La dotzena d’ investigacions judicials sobre l’espionatge a l’independentisme català amb la infecció dels seus mòbils amb el programari Pegasus estan a la corda fluixa. Per què? Perquè la majoria es van produir entre els anys 2019 i 2020, i el delicte de revelació de secrets -el principal en aquestes causes- prescriu als 5 anys d’haver-se succeïts els fets. I, en la majoria de causes aquest termini es complirà l’octubre vinent. L’espionatge massiu a independentistes catalans, familiars i amics es va destapar el 2022, amb la investigació CatalanGate, feta pel grup canadenc , Citizen Lab. A partir de llavors, els afectats, la majoria membres d’ERC, la CUP, Junts, Òmnium Cultural i l’ANC van presentar querelles als jutjats de Barcelona i Madrid contra directors del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) i de l’empresa israeliana NSO Group, titular del programari Pegasus, i directors de la Guàrdia Civil.
En aquests tres anys, el resultat és ben magre: només quatre jutjats han imputat formalment l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per aquest espionatge i en la seva primera declaració es va acollir a guardar silenci, obligat per la llei que regeix el servei secret espanyol. Recentment, un jutjat ha imputat tres directius de l’empresa NSO a Luxemburg, tot i que la societat, com a persona jurídica, ho està en més jutjats. La prescripció significa que no es podrà imputar cap càrrec públic ni privat més i les causes s’hauran d’arxivar o dur a judici amb els indicis assolits fins ara.
Noves accions
Davant aquest contrarellotge judicial, l’advocat Andreu Van den Eynde, que porta les querelles de dirigents republicans, ha demanat aquest dimecres en una vista a l’Audiència de Barcelona, que s'ampliï la causa de l’espionatge al president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i de l’eurodiputada Diana Riba, que investiga la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, per a que inclogui la imputació de tres directius d’NSO a Luxemburg, a banda de l’empresa, perquè expliquin com funciona Pegasus i on estan les dades sostretes als mòbils dels independentistes catalans. “És la clau de volta”, va declarar Van den Enyde, i va recordar que recentment des del govern d’Israel "s’ha amenaçat" el president espanyol Pedro Sánchez que té força informació seva, després de les decisions per intentar aturar els atacs a la població de Gaza. Cal recordar que l’Audiència Nacional va reobrir la investigació sobre la infecció i la sostracció de dades del mòbil del president espanyol i d’alguns dels seus ministres, que ha inclòs dades d'espionatge aportades per autoritats franceses.
El penalista d’ERC va demanar la imputació dels directius per garantir els seus drets, seguint el precedent aprovat per la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, que investiga l’espionatge de Van den Eynde, l’any, 2020, i a petició d’Irídia, que impulsa el cas. Els imputats són: Shalev Hulio, Omri Lavie i Yuval Somekh, i van ocupar posicions de responsabilitat en les empreses NSO Group Technologies Limited, OSY Technologies i Q Cyber Technologies (en territori de la Unió Europea, Luxemburg) durant els anys dels fets investigats entre els anys 2019 i 2020.
Crítica a la Fiscalia
En la vista, a la secció 3a de l’Audiència de Barcelona, Van den Eynde va lamentar que la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat “han impedit” aclarir aquest espionatge, amb les seves peticions d’arxivaments. Precisament, el fiscal Pablo Borjabat va expressar la seva negativa que la querella de Jové i Riba s’ampliï als directius d’NSO en assegurar que no s’ha detallat cap actuació concreta contra ells, més enllà de ser responsables del conglomerat societari, i “als quals es demana imputar ‘per si a cas’” i davant el perill de prescripció. “NSO no pot posar límits als seus clients ni tenir coneixements de suposats finalitats il·lícites”, va manifestar el fiscal.
El fiscal Borjabat va afegir que “usar spyware és permès a legislació espanyola”, especialment per perseguir organitzacions criminals i terrorisme. Això no obstant, el representant del Ministeri Públic no va citar cap cas que s’hagi usat Pegasus per aturar organitzacions terroristes, tal com va requerir-li abans l’advocat d’ERC. "Es diu que Pegasus no va ser creada per cometre delictes, però no hi ha cap resolució que ho digui. Al contrari. És una ciberarma, com ha resolt un tribunal dels EUA”, va declarar el penalista català. I va enumerar els organismes internacionals que han reclamat aclariments i frenar el seu ús contra la població, especialment a dissidents i periodistes.
Quins són els indicis?
La fermesa dels afectats ha aconseguir que un tribunal, la secció 7a de l’Audiència de Barcelona -i també la 3a-, hagi conclòs que és “versemblant” que el CNI “sigui l’únic client a Espanya del grup NSO” ja que l’empresa ha assegurat que només ven el programari Pegasus a agencies estatals. Hi afegeix també que hi ha indicis que les infeccions dels mòbils dels independentistes siguin fetes pel CNI, arran de les evidències trobades pels Mossos d’Esquadra en les pericials als telèfons mòbils dels querellats, tal com exigia el fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde.
En concret, l’acusació d’ERC va exposar que el govern espanyol de Pedro Sánchez va admetre haver espiat el president Pere Aragonès i unes 17 persones més, entre els anys 2019 i 2020, amb aval del jutge del Tribunal Suprem, tot i no aportar-ho obertament. Les pericials han evidenciat que el sistema usat contra Aragonès és el mateix que el patit per Jové, Riba i l’exeurodiputat republicà Jordi Solé, tot i que va ser negat pel govern espanyol, entre d'altres.
Les coincidències són: Es va usar el mateix programari, Pegasus; la mateixa tècnica d’infecció, amb l'enviament d'SMS maliciosos, amb notícies sobre l’independentisme o d’interès per a la persona; l’ús del mateix servidor i domini, on es perd la pista d'on va a parar la informació sostreta. Per tot això, es van aprovar les tres noves imputacions d’Esteban.
En aquests tres anys de procediments dispersats pels jutjats, els advocats dels querellants han admès que les causes estan “encalladíssimes”, que costa que els jutges acordin comissions rogatòries a Israel i Luxemburg per demanar explicacions a la societat NSO, i que han anat demanant la pròrroga de les instruccions cada sis mesos per tal que no s’arxivin, tal com és obligat en passar el primer any d’investigació.
Fem un repàs de la situació actual de les principals causes.
Josep María Jové i Diana Riba: un mòbil reclamat des del 2017
Després de mesos d’haver presentat la querella, el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i l’eurodiputada republicana Diana Riba, van poder explicar el maig de 2023 a la titular del jutjat d’instrucció 20 de Barcelona, Eva Moltó, que van patir infeccions en els seus mòbils entre els anys 2019 al 2020, quan es negociaba la investidura de Pedro Sánchez. Riba fins i tot va recordar que després de mantenir una conversa amb un assessor seu, va rebre una trucada posterior on va escoltar enregistrada tota la seva conversa.
El gener del 2024, la unitat especialitzada dels Mossos d’Esquadra van certificar les primeres infeccions amb Pegasus, en aquest cas de Jové, Riba i l’excàrrec d’ERC Sergi Sabrià. El fiscal de Delictes Informàtics, Roberto Valverde, ha demanat en tots els procediments que es faci una pericial “oficial” sobre els mòbils espiats, i fins ara, la policia catalana ha ratificat el que va descobrir Citizen Lab a la investigació Catalan Gate.
Ara, finalment, la magistrada Moltó ha imputat la directora del CNI, Paz Esteban, obligada a dimitir el 2022 en esclatar l’espionatge massiu a independentistes catalans. La citació és pel proper 29 de setembre. Segurament s’acollirà al seu dret a mantenir el silenci, obligació fixada a tots els treballadors i responsables del CNI per la llei de secrets oficials. La jutgessa, a petició d’ERC, ha demanat al Consell de Ministres que li permeti declarar, però, fins ara no hi ha hagut cap resposta del govern espanyol. A banda, per evitar la prescripció del cas, l’advocat Andreu Van den Eynde ha demanat a l’Audiència de Barcelona que se li permeti imputar tres directius d’NSO, a banda de la societat.
Una novetat en el cas de Jové és que el TSJC -que té pendent jutjar-lo per l’1-O, si no l’amnistia-, ha enviat el mòbil que li van sostreure el 2017 en la seva detenció (en total tenia 3 mòbils), després de set anys de reclamacions de la seva defensa, des de la causa sobre l’organització del Referèndum. L’advocat dels republicans ha presentat un recurs perquè l'alt tribunal català ha indicat que només el posa a disposició del jutjat -que ja l'ha derivat als Mossos per al seu anàlisi- no de Jové.
L’espionatge del president Pere Aragonès: el primer a jutjar-se?
El titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, Santiago García, que li va tocar la querella presentada pel president Pere Aragonès, ha estat el més valent i decidit. Va ser el primer en imputar l’exdirectora del CNI, Paz Esteban, per l’espionatge del republicà. Era finals de gener del 2024 quan Esteban va declarar per videoconferència des de Madrid, sota el control de quatre lletrats de l’Advocacia de l’Estat, dos al jutjat de Barcelona i dos a Madrid, que van deixar clar al jutge i als advocats que no es podia informar de res o ho denunciarien. Això no obstant, l’exdirectora del CNI no va revelar res i va escudar-se que el govern espanyol no l’havia autoritzat a parlar, en no eximir-la de guardar secret.
La importància del cas d’Aragonès, a més de ser el més avançat, és que el Consell de Ministres va desclassificar part de l’espionatge que va fer-li el CNI, amb el vistiplau del jutge del Suprem que controla l’ens. Abans, en la comissió de secrets, ja es va anunciar que s’havien espiat uns 18 polítics catalans, en el marc de les reaccions a la duríssima sentència del Suprem als líders dels procés i les mobilitzacions de Tsunami Democràtic.
Aquesta confirmació ha estat clau per a dos extrems: el primer que l'admisió que es va espiar Aragonès, confirma indirectament altres espionatges no admesos (com ara l’exeurodiputat Jordi Solé) en haver-se fet en el mateix període i amb els mateixos mètodes; i el segon, que la pericial dels Mossos ha demostrat que Aragonès va patir una infecció del mòbil el 2018, abans de l’autorització del Suprem, i per tant de forma il·legal. És per això, que l’advocat d’Aragonès ha demanat la imputació del director del CNI de l’època Félix Sanz Roldán, mentre amb la prescripció a la cantonada, ja no s’intenta la imputació dels directius d’NSO. El jutge ha de resoldre si envia ja a judici Paz Esteban, mentre l’Advocacia de l’Estat insisteix en demanar l’arxivament.
L’espionatge insòlit de dos advocats: tres directius NSO imputats
L’espionatge també es va fer de forma excepcional a dos advocats, professió que ha de tenir major blindatge per garantir el dret de defensa. Gonzalo Boye, defensor del president a l’exili, Carles Puigdemont, i d’altres polítics de Junts, va denunciar el seu cas i és investigat al jutjat d’instrucció 29 de Madrid.
Per la seva part, l’espionatge d’Andreu Van den Eynde, defensor del president d’ERC, Oriol Junqueras, en el judici en el Suprem i altres càrrecs d’ERC, és investigat per la titular del jutjat d’instrucció 24 de Barcelona, com també l’espionatge a l’eurodiputat Jordi Solé.
En aquest sentit, la magistrada Maria Antonia Coscollola ha fet les darreres accions. La primera, la imputació de Paz Esteban, que ja suma la quarta citació com a investigada. I la magistrada, també obligada per l’Audiència de Barcelona, ha ampliat la querella contra tres directius d’NSO Group i ha ordenat dictar una Ordre Europea d’Investigació (OEI) a Luxemburg per tal que se’ls citi a declarar com a investigats. És l’únic cas aprovat, el passat juliol, i a petició d’Irídia, que porta l’acusació en nom de Van den Eynde, a través de l’advocat Brian Ventura.
Pel que fa a altres excàrrecs republicans afectats, el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona va obrir la investigació per l’espionatge patit per Oriol Sagrera, excap de premsa de l’expresident del Parlament, Roger Torrent.
Un jutjat amb espiats d’ERC i la CUP
Precisament, l’espionatge dels republicans Roger Torrent i Ernest Maragall van ser els primers casos denunciats als tribunals, que van recaure en el jutjat d’instrucció 32 de Barcelona, el qual va arxivar el procediment provisionalment en no tenir-hi avenços, ja que els republicans no conservaven els seus mòbils oficials per ser analitzats. El jutge es va oposar frontalment a unificar totes les querelles de l’espionatge de Pegasus, amb el vistiplau de la Fiscalia. Això no obstant, va acabar per admetre les querelles dels exresponsables de la CUP, Carles Riera, Albert Botran i David Fernández, amb l’acció de l’advocat Benet Salellas. Els Mossos també han confirmat la infecció del mòbil de Riera, que és un dels espiats admesos pel govern espanyol.
Paral·lelament, la policia catalana va confirmar el gener passat que l’historiador Josep Lluís Alay va tenir els mòbils intervinguts, mentre era el director de l’oficina del president Puigdemont, el 2019. Alay va denunciar haver estat perseguit fins i tot físicament a Suïssa, a banda va patir un setge judicial en les causes de Tsunami Democràtic -on la Guàrdia Civil hauria fet seguiments de mòbils i ordinadors a independentistes- i en el cas Volhov sobre una suposada trama russa. Tots dos procediments var ser tancats per ordre de tribunals superiors als dos jutges dels casos ara jubilats. El cas d'Alay és investigat pel titular del jutjat d’instrucció 4 de Barcelona.
Entitats civils i empresaris: l’ANC, Òmnium i Sentinel
La persecució a la dissidència també va arribar a les entitats civils catalanes. Els expresidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sánchez i Elisenda Paluzie, juntament amb Sònia Urpí, van explicar la ingerència patida als seus mòbils a la titular del jutjat d’instrucció 23 de Barcelona, el novembre de 2024. Llavors ja tenien l’informe dels Mossos, encarregat pel jutjat, que ratificava el seu seguiment entre els anys 2019 i 2020. Sànchez va tenir seguiments abans, del 2015 al 2017, i també el 2020, en sortir de la presó i participar en la fundació de Junts.
Desde llavors, la magistrada Maria Ángels Falip per ara ha admès emetre una comissió rogatòria internacional a Israel i Luxemburg perquè l’empresa NSO, propietària del programari Pegasus, exposi qui li va encarregar espiar els càrrecs de l'Assemblea. Encara no hi ha cap resposta. Del CNI, per ara no ha acceptat cap imputació.
Pel que fa als querellants d’Òmnium Cultural, fa mesos que s’espera l’informe de la policia catalana, mentre es batalla per a obtenir respostes d’NSO, que ni s’ha personat als jutjats de Barcelona.
Paral·lelament, abans de l’estiu la Fiscalia de Barcelona va confirmar que ha admès que el titular del jutjat d’instrucció 2 de Barcelona admeti a tràmit la querella interposada per cinc empresaris catalans espiats amb els programaris Pegasus i Candiru. ,Inicialment, els afectats, a través de Sentinel Alliance —que es defineix com la primera associació internacional de víctimes d’espionatge—, van presentar la querella a l’Audiència Nacional, que els va derivar als jutjats on havien passat els fets.
Artur Mas, el primer espiat
Finalment, el president Artur Mas ha presentat recentment una querella per haver estat espiat, contra el CNI i l’empresa NSO, a més de dirigents de la cúpula del PP. Les investigacions indiquen que és el primer espiat, entre els polítics catalans. El titular del jutjat d’instruccó 31 de Barcelona va inadmetre la querella, en considerar que és competència de l’Audiència Nacional, mentre l’advocat de Mas, el penalista Jordi Pina, ha presentat un recurs perquè el cas es quedi en el jutjat barceloní, després d'obtenir noves proves.
Cap reparació de l’Estat espanyol
Tot i els esforços i fronts oberts, la negativa Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) a investigar l’espionatge amb Pegasus patit i denunciat pel president Quim Torra i l’exvicepresident del Parlament Josep Costa, coneguda el maig passat, va ser un gerro d’aigua freda per a tots.
Fins ara, l’Estat espanyol ha menystingut les reclamacions d’organismes europeus i internacionals, com ara l’ONU, en que li reclama que investigui l’espionatge patit per la dissidència, com ara els independentistes catalans, i que siguin reparats. Tampoc ha actualitzat la llei franquista de secrets d’Estat, com va prometre el govern espanyol del PSOE.
Davant la falta de resposta, Irídia i altres entitats ha creat un grup per exigir als seus governants la prohibició del programari Pegasus a la Unió Europea, i no que espiïn a la ciutadania.
Per ara, però, el programari Pegasus es va perfeccionant i es continua usant, trepitjant drets humans fonamentals.
