L’excomissari José Manuel Villarejo ha engegat a rodar la tercera comissió d’investigació al Congrés dels Diputats relacionada amb l’Operació Catalunya. En la compareixença d’aquest dimecres, Villarejo ha tornat a situar la cúpula del govern de Mariano Rajoy com a instigadora de les accions contra l’independentisme català. “És una operació que s’estructurava des de les pròpies entranyes de la presidència del govern espanyol [Rajoy], la va tirar endavant la vicepresidenta [Soraya Sáenz de Santamaría], que era qui controlava el CNI”, ha explicat l’excomissari policial, que ha confirmat que l’objectiu era “evitar que una part ben organitzada i ben estructurada d’Espanya, que és Catalunya, mantingués l’opció d’independitzar-se”. Segons la versió del policia, també "col·laborava" amb l'exsecretària general del PP, María Dolores de Cospedal.

"Una operació de gran importància"

Rajoy com a organitzador i el Ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz i el CNI com a executors de les directrius per perjudicar l’independentisme. De fet, Villarejo, que no ha aportat cap prova documental per refutar les seves afirmacions contundents, considera que els diputats no estan apuntant bé l’objectiu de la comissió. “Era una operació de gran importància que va molt més enllà de la policia. Nosaltres, juntament amb la Guàrdia Civil i el CNI, vam estructurar-la tota, on cadascú tenia el seu objectiu”, ha subratllat a preguntes del diputat del PSOE Felipe Sicilia, que ha fet dubtar de la memòria del comissari quan ha volgut saber si, en una de les reunions amb Cospedal, Mariano Rajoy el va felicitar per la feina feta contra l’independentisme: “Jo crec que sí que hi vaig parlar, però tot era tan ràpid i tan urgent...”.

 

A preguntes del diputat del PP Luis Santamaría, que ha presentat la comissió com un "tribunal d'excepció contra el meu partit", Villarejo també ha assegurat que va traslladar els seus serveis d’espionatge a l’etapa dels governs anteriors del PSOE. En aquest punt, ha reconegut que els executius socialistes “volien tenir cert control sobre Jordi Pujol, encara que mai se’l va molestar en excés”. “Vam controlar cabines telefòniques d’alguns pobles on Pujol rebia trucades del seu advocat i de gent de la seva confiança”, ha admès Villarejo per després assegurar que “s’enviava la informació al Ministeri de l’Interior”, llavors comandat per Alfredo Pérez Rubalcaba. El cas és que, ha explicat, “Pujol era nacionalista, no independentista”. Així doncs, la intel·ligència tenia en el punt de mira el clan Pujol, "que era el líder espiritual", tot i que ha definit Artur Mas "com un delegat de Jordi Pujol".

Del 3% al 7%

A l’interrogatori del republicà Gabriel Rufián, l’excomissari ha revelat que els empresaris catalans es van queixar perquè, arran de la majoria absoluta del PP el 2011, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) va començar a demanar a l’empresariat el 7% en comissions “per preparar la independència”. “Vam rebre una sèrie d’informacions en les quals els empresaris es queixaven perquè l’habitual 3% passés a ser el 7% a canvi d’aconseguir les estructures d’un país independent. Deien que era excessiu perquè la independència era una entelèquia”, ha afirmat Villarejo. En aquest sentit, en la seva croada contra el CNI, ha recordat que Soraya Sáenz de Santamaría es va apropar a dirigents catalans com Josep Antoni Duran i Lleida (UDC) per "endolcir" la relació amb els seus socis de la Generalitat, CDC, i frenar la seva tendència independentista.

Les “coses xungues” de l'Operació Catalunya

Després de reconèixer que s’havien fet “coses xungues” que es van fer en el marc de l’Operació Catalunya, Villarejo ha tornat a parlar del sustito amb els atemptats de Barcelona i Cambrils de l'agost del 2017 i ha refermat que la insistència en perseguir els independentistes va desviar les alarmes que rebia la intel·ligència espanyola. Ha afirmat que “era més important pressionar Catalunya perquè deixés de fer tal [la independència], i no es va alertar del risc de seguretat”. En aquest sentit, ha insistit que ell va rebre una nota en la qual s’avisava de la presència de l’imam de Bèlgica, que va dirigir l’acció terrorista, i “aquesta informació la van llençar a la brossa”, ha explicat, “es podria haver dedicat més temps i més esforç per evitar-la”.

I això, qui ho paga?

El finançament de l’Operació Catalunya ha sortit també en la conversa. Villarejo ha reconegut que les actuacions al marge de la llei es van pagar a través de “fons superreservats” de l’Estat, a diferència dels fons reservats del CNI, que tenen control parlamentari a través de la comissió de Secrets Oficials. Segons ha detallat, s’utilitzaven per “captar voluntats, organitzar tertulians perquè canviessin en cas que Convergència i Unió (CiU) guanyés per majoria absoluta [el 2012], i establir associacions i organitzacions aparentment contràries a la independència”. Al marge d’això, ha assegurat, amb aquest concepte que ha subratllat, s’haurien pagat accions contra l’examant de Joan Carles I, Corinna Larsen.

Arrencada tímida de la comissió

Abans de la intervenció de Villarejo, els grups parlamentaris han acordat que portaran una llista de fins a vuit compareixents en la reunió de la comissió prevista per a la setmana que ve. És un altre intent de la comissió d'investigació, que ha arrencat amb poca pompa. Fins ara els grups parlamentaris no han estat capaços de pactar una llista de compareixents. De fet, la batussa entre el PSOE i Podem van fer impossible que se’n consensués una de definitiva, i l’únic pacte al qual van arribar va ser per la proposta del PNB, que només tenia dos noms: José Manuel Villarejo i l’exaccionista del BPA Higini Cierco. En aquest punt, el banquer ha ajornat la seva compareixença per motius de feina i la deixen per a després de les eleccions del 28 de maig.