El 14 de febrer del 2021, els catalans van triar els seus 135 representants al Parlament en unes eleccions celebrades en pandèmia i amb una baixa participació. Ara bé, els 135 noms que van sorgir aquell dia de les urnes no són els mateixos que van participar de l’últim ple del Parlament d’aquesta legislatura, el passat 13 de març, quan la cambra catalana va tombar els pressupostos pel 2024 i hores més tard el president Pere Aragonès va convocar eleccions pel 12 de maig. De fet, entre les persones que la ciutadania del país va escollir per ser diputats, fins a 37 no han acabat la legislatura. Aquesta xifra representa un poc més 25% del total dels escons que hi ha al Parlament, tot i que la xifra varia molt depenent de cada partit. Junts i ERC són les formacions que han perdut més diputats escollits el 14-F mentre que Vox només ha tingut una baixa, la d’Antonio Gallego, que continua sent diputat tot i que no adscrit.
De diputats a càrrecs de Govern
ERC i Junts són els partits amb més relleus dins el seu grup parlamentari per un motiu molt simple: al principi de la legislatura aquestes dues formacions van arribar a un acord per formar Govern i molts dels diputats escollits per la ciutadania van deixar l’acta per centrar-se en el seu nou càrrec. Així, Laura Vilagrà, Roger Torrent, Teresa Jordà, Jordi Puigneró, Lourdes Ciuró i Gemma Geis van deixar el seu escó ja en els primers compassos de legislatura per formar part de l’Executiu d’Aragonès, i Meritxell Serret va fer el mateix quan va assumir el càrrec de consellera d’Acció Exterior després de la trencadissa del govern de coalició. En canvi, Juli Fernández, que també era diputat i va ser el substitut de Puigneró al capdavant de Territori no va seguir els mateixos passos i quan ser rellevat per Ester Capellà al Consell Executiu va tornar a ocupar l’escó que li corresponia.
Durant els primers quatre mesos de la legislatura es van produir fins a 16 baixes, una xifra que s’ha acabat duplicant en els anys següents. A banda de consellers, altres diputats van ser nomenats amb càrrecs per part del Govern i van decidir deixar l’acta de diputat. Sergi Sabrià va passar a ser director de l'Oficina d'Estratègia i Comunicació del president del Govern, o Anna Caula, que era vicepresidenta de la Mesa, va ser designada secretària general d’Esports. En el cas de Junts, Meritxell Budó, Damià Calvet i Eusebi Campdepedrós, que anaven en llocs destacats de la llista, van passar a treballar pels departaments de Salut i Justícia i com a director de Ports. Més endavant, amb el canvi de Govern, Calvet va perdre el càrrec i el va substituir el republicà Lluís Salvadó, que també va deixar l’acta de diputat.
Per la seva part, alguns dels diputats electes també van ser escollits pels seus respectius partits com a delegats del Govern. És el cas d’Ester Capella, que va marxar a Madrid i després va tornar al Parlament com a consellera de Territori (abans havia estat elegida regidora a Barcelona però mai no va recollir l’acta a l’Ajuntament), i de Teresa Pallarès, a Tarragona. Amb la sortida de Junts del Govern, ERC va situar Albert Salvadó en aquest càrrec i l’ebrenc ha estat triat ara número 2 del partit a les llistes per Tarragona pel 12-M. Per part de Junts, Ferran Roquer va deixar l’escó per centrar-se en la seva feina a la Sindicatura de Comptes.
Puigdemont, escollit però sense arribar a tenir l'acta
Un cas a banda és el del president Carles Puigdemont, que tot i que anava de número 1 a les llistes de Junts per Barcelona, tenia un paper simbòlic per davant de Laura Borràs. Així tot i ser escollit pels catalans com a diputat, mai no va arribar a recollir l’acta. Un mes més tard que se celebressin les eleccions va renunciar a fer-ho, per mantenir el seu escó al Parlament Europeu ja que els dos càrrecs com a diputats són incompatibles. Per això mateix, en l'anunci de la seva candidatura a Elna, Puigdemont va anunciar que renunciava a presentar-se com a candidat a les europees que s’han de celebrar el mes de juny, poques setmanes després de les catalanes. El següent a la llista de Junts era Josep Costa, però l’eivissenc tampoc no va recollir l’acta i va entrar al Parlament Glòria Freixa.
Motius personals o laborals
Després de la formació de Govern i amb les baixes del principi de la legislatura, aquestes es van continuar produint en les files tant de Junts com d’Esquerra. Així, l’exconseller republicà Chakir el Homrani i l’atleta Núria Picas van abandonar el Parlament per motius personals i Ernest Maragall també va fer-ho per centrar-se en el curs electoral per Barcelona. Aquest 2024 és l’encarregat de tancar les llistes del partit, com Xavier Trias en el cas de Junts i Ada Colau la dels comuns. En el cas de Junts, Elsa Artadi va decidir plegar com a diputada, i també renunciar a encapçalar la candidatura del partit per Barcelona, per motius de salut mental. Jaume Alonso-Cuevillas també va deixar l’acta poc abans que es convoquessin eleccions per centrar-se en la seva feina com a advocat. La presidenta del partit, Laura Borràs, va protagonitzar la baixa més polèmica de la legislatura, ja que la mesa va retirar-li l’escó després de pràcticament un any com a presidenta suspesa del Parlament. També va plegar per concentrar-se en la seva tasca com a alcalde el diputat Joan Carles García, diputat per Lleida, fet que va permetre l’entrada a Jeannine Abella, que encapçala la candidatura per aquesta demarcació pel 12-M, o Marta Madernas, ara diputatada al Congrés.
Diputats per sorpresa
En total 12 dels 33 diputats que els electors d’Esquerra van escollir el 14-F, entre els quals s'inclou el difunt Antoni Flores, i 13 del 32 de Junts, han estat renovats, xifra que representa poc més d'un terç de cadascun dels grups parlamentaris. Això ha fet que candidats que inicialment no van ser escollits en les eleccions del 14 de febrer hagin acabat tenint un escó aquesta mateixa legislatura. Per exemple, Adrià Guevara, que anava en la 27a posició de les llistes per Barcelona va esdevenir diputat dos anys més tard, el febrer del 2023, en substitució de Margall. Tot i que per damunt hi havia dos candidats més a la llista, aquests ja tenien un càrrec del Govern. Si els republicans aconseguissin aquest 12 de maig els mateixos resultats que el 14-F a la demarcació de Barcelona,19 diputats, podria arribar a entrar el 27 de la llista, si es donen les mateixes baixes que aquesta legislatura. A Girona, aquesta situació encara és més evident: tot i treure quatre diputats, el 8 de la llista, Jaume Butinyà ha acabat tenint escó: Jordà, Sabrià i Caula van renunciar a l’acta i Laia Cañigueral (enguany cap de llista), que ocupava el cinquè lloc, ja havia estat designada delegada del Govern a Girona.
Del Parlament als ajuntaments
Si un terç dels diputats de Junts i ERC han estat renovats a mesura que ha avançat la legislatura hi ha tres partits que estan en la mateixa situació: la CUP, els comuns i el PP. Tres de nou anticapitalistes no han completat el seu mandat: Eulàlia Reguant i Dolors Sabater per decisió pròpia i Pau Juvillà arran de la seva inhabilitació per penjar un llaç groc a la paeria de Lleida. Dos dels diputats dels comuns van plegar per dedicar-se a la política municipal (Jordi Jordan, alcalde de Tortosa i Lucas Ferro, regidor a Molins de Rei), mentre que Marc Parés, ho va fer al·legant motius personals. El PP també ha renovat un terç dels seus diputats, ja que només en va aconseguir tres el 14-F i Eva Parera va plegar per concentrar-se en la seva plataforma, Valents, que va acabar fracassant estrepitosament a les municipals.
L’altra cara de la moneda són PSC, Vox i Ciutadans. Els socialistes, tot i tenir els mateixos diputats que ERC, només han fet tres canvis entre els seus representants al Parlament. Un va ser significatiu, ja que va marxar la portaveu Eva Granados al Senat, mentre que els altres dos es van produir després de les eleccions municipals: Rubén Viñuales i José Luís Ruiz van abandonar el Parlament per exercir plenament com a alcaldes de Tarragona i Vilanova i la Geltrú. Està per veure si finalment els socialistes tornen a formar part d’un Govern de la Generalitat com podria passar després del 12 de maig (per primer cop des del 2010), si mantindrien aquesta mateixa estabilitat de la qual han gaudit com a principal grup de l'oposició, o si, en canvi, farien el mateix procés que ERC i Junts a principis de legislatura. En el seu cas, no hi ha hagut cap diputat que hagi deixat la feina per motius personals.
Els mateixos 11 diputats de Vox que el 14-F
Vox va entrar amb força al Parlament el 2021 amb 11 diputats d’ultradreta i tots s’han mantingut a la cambra catalana des del primer al últim dia de la legislatura. Un d’ells, Antonio Gallego, va passar a ser no adscrit (com Cristina Casol, ex de Junts) tot i que durant aquesta època no ha manifestat opinions massa diferents de les que tenien els seus companys. L'única baixa d’entre els sis diputats que va aconseguir Ciutadans (les enquestes auguren que els perdrà tots) va ser molt dolorosa: Nacho Martín Blanco, el seu portaveu va anunciar que deixava el Parlament i pocs dies més tard es va descobrir que seria el candidat del PP a les eleccions espanyoles del 23 de juny.