que barrejar compareixences entre les dues branques comportaria el perill que el cas Pegasus es pogués “dissoldre” i prefereixen donar-li la importància que té. També aposten per fer dos dictàmens de conclusions per separat o, si més no, fer-los clarament diferenciats per poder posar l’accent en el paper del PP en l’operació Catalunya i del PSOE en el cas Pegasus. Per la seva banda, els partits bascos es desentenen de l’elecció i cedeixen tot el protagonisme als independentistes. “El que vulguin els catalans”, replica una veu d’autoritat de Bildu. “Nosaltres no obstaculitzarem, som coajudants”, apunta un diputat del PNB.
Dos noms vinculats a l’espionatge a Podemos: Bonifacio Díaz Sevillano i Ignacio Cosidó
Podemos tampoc vol saltar encara al cas Pegasus. Fonts del partit consultades per ElNacional.cat confien que la comissió es reactivi a curt termini i són partidàries d’acabar la llista que està aprovada i “consensuada” abans de canviar de terç. En el seu cas, hi ha noms pendents de ser citats al Congrés que tenen una relació amb el presumpte espionatge a la formació morada. Fa mesos que l’Audiència Nacional investiga si la cúpula policial del Ministeri de l’Interior va fer investigacions irregulars i sense aval judicial els diputats de Podemos entre el 2015 i el 2016 per treure’ls draps bruts. I hi ha dos compareixents pendents que hi tenen relació i que Podemos vol que hagin de donar explicacions al Congrés, on tindran l’obligació de dir la veritat:
- Bonifacio Díaz Sevillano, inspector de la policia espanyola jubilat, està formalment investigat en la causa i fa tres mesos, davant del jutge Santiago Pedraz, va negar que participés en una investigació il·legal i prospectiva o que vulnerés la inviolabilitat parlamentària.
- Ignacio Cosidó, que va ser director general de la policia espanyola, va ser citat com a testimoni i va negar que tingués coneixement de les presumptes investigacions irregulars.
Una maniobra dels “aparells de l’Estat” contra la “dissidència” i un “element més de la trama”
Junts i ERC sempre han tingut clar que el cas Pegasus s’ha d’investigar. “Hi va haver molta operació Catalunya abans [de l’1 d’octubre] i també n’hi va haver després”, va sostenir fa uns mesos el diputat juntaire Josep Pagès, que va presentar el Catalan Gate com una maniobra dels “aparells de l’Estat” contra la “dissidència”. I la republicana Pilar Vallugera va descriure l’espionatge amb Pegasus com un “element més de la trama d’investigació i d’intromissió en la vida de determinats polítics”. Per la seva banda, el líder de Junts al Senat, Eduard Pujol, va equiparar Fernando Grande-Marlaska amb els ministres franquistes. “Vostè seria un bon ministre de la Governació perquè [...] també espiaven i també ho negaven”, va sostenir en una sessió de control al govern espanyol.
Les mirades apunten a Fernando Grande-Marlaska
Una de les feines que haurà d’afrontar la comissió d’investigació és validar (o no) les peticions de compareixences que van registrar els partits després de la fusió de les dues comissions. Junts i ERC van posar la lupa en el cas Pegasus i en la BPA. Dos dels noms més rellevant dels que van sol·licitar és el de l’actual ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i el del que va ser el seu número dos durant cinc anys com a secretari d’Estat de Seguretat, Rafael Pérez Ruiz, que va dimitir a finals de maig per “motius personals”. A més, els partits independentistes també volen que se citi José Antonio Nieto (secretari d’Estat de Seguretat entre el 2016 i el 2018, que va comparèixer fa uns mesos a la comissió sobre el 17A) i Jorge Moragas (director del Gabinet de Mariano Rajoy del 2011 al 2018).
🔎 Les investigacions sobre l’espionatge amb Pegasus a l’independentisme català, a la corda fluixa
Així mateix, ERC vol preguntar directament als responsables del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI): Esperanza Casteleiro Llamazares (directora des del maig del 2022), Paz Esteban (directora del 2019 al 2022, va ser destituïda per l’escàndol del cas Pegasus, està imputada en tres causes per l’espionatge a independentistes i està citada a declarar el 29 de setembre) i Félix Sanz Roldán (director entre el 2009 i el 2019, que va ser el primer compareixent a la comissió del 17A). I Junts vol posar el focus en experts i afectats per l’espionatge: per exemple, Andreu Van den Eynde (l’advocat d’Oriol Junqueras, membre de la junta d’Iridia i afectat per l’espionatge amb Pegasus), Josep Alay (director de l’Oficina de Carles Puigdemont), Elies Campo (expert en ciberseguretat i investigador de The Citizen Lab) i Ronald J. Deibert (director de Citizen Lab).
Els noms pendents: José Manuel Villarejo, Vicky Álvarez, Celestino Barroso i Gonzalo Boye
Entre les compareixences aprovades a la comissió de l’operació Catalunya i que haurien de tenir lloc en els pròxims mesos, dos dels noms amb més pes són el de José Manuel Villarejo (excomissari de la policia espanyola) i Vicky Álvarez (exparella de Jordi Pujol Ferrusola). Malgrat que Villarejo va comparèixer la legislatura passada i fa un any va anar a la comissió del 17A, fonts socialistes consideren que “no té sentit” que una comissió sobre l’operació Catalunya passi per alt el seu testimoni. També està pendent que hi vagin Celestino Barroso (que va ser agregat d’Interior a l’embaixada espayola a Andorra entre el 2014 i el 2017) i Gonzalo Boye (l’advocat de Carles Puigdemont). Qui són els altres noms que estan a l’espera?
- Carles Sumarroca, empresari que s’ha declarat víctima de l’operació Catalunya i que va presentar una querella contra els impulsors
- Xavier Vinyals, president de la Plataforma Proseleccions Catalanes, apareix en informes de la UDEF i va ser investigat en el cas Volhov
- Basilio Sánchez Portillo, comandant de la Guàrdia Civil assenyalat com a peça clau en la branca andorrana de l’operació Catalunya
- José Luis André Vega, excomissari de la UDEF (Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal)
- Javier de la Rosa, empresari i qui Villarejo situa com una de les primeres fonts de l’operació Catalunya
- Agustí Carles, advocat i president de l’entitat Drets (que exerceix l’acusació popular en la causa d’Andorra sobre la BPA)
- Higini Cierco, expropietari de la BPA que ha denunciat coaccions de l’estat espanyol
- Mayka Navarro, periodista especialitzada en successos
- Juan Manuel Vega Serrano, director del SEPBLAC
El PNB impedeix que Rajoy, Cospedal, Sánchez-Camacho i Fernández Díaz tornin a comparèixer
Entre el març i el maig, la comissió va posar el punt de mira en les grans figures del PP en l’etapa de Mariano Rajoy a la Moncloa. Van comparèixer-hi el mateix expresident espanyol, juntament amb Soraya Sáenz de Santamaría (que va ser la seva mà dreta durant sis anys), Dolores de Cospedal (que era la número dos del PP), Alicia Sánchez-Camacho (que era líder del PP Català) i Jorge Fernández Díaz (que era ministre de l’Interior). Les seves compareixences van coincidir amb la publicació d’àudios per part d’El Món a RAC1 que acreditaven la seva implicació en les maniobres contra l’independentisme. Tots ells van seguir una mateixa estratègia de defensa: desacreditar les gravacions i assegurar que no s’hi reconeixien.
📝 Mariano Rajoy nega al Congrés l’operació Catalunya: “No tinc cap coneixement que existís”
📝 Cospedal es desmarca de l’operació Catalunya: “Jo no he encarregat mai res semblant, és una ficció”
Posteriorment, ERC i Junts van moure dues fitxes. Primer van sol·licitar que la comissió remetés les seves paraules a la Fiscalia perquè investigués si havien mentit (tots els compareixents a una comissió d’investigació tenen l’obligació de dir la veritat i no fer-ho està estipulat com un delicte al Codi Penal). El PSOE s’hi va posar bé, però va emplaçar els partits independentistes a les conclusions de la comissió. El segon pas que van fer republicans i juntaires va ser reclamar que quatre compareixents tornessin a ser citats per poder posar-los davant del mirall de les seves contradiccions. Els socialistes ho van veure amb bons ulls i ho van avalar. Però va aparèixer un impediment imprevist: el PNB.
📝 Sáenz de Santamaría, sobre l’operació Catalunya: “Mai vaig donar cap instrucció d’investigar ningú”
📝 Sánchez-Camacho torna a negar l’operació Catalunya malgrat les evidències: “És una invenció absurda”
📝 Fernández Díaz assegura que “mai” s’ha reunit amb Villarejo malgrat l’àudio sobre l’operació Catalunya
Segons ha pogut saber ElNacional.cat, els jeltzales, que han tingut una participació i presència mínima a les sessions de la comissió, van advertir abans de l’estiu que no n’eren partidaris. Per aprovar qualsevol compareixença, és necessari l’aval de tots els grups que van permetre la investidura de Pedro Sánchez i, per tant, la negativa del PNB, representat a la comissió per Mikel Legarda, frena que Rajoy, Cospedal i companyia hagin de tornar a donar explicacions. Des del partit basc, indiquen a aquest mitjà que només donarien suport a una repetició en casos excepcionals.