La campanya tranquil·la i sense sobresalts planificada pels estrategs del PSC per portar el pròxim 12 de maig Salvador Illa a la victòria, cosa normal en els spin doctors de qualsevol candidat que va al capdavant, ja suma dues tremolors de diferent intensitat i també, segurament, d'impacte desigual. La primera va enganxar de ple el candidat, amb la dimissió fake de Pedro Sánchez la tarda de la tradicional enganxada de cartells. Durant cinc dies, a més d'un socialista català li van venir tremolors de cames mentre el líder esfullava la margarida. Quan dilluns va afirmar categòricament "em quedo" i immediatament va donar per oberta la seva campanya personal per reflotar la seva imatge política, l'estratègia del PSC es va veure alterada, ja que el presidenciable quedava en mans de Sánchez i del rèdit que pogués obtenir amb la seva temptativa de marxa.

Les enquestes dels primers dies han donat un impuls a les seves opcions de guanyar el 12-M i l'ocupació del centre del debat per part de Sánchez ha congelat l'impuls amb què va engegar Carles Puigdemont. Però manquen nou dies per als comicis i el nombre important d'indecisos —els sondejos parlen de fins a un 30%— no han tancat definitivament el resultat final. Sobretot, per a Junts i Esquerra, que encara tenen bosses d'antics votants a l'abstenció amb una desmobilització activa, que tampoc no capta —ara per ara, de manera significativa— cap altra opció política.

El PSC s'ha tornat a trobar aquest divendres amb un gol en pròpia porteria

Però una campanya sempre té fugues i el PSC s'ha tornat a trobar aquest divendres amb un gol en pròpia porteria. El president d'UGT de Catalunya, Matías Carnero, que tanca la llista dels socialistes per Barcelona, lloc que els partits reserven sempre a personalitats de relleu, devia pensar que era a la barra d'un bar i que podia donar via lliure a una acció vergonyosa que supura les falòrnies que Sánchez diu que vol exterminar, catalanofòbia i deshumanització de l'exili. Amb referència a Puigdemont i amb la cúpula del PSC a primera fila, va manifestar: "Ara van de defensors de la classe treballadora quan són la dreta catalana. L'altre dia li sentia dir que el president Pedro Sánchez ha de venir plorat de casa i que això és una indecència. Plorat se'n va anar ell al maleter, i no sé si cagat o pixat, però se'n va anar fins a Brussel·les". Paraules que van ser acollides amb irresponsables aplaudiments de la sala.

La bola Carnero es va anar fent gran amb les hores, davant el silenci de la UGT, el del mateix candidat —que a més és president del comitè d'empresa de SEAT i membre del consell mundial de supervisió del Grup Volkswagen— i el del PSC, que abans de l'inici del seu acte de la nit va demanar disculpes "a qui s'hagi pogut sentir ofès". Al món de la política, hi ha el que se sol anomenar diputats senglars, que és com es coneixia un grup de diputats d'extrema esquerra per la seva política antigovernamental durant les Corts constituents de la Segona República. El seu discurs es caracteritzava per la demagògia i l'anticlericalisme, i es consideraven federalistes. Carnero ha estat l'inesperat candidat senglar que ja triga a demanar unes disculpes que taquen el sindicat pel que ha dit i engrandeixen l'error amb un silenci irresponsable.