Dolorosa i determinant derrota per al Govern. El torcebraç dels comuns pel Hard Rock s'ha mantingut fins al final i l'han certificat amb l'aprovació de les esmenes a la totalitat als pressupostos. El projecte dels comptes per al 2024, que només comptava amb el suport del PSC, ha decaigut i l'executiu català haurà de mantenir prorrogats els del 2023. El Parlament ha aprovat tombar els comptes amb 68 vots a favor (Junts per Catalunya, Vox, la CUP, els comuns, Ciutadans, el Partit Popular i el diputat no adscrit Antonio Gallego) i 67 vots en contra (del PSC, Esquerra Republicana i Cristina Casol). Amb aquest ensurt, la legislatura s'endinsa en un futur incert, sense que sigui descartable un avançament electoral. Una altra conseqüència podria ser el vot en contra dels republicans als pressupostos de l'Estat.
La sessió plenària, que ha arrencat a les 9 del matí, ho ha fet ja amb un panorama que s'albirava irreversible per al Govern. La darrera oferta presentada als comuns, que incloïa estudiar una moratòria als macroprojectes que consumeixen més de 100 litres per persona mentre hi hagi sequera, ha estat declinada pels d'Albiach per "insuficient" i perquè aquesta mesura no inclouria el Hard Rock, el principal elefant a l'habitació que ha marcat la negociació entre ambdues parts i que ha torpedinat una entesa. Fonts dels comuns també apuntaven que el Govern s'havia mostrat obert a fer canvis per revertir els beneficis fiscals al centre recreatiu de Vila-seca i Salou, però que al mateix temps els havien transmès que el PSC no ho acceptaria i que, per tant, la majoria per mantenir la tramitació parlamentària dels comptes tampoc podia prosperar.
Foc obert del Govern contra Junts i els comuns
El ple ha arrencat amb un clima que feia pensar que s'estava celebrant més aviat un debat de política general que una sessió sobre pressupostos. La consellera d'Economia i Hisenda, Natàlia Mas, ha disparat contra Junts i els comuns per no donar suport a uns pressupostos "expansius". A Junts, Mas els ha atribuït la responsabilitat de "fer descarrilar" els pressupostos per exposar "línies vermelles o condicions inviables". Específicament, ha fet al·lusió a la petició dels juntaires d'eliminar l'impost de successions: "Crec que la seva voluntat mai ha estat sincera, plantejar 1.200 milions d'euros en rebaixes fiscals és no tenir rigor en els plantejaments". Pel que fa als comuns, els ha acusat d'"incoherència i electoralisme" perquè sosté que han preferit "ignorar que aquest dimarts no es vota sobre un casino". "No em cansaré de repetir que no hi ha ni un euro destinat al Hard Rock, han ignorat que el 2022 van votar uns pressupostos que sí que tenien un projecte pel casino, de 120 milions d'euros", ha assenyalat. En aquest sentit, ha lamentat que els grups parlamentaris no hagin considerat que "passaran molts anys fins que Catalunya pugui tornar a tenir un creixement anual com el que preveuen els comptes d'enguany".
L'última oferta de Junts amb avís: "O fan una proposta seriosa o eleccions"
Durant la defensa de l'esmena a la totalitat, Albert Batet ha fet un dur diagnòstic de la situació de Catalunya, que assegura que "va pitjor" amb l'actual Govern. En aquesta línia, els juntaires han lliurat al president de la Generalitat, Pere Aragonès, una última oferta per negociar el seu suport als pressupostos: "Davant la greu situació, li reiterem la nostra predisposició per pactar els pressupostos, per responsabilitat, per redreçar el rumb del Govern i perquè la situació no sigui cada vegada més insostenible". La proposta incorporava mesures en fiscalitat —destaca el fet que ja no demanaven que la bonificació de l'impost de successions fos del 99%—, llengua, educació, equilibri territorial i plans per a la desburocratització. Això no obstant, Batet ha assenyalat el camí de les eleccions anticipades a Aragonès: "Si no hi ha una proposta clara i sòlida de pressupostos, al Govern li pertoca convocar comicis. President, per un mínim de patriotisme, hauria de rectificar i anar a eleccions".
La rectificació que els comuns han exigit a Aragonès pel Hard Rock
Amb tothom pendent dels comuns, l'encarregada de defensar l'esmena a la totalitat ha estat la seva líder, Jéssica Albiach, que ho ha fet advertint que el partit l'eliminaria si el president Aragonès anuncia en públic que atura el projecte del Hard Rock. "Encara és possible i depèn de vostè", li ha dit al cap de l'executiu, a qui li ha retret reiteradament una manca de lideratge. "La frase que hem escoltat més vegades durant la negociació ha estat 'això el PSC' no ho accepta", ha retret Albiach a ERC, assegurant que en lloc de debatre la totalitat dels pressupostos el que s'estava plantejant al ple del Parlament d'aquest dimecres era si a Catalunya "mana ERC o mana el PSC". També ha lamentat que s'hagi intentat lligar els pressupostos catalans amb els espanyols (el govern de coalició del qual els comuns en formen part necessiten els set diputats d'ERC per aprovar els seus comptes), assegurant que ni a ella ni el seu partit els diu algú des de Madrid que han de votar a Catalunya.
Des de la CUP, que després del pacte entre el Govern i el PSC va decidir abandonar la negociació i presentar una esmena a la totalitat, ha tornat a recriminar a Aragonès que hagi optat per aliar-se amb els de Salvador Illa. El portaveu cupaire, Xavier Pellicer, ha anat més enllà assegurant que l'acord amb els socialistes fa impossible que el Govern pugui comptar també amb el seu suport. "Ens dol dir-ho, però no sabem si el senyor de Pedro Sánchez a Catalunya és el senyor Illa o vostè", ha recriminat Pellicer al president, assegurant que ara el que cal és "deixar enrere aquesta legislatura perduda".
Esquerra assegura que Junts "s'ha mogut cap a la vella Convergència"
En nom d'ERC ha intervingut la seva portaveu Marta Vilalta, que ha enumerat els "beneficis" dels pressupostos del Govern que han caigut aquest dimecres al Parlament, lamentant que sigui el projecte del Hard Rock —"que ni tan sols sabem si es farà"— el que faci caure uns comptes que tindrien efectes reals sobre la ciutadania. No només ha criticat la posició dels comuns, sinó també de Junts, assegurant que el "moviment" que el partit ha fet en les últimes hores, només serveix perquè la formació es mogui més cap a la dreta, "cap a la vella Convergència", reclamant reduir l'impost de successions i sense específicar quines partides s'haurien de retallar amb els diners que no s'ingressarien. De fet, ha qualificat la proposta de "teatre".
Reunió extraordinària del Govern després de la derrota
Després del debat a la totalitat sobre la llei de pressupostos, s'havia de produir el mateix debat sobre el projecte de llei de mesures fiscals, que es coneix com a llei d'acompanyament. Amb posterioritat a la votació, el president Aragonès ha sol·licitat un recés del ple per reunir el Consell Executiu de manera extraordinària i formalitzar la retirada d'aquesta segona norma. La reunió començarà a les 16:30 hores i, després d'aquesta, compareixerà Aragonès, un fet que ha fet créixer l'escenari d'un avançament electoral.
La segona vegada que el Parlament tomba un pressupost
Amb la caiguda dels tercers pressupostos del Govern de Pere Aragonès, es tracta de la segona ocasió en què la cambra catalana tomba un projecte de comptes. L'únic projecte de llei de pressupostos de la Generalitat que fins ara havia estat derrotat era el del 2016, del Govern del president Carles Puigdemont. Aleshores, aquells comptes no van superar el debat a la totalitat pel rebuig de la CUP. D'aquesta manera, l'actual executiu d'Aragonès podria culminar la seva legislatura amb dos pressupostos aprovats: el primer, el de 2022, del conseller Jaume Giró, que es va aprovar el 23 de desembre de 2021 amb els vots d'Esquerra i Junts i l'abstenció dels comuns. El segon va tirar endavant el 10 de març de 2023 amb el 'sí' del PSC i els comuns.