Olot ha donat de baixa del padró municipal 1.300 persones en el primer any de funcionament de l’oficina encarregada de revisar els casos sospitosos d’irregularitats. Segons l’Ajuntament, l’objectiu és combatre el frau i ajustar els serveis municipals al nombre real de persones que viuen a la ciutat. L’alcalde, Agustí Arbós, fa una valoració “molt positiva” de la feina feta per l’Oficina del Padró. En aquest primer any, s’han dut a terme unes 700 inspeccions que han permès detectar situacions irregulars en diferents domicilis. Arbós assegura que aquestes baixes corresponen a persones “que estaven cometent frau i, per tant, desequilibrant els recursos públics del consistori”.
El consistori apunta que les irregularitats es concentren principalment en dues pràctiques. D’una banda, persones que s’empadronaven a Olot tot i viure en un altre municipi per poder accedir a serveis o ajudes. De l’altra, casos de persones que “fan negoci” amb el padró, cobrant diners per empadronar altres persones —majoritàriament immigrants— en un domicili on no resideixen. En aquest segon àmbit, la Policia Local d’Olot treballa conjuntament amb els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional, especialment en els casos vinculats a immigració. L’Ajuntament assegura que s’han detectat situacions de fins a vuit persones empadronades en un mateix habitatge sense que cap d’elles hi visqués.
"Ajustar els serveis municipals"
“El que volíem és ordenar i endreçar aquesta situació, perquè teníem sospites que hi havia frau al padró, que és la porta als serveis públics de la ciutat. Per tant, si hi ha frau, vol dir que hi ha gent que accedeix a serveis que no li pertoquen i gent que hauria de beneficiar-se’n i que no ho pot fer”, defensa Arbós. L’alcalde remarca que el consistori mantindrà aquesta línia de treball per “dimensionar els recursos al nombre d’habitants que realment viuen a Olot”. També ha explicat que s’havien detectat casos puntuals de persones que es donaven de baixa del padró coincidint amb convocatòries d’habitatge públic de la Generalitat per fer baixar els ingressos familiars declarats. Segons Arbós, però, aquesta pràctica es va detectar ràpidament i “això ja passa”.
Arbós també s’ha mostrat crític amb alguns aspectes de la normativa actual del padró, especialment amb l’obligació d’empadronar persones que ocupen habitatges. “No pot ser que hàgim d’empadronar ocupes, però la llei ens hi obliga. Per tant, seguirem la llei, però ho farem per a tothom i això vol dir que els qui fan frau els hem d’enganxar i ho han de pagar”, afirma.
Finalment, l’alcalde celebra que altres municipis estiguin seguint una línia similar a la d’Olot. Considera que cal “ordenar” una situació que, segons ell, genera tensió i alerta que els creixements poblacionals que viuen molts pobles i ciutats de Catalunya són “insostenibles” si no es regulen adequadament.