Quan Sònia Hernández Almodóvar (Barcelona, 1968) va assumir la Conselleria de Cultura amb l'arribada de Salvador Illa al Govern, ja feia més de dos anys que treballava a aquell Departament, sota la batuta d'ERC, com a directora general de Patrimoni. Explica que va rebre una trucada del president Illa, al qual no coneixia personalment, i que li va proposar assumir les regnes de la Conselleria, amb la intenció de donar continuïtat a les polítiques que s'havien estat duent a terme en matèria de cultura durant l'anterior legislatura. Hernández argumenta que no és ni d'ERC ni del PSC, sinó independent. En assumir el càrrec, es va trobar damunt la taula la polèmica pel litigi amb l'Aragó sobre les pintures de Sixena que hi ha el MNAC. Aquest dijous, però, quan es va fer aquesta entrevista, el que centrava els informatius era l'espectacularitat de l'acte de benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família i la polèmica per l'expulsió de la cerimònia dels cantaires que portaven estelades i tenien intenció de cantar Els Segadors.
Hem de començar, inevitablement, parlant del viatge del Papa. Què li ha semblat la cerimònia de benedicció de la Torre de Jesús?
Aquest és un dels actes centrals de la commemoració dels cent anys de la mort d'Antoni Gaudí. Tots sabíem que seria un moment culminant d'aquest Any Gaudí, el dia exacte en què va morir l'arquitecte, que està enterrat en aquesta basílica. Va ser un acte espectacular, molt emocionant i amb final apoteòsic.
Era un acte d'interès mundial, per la presència del Papa. Quin impacte creu que ha tingut? Les comparacions amb Madrid han estat constants. Què representa per a Catalunya?
També s'ha comparat molt amb els Jocs Olímpics. Torna a ser un moment d'explosió de la imatge de la ciutat de Barcelona, d'aquesta ciutat, sempre capaç de fer aquests grans esdeveniments amb gust, sobrietat i amb capacitat de congregar molta gent.
L'acte amb el Papa a la Sagrada Família ha representa una projecció importantíssima de la cultura catalana al món
I per la cultura catalana, què representa?
És una fita importantíssima. Gaudí és una figura universal. És una de les nostres figures més universals. En tenim moltes altres, Miró, Dalí, Tàpies... Tenim també un mestre com Jordi Savall, un Marcos Morao..., artistes universals que ens representen, que són coneguts arreu del món i que, per tant, donen una imatge al món d'allò que som. La cultura és l'expressió d'una societat, és la manera a través de la qual nosaltres ens expressem. Per tant, representa una projecció importantíssima de la cultura catalana al món.
En canvi, una de les polèmiques per la visita del Papa ha estat per l'ús del català, perquè no estava previst que parlés català. Què ha passat aquí? Ha fallat el Govern? Ha estat l'arquebisbat de Barcelona qui no ha tingut la sensibilitat?
El català ja hi ha estat...
Però inicialment no estava garantit...
Desconec inicialment com anava això, però el que és evident és que hi ha hagut un ús molt important del català. Per tant, entenc que l'Església i en aquest cas el Vaticà ha estat sensible al fet que aquí hi ha una singularitat, una llengua pròpia que és el català i ha volgut comunicar-se amb els catalans en la seva llengua.
Si estava tan clar, per què hi ha hagut tanta polèmica?
Ho desconec. Suposo que hi havia una part de gent que pensava que no seria tan present, i a Catalunya hi ha aquesta sensibilitat i la gent ho reclamava.
Però, davant d'aquestes reclamacions, l'arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va dir que Lleó XIV diria "algunes paraules" en català a la benedicció de la Torre de Jesús, la qual cosa va encendre encara més els ànims.
Sí, potser no sabia que el Papa en diria més, o potser li han arribat al Papa la sensibilitat de Catalunya i l'especificitat de Catalunya i d'aquesta llengua, i ell ha estat sensible a això.
Què pensa de l'incident que hi va haver durant l'acte de benedicció de la Torre de Jesús, amb les corals que havien de participar expulsades perquè alguns dels cantaires volien interpretar Els Segadors i portaven estelades entre les partitures?
A veure, jo el que sé és que la Sagrada Família ha informat que no estava permès en l'acte religiós l'exhibició de banderes de cap mena i que van fer sortir els cantaires perquè sembla que alguns volien exhibir aquestes banderes.
I què li ha semblat?
És clar, és un acte que no preveu aquest tipus de manifestacions i, per tant, entenc que hi havia algú que volia aprofitar l'ocasió i que ells han intentat evitar-ho.
A la Sagrada Família no es permetia cap bandera. L'Església fixa el criteri i va voler complir-lo
S'ha argumentat que alguns portaven l'estelada a les partitures. Això és prou raó per expulsar-los?
És que és un acte organitzat per l'Església i, per tant, entenc que ells posen els criteris i el protocol i, a partir d'aquí, intenten que això es compleixi.
Ha demanat explicacions vostè als organitzadors de què ha passat?
No, no, jo encara no...
Pensa fer-ho o informar-se amb les corals sobre què és el que ha passat?
Bé, jo encara no he tingut ni temps de veure què ha passat exactament. El que sé és que la Sagrada Família ha informat que els havien fet sortir perquè hi havia indicis o ho havien sabut..., però no tinc coneixement exacte encara de què ha passat.
Quan va prendre possessió com a consellera va dir que havia rebut l'encàrrec del president de donar continuïtat al que s'havia fet al Departament de Cultura amb l'anterior executiu. Això com s'ha d'interpretar? És que aquest Govern no té un discurs propi pel que fa a la política cultural?
Bé, jo crec que això ja és una proposta, no? Si tu veus que hi ha un govern que ho està fent bé i reculls aquell testimoni, entenc que és que subscrius aquelles polítiques. Jo estic centrant molt la nostra legislatura en els drets culturals, que és una cosa que va començar la consellera Natàlia Garriga. És una llei que hem pogut entrar a tràmit parlamentari, perquè es va avançar moltíssim durant l'anterior legislatura i es va deixar tancat aquest text, que tenia un gran consens polític, i també del PSC.
La Llei de Drets Culturals no està només adreçada a la gent de la cultura sinó al ciutadà
En el cas de drets culturals... Com afecta el ciutadà l'aprovació d'aquesta llei?
La Llei de Drets Culturals el que farà és que el ciutadà estigui al centre de les polítiques culturals. I això què vol dir a efectes pràctics? Vol dir que les polítiques culturals són polítiques transversals i no són polítiques sectorials. No són polítiques adreçades només al sector cultural, sinó que són adreçades al ciutadà. I, per descomptat, a la gent que pertanyem al sector de la cultura, perquè som els que hem de dur a terme aquestes polítiques.
Un dels compromisos amb què va assumir el departament és dedicar el 2% del pressupost per cultura. No s'ha aconseguit, tot i que la darrera negociació dels pressupostos que ara es tramiten al Parlament va afegir 50 milions més per a la Conselleria. A més, sembla molt difícil que l'any vinent hi hagi nous pressupostos. No serà possible, doncs, arribar a aquest 2%?
No està escrit que no hi hagi d'haver pressupostos l'any vinent. Esperem que n'hi hagin. I, en tot cas, el 2% és una fita avui dia indiscutible, i té, per descomptat, el consens del sector, però el que és molt important és que té el consens del Parlament. Per tant, és indiscutible que aquest 2% s'assolirà. Vull recordar que també en aquesta llei de drets culturals es remarca que la Generalitat haurà de dedicar el 2% del seu pressupost a cultura. És una fita que s'assolirà.
Aquest any va anar a la Patum. Què li va semblar?
Em va semblar un espectacle meravellós. Dic espectacle perquè jo era una espectadora, jo no la vaig viure des de dins, però em sembla que és d'aquelles coses que explica com les manifestacions culturals són capaces de cohesionar i de ser espais de trobada.
Què representa la cultura popular i l'associacionisme dins de la seva conselleria?
Per Catalunya, l'associacionisme cultural és un fet diferencial i un fet importantíssim i pel meu departament, que tenim una direcció general que se n'ocupa, representa una prioritat molt important. Jo estic molt convençuda que, en els moments greus que vivim, d'amenaces a la democràcia, de discursos de l'odi, d'intents de crispació, d'intents de dividir-nos, la cultura té un paper fonamental. I en el cas de la cultura popular, per mi, és indiscutible, és l'espai de trobada, de la cohesió, on s'integra tothom. En una colla castellera hi ha diversitat d'edats, de gèneres, i també hi ha persones vingudes d'arreu que venen a viure a Catalunya i que, a través de la cultura popular, cantant en una coral, fent castells, ballant sardanes o participant en la Patum, tenen una via molt més ràpida de conèixer la nostra societat i d'integrar-s'hi, de formar-ne part.
El Govern se sent igual de còmode a qualsevol manifestació cultural
El Govern de Salvador Illa se sent més còmode a la Feria d'Abril que a Patum de Berga o al Concurs de Castells?
No. Jo crec que se sent igual de còmode a tot arreu.
L'hi pregunto perquè a la Fira d'abril hi va molt sovint, però a la Patum crec que el president no hi ha anat; i, quan va anar al Concurs de Castells de Tarragona, l'any que va prendre possessió, va rebre una xiulada...
La rep tothom, la xiulada! És un lloc de xiulades. Però, en tot cas, ara, a risc d'equivocar-me, diria que el president, en els dos anys de Govern, no ha anat a la Patum, i diria que a la Fèria d'Abril hi ha anat una vegada. Crec que aquest any no hi ha anat. Jo tampoc hi he anat aquest any i vaig anar-hi l'any passat. Però del que estic segura és que el Govern de Salvador Illa se sent igual de còmode a qualsevol manifestació cultural de l'índole que sigui, de cultura popular, de cinema, organitzada per una entitat, per un equipament nacional...
Que ningú pateixi que, com a mínim, des del Govern no hi ha cap intent de desnacionalitzar la cultura catalana.
Aquest any, l'escriptor Eduardo Mendoza va protagonitzar una carregada contra la diada de Sant Jordi, dient que s'hauria de dir el Dia del Llibre i va atiar, un altre cop, un debat que és recurrent sobre la desnacionalització de la cultura catalana. Què els diu a les veus que denuncien un intent de desnacionalitzar la cultura catalana?
Doncs que no pateixin que, com a mínim, des del Govern no hi ha cap intent de desnacionalitzar la cultura catalana.
Sixena és una de les carpetes calentes del seu Departament. El ministre de Cultura, Ernest Urtasun, es va negar el trasllat del Guernica al País Basc perquè tenia informes sobre l'impacte que podria representar per a l’obra. Se li ha retret que aquesta contundència contrasta amb la tebior amb què ha respost al trasllat de les obres de Sixena. Ha sentit poc suport per part del Ministeri?
El Ministeri forma part dels òrgans de govern del MNAC. El patronat està integrat per la Generalitat, que representa el 50%, i també per l'Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura. Naturalment, cada institució ha fet una mica el que ha pensat que havia de fer en cada moment. A nosaltres ens va semblar imprescindible aportar un informe del nostre Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. Estem en sentència ferma i, per tant, des del punt de vista judicial, molt al final d'un llarg recorregut, on hi ha molt poc marge. Hem aprofitat aquest poc marge. Vam fer la proposta de la creació d'una comissió estrictament tècnica, perquè, el MNAC està condemnat a complir aquesta sentència, però complir-la comporta riscos elevadíssims de fer malbé aquestes pintures. I, per tant, en aquesta comissió el que vam acordar és presentar uns informes i el que va fer el Ministeri és subscriure aquest informe conjunt que van fer els experts de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona.
Però, precisament, una opció que es demana és encarregar un informe a l'Institut de Patrimoni Cultural d'Espanya, que depèn del Ministeri. El Ministeri podria encarregar-lo, i no ho fa. És que no hi ha prou suport per part del ministre Urtasun?
Jo entenc que el ministre Urtasun dona suport. El que no sé és per què no vol fer aquest informe, no sé per què no el vol demanar.
Aquest Institut ja ha fet informes contraris al trasllat del Guernica o de la Dama d'Elx...
Aquest és l'organisme oficial del Ministeri en matèria de patrimoni cultural. I, per tant, podrien fer aquest informe, que la jutgessa podria tenir en compte o no. De fet, la jutgessa ja ha dit que en aquests moments no considera necessari aquest informe i que, en tot cas, podria demanar-lo més endavant.
Li he dit a Urtasun que hauria de demanar l'informe del Ministeri sobre Sixena
Vostè li ha demanat al ministre Urtasun?
Jo n'he parlat amb el ministre Urtasun i li he dit que hauria de tenir en compte demanar aquest informe.
I ell què li ha dit?
Doncs, que no veu clar demanar-lo, perquè pensa que probablement podria no sortir el que ens esperaríem que sortís.
Que el trasllat és possible?
Sí, ell pensa que podria sortir que el trasllat és possible; i que podria ser problemàtic. Entenc que, per ell, podria ser problemàtic.
De qui serà responsabilitat si s'executa el trasllat i es fan malbé les pintures?
La jutgessa ha sentenciat el MNAC a fer l'operació de moure les pintures. Aquestes pintures ningú discuteix la titularitat; tots sabem que no són del MNAC i que tècnicament és un dipòsit d'un tercer, com tantes altres obres que hi ha als museus del món. Aquesta peça és un dipòsit i el seu propietari en demana el retorn. El problema és que aquestes pintures es podrien fer malbé. Caldrà veure com evoluciona tot això, perquè qualsevol operació d'aquestes característiques s'inicia amb una avaluació de riscos, que s'ha de fer perquè és preceptiu, tots els estàndards internacionals així ho indiquen i ho recomanen, i per descomptat el MNAC treballa amb els estàndards internacionals de gestió i conservació del patrimoni. Per tant, el que està treballant el MNAC també és amb aquesta avaluació de riscos. I, per veure, si arriba el moment d'haver de retirar aquestes pintures, com es testimonia que les persones que ho fan ho fan tal com cal, i que si hi ha algun incident, doncs allò no és per una mala praxi.
Espero que imperi la raó en el cas de Sixena, que els riscos facin recapacitar tothom i les pintures es quedin al MNAC
El MNAC ha presentat diferents recursos, un dels quals li diu a la jutgessa que, com a autoritat de l'Estat, té l'obligació de garantir la preservació del patrimoni de l'Estat; i que constitucionalment té l'obligació d'impedir que es moguin les pintures davant del risc que comporta. Creu que aquest recurs pot tenir alguna possibilitat? O creu que tots aquests recursos són per esgotar les vies i que serà inevitable el trasllat?
Doncs jo el que espero és que imperi la raó i que aquests riscos, que són molt difícils de minimitzar, facin recapacitar tothom i les pintures es quedin al MNAC.
Albert Velasco, que és un dels màxims experts en aquest tema, va acusar el Govern d’haver decidit ja retornar les pintures...
Aquest tema està judicialitzat. Quan un procés està judicialitzat, la cautela és molt important. I sovint s'han d'explicar les coses públicament en el moment que toquen. Que s'ha de complir la sentència, ho té tothom molt clar. És indiscutible. Hi ha una via judicial que estem esgotant i amb l'assessorament molt rigorós dels serveis jurídics centrals de la Generalitat, els del Departament de Cultura i els del MNAC, que treballem conjuntament i que anem decidint en cada moment què és el que hem de fer. Jo amb l'Albert Velasco n'he parlat molt, d'aquest tema. No sempre i en cada moment es pot explicar tot. Els fets van demostrant quina és la postura del Govern i del Departament de Cultura.
Tenim un projecte de vertebració del sistema cultural per fer caure qualsevol barrera, territorial, de gènere, econòmica, sociocultural...
A banda de la llei de béns culturals, quins són els altres projectes emblemàtics que destacaria del que pensa impulsar la seva conselleria aquesta legislatura?
Doncs, per continuar amb el fil de les lleis, tenim un marc legal que està molt obsolet en matèria de cultura i, de fet, el Conca ho assenyala constantment en els informes que fa anualment. Tenim una llei de patrimoni de l'any 93 que molt sovint se'ns queda curta per poder preservar i gestionar el patrimoni. Estem treballant per poder-la portar a tràmit en aquesta legislatura. En paral·lel, tenim a tramitació la llei de patrimoni immaterial, que després s'haurà de refondre amb aquesta altra. Per mi, hi ha un projecte molt important, que és la vertebració del sistema cultural. Hem de poder arribar a tots els ciutadans i, per tant, hem de fer caure qualsevol barrera, territorials, de gènere, econòmiques, socioculturals... Això implica tenir un sistema vertebrat, i estem treballant en el nou pla d'equipaments culturals de Catalunya per poder arribar a tot el territori. Poso un exemple, una cosa és una biblioteca, però un bibliobús és un servei. Hem de poder donar servei i això no implica construir equipaments a tot arreu. S'hauran de construir els equipaments que facin falta. Hi pot haver, per exemple, una població que no tingui un equipament escènico-musical, però que tingui un accés d'x minuts i amb un bon transport públic i, per tant, que el seu equipament de referència en aquesta matèria estigui en un altre municipi.
Quan estarà acabada les obres del projecte d'ampliació del MNAC?
És un projecte importantíssim. Els equips del MNAC treballen contra rellotge per fer-ho coincidir amb el 29, que serà l'aniversari de l'Exposició Universal. Amb totes aquestes celebracions i la transformació de la muntanya de Montjuïc, el MNAC és una peça clau. És el museu més important del país; té una part molt important de les col·leccions que no pot mostrar, no només des del punt de vista del volum, sinó del concepte, i també necessita actualitzar els relats. El MNAC està treballant molt fermament, no per fer un museu més gran en si, sinó per tenir un museu del segle XXI que pugui donar compliment a les seves funcions de museu social. Donar compliment a aquella idea de Folch i Torres que el MNAC ha d’explicar l'art català sense límits cronològics. Ara està constret. Hi ha una part molt important, l'art del segle XX. que no es pot mostrar tal com s'hauria de poder explicar.
Les biblioteques són un tresor del nostre país, de la nostra cultura. Imprescindibles. Farem tot el que sigui per protegir-les
Un dels fronts laborals que hi ha oberts a Catalunya, és amb els bibliotecaris. Encara que estrictament no és un tema que depengui de la Conselleria de Cultura, sí que és una peça fonamental en clau cultural. Què els pot dir?
Com dius, les reivindicacions no interpel·len directament el Departament de Cultura perquè són les biblioteques del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Però, en tot cas, ens interpel·la com a departament, naturalment. Jo els diria dues coses. Les biblioteques són un tresor del nostre país, de la nostra cultura, són els equipaments culturals més ben valorats per la ciutadania; per molts ciutadans són la primera i sovint única porta d'entrada a la cultura, a l'univers importantíssim de la literatura; són fonamentals en la cohesió dels barris, dels municipis; són un lloc de trobada importantíssim; i, per tant, per nosaltres, són estructures imprescindibles i farem tot el que sigui per protegir-les. I naturalment, els bibliotecaris, amb la seva titulació i formació, són també una part imprescindible perquè aquest sistema pugui funcionar. Tots els col·lectius tenen dret a fer les seves reivindicacions i, per tant, màxim respecte. És indiscutible que, novament, una biblioteca de fa vint anys no és el mateix que una biblioteca actualment. La noció de biblioteca ha canviat molt i, segurament, els bibliotecaris es troben amb reptes. I la ciutadania demanem també a les biblioteques coses que potser fa vint anys no es demanaven i segur que hem de millorar en adaptar també la feina dels bibliotecaris a aquesta nova realitat.
Si el propietari no té cura d'un patrimoni [com Cal Macià], la Conselleria pot entrar amb tècnics per fer les feines que calgui per mantenir-lo i després passar-li la factura
Hi ha un tema que afecta la Conselleria de Cultura, que és Cal Macià. Fins i tot la fiscalia va decidir investigar l'Ajuntament d’Alcarràs i el Departament de Cultura per aclarir si les dues administracions han permès el deteriorament de la residència a Vallmanya de la família d'Eugènia Lamarca, que era l'esposa del president Francesc Macià. Com està aquest tema?
La Generalitat està fent tot el que està en les seves mans per preservar aquest patrimoni. Primer, declarant bé cultural d'interès nacional aquest edifici, les restes que en queden. Això ja s'ha fet i, per tant, se li ha donat el màxim grau de protecció. És important saber que aquest bé està en mans privades. I la llei de patrimoni diu que els particulars són els primers responsables de la preservació del patrimoni. És a dir, quan una cosa es declara patrimoni vol dir que és un bé comú, però si tu n'ets el titular, n'has de tenir cura. Si no ho fas, hi ha mecanismes que té l'administració per instar-te a fer-ho i, fins i tot, a sancionar-te. Des del Departament de Cultura hem instat, seguint el procediment, el propietari a tenir cura d'aquest patrimoni. Ell ha presentat recurs, i ara estem en vies de desestimar-lo. Quan això arribi al seu límit, el més probable que fem és actuar subsidiàriament. Això vol dir que, en casos extrems en què el propietari no té cura d'un patrimoni, el Departament de Cultura, pot entrar amb tècnics per fer les feines que calgui per mantenir aquest patrimoni i després passar-li la factura al propietari.
I això en quin temps estem parlant?
Ell ha presentat un recurs d'alçada a la Generalitat. De seguida que puguem, haurem de demanar permís al jutge. I a partir d'aquí, podrem entrar.