La família Sumarroca s'ha querellat al Tribunal Suprem com a víctima de l'Operació Catalunya, segons ha avançat aquest dimarts El Món. La qüestió és que Carles Sumarroca i els seus fills, així com el seu germà, han interposat una querella contra els responsables de la conspiració policial: l'excomissari José Manuel Villarejo, l'exlíder del PP a Catalunya Alicia Sánchez-Camacho, l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz, l'exministre de Defensa María Dolores de Cospedal, l'exsecretari d'Estat de Seguretat Francisco Martínez, l'exdirector adjunt operatiu de la policia espanyola Eugenio Pino i l'inspector de la UDEF Álvaro Ibáñez.
La querella, a la qual ha tingut accés El Nacional.cat, s'ha interposat pels delictes d'organització criminal, malversació de fons públics, falsedat en document oficial i revelació de secrets. Tanmateix, podrien ampliar-se per altres delictes i persones. En la detallada querella, signada pel penalista Jordi Pina, s'hi inclouen les agendes del comissari jubilat Villarejo, on surt el nom de la família Sumarroca, els quals van ser investigats per ordres de la popular Sánchez-Camacho, com també el conseller Jaume Giró. La policia patriòtica va investigar a Carles Sumarroca Coixet i a la seva família només per "la seva relació amb Jordi Pujol, que ha estat exagerada" i van assegurar que "era testaferro de Pujol i d'Artur Mas", s'afirma en la querella contra el que qualifica de "grup corrupte de polítics i policies", que van iniciar investigacions prospectives als Sumarroca des del novembre de 2012.
Els Sumarroca, objectius
L'escrit construeix la relació entre les maniobres de la policia patriòtica amb la posterior imputació de Carles Sumarroca i el seu fill en el cas Pujol, Petrum o Torredembarra. S'hi recullen els àudios que constaten que la família Sumarroca va ser assenyalada per Sánchez-Camacho a Villarejo com a un dels "objectius a perseguir a finals del 2012". Els querellants consideren que les gravacions i les agendes acrediten com els atacs s'han construït "artificialment" amb "denúncies que mai no han estat verificades".
Parlen de persecució prospectiva, inventada i premeditada perquè la família "ha estat representativa i emblema d'un model empresarial familiar d'èxit que ha contribuït al desenvolupament econòmic territorial de Catalunya". "Amb aquesta voluntat tendenciosa i delictiva de manipular la realitat i condicionar un moment polític, la selecció de la família Sumarroca com a cap de turc no ha estat gratuïta", assenyalen, alhora que s'identifiquen com a "un cap de turc intencionat buscant el descrèdit gratuït i tendenciós" que implica un "cost reputacional" tant per als seus integrants com per a un model empresarial "compromès amb el territori". La querella posa el focus sobre el fet que "la investigació ha estat totalment prospectiva i adreçada a persones en concret". "Ara sabem per què", afegeix. També assenyala com les causes per les quals es van perseguir els Sumarroca van suposar un dany reputacional per la "vistositat de les operacions". Es recullen les anotacions i àudios amb "referències i informacions totalment inventades en alguns casos amb l'objectiu, sembla, de construir un relat de proximitat i connexió amb la família Pujol i Convergència". "Hi ha afirmacions rocambolesques i mancades de tot rigor com, per exemple, que Carles Sumarroca va anar a recollir Jordi Pujol a la presó a finals dels anys 60 i que el va acollir a casa seva en aquell moment", indica l'escrit.