El fiscal general de l’Estat s’ha negat a contestar les acusacions que demanen entre quatre i sis anys de presó per a ell per presumpta revelació de secrets de la parella d’Isabel Díaz Ayuso. Després de treure’s la toga que ha lluït durant tot el judici al Tribunal Suprem, Álvaro García Ortiz s’ha assegut al banquet dels acusats i ha justificat que contestaria només a les preguntes de la seva defensa per no avalar “l’actuació deslleial” d’Alberto González Amador durant tota la investigació. “Ha fet arribar a persones alienes a la Fiscalia el cèlebre correu?”, li ha preguntat la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, en un dels dos únics interrogants que li ha plantejat. “No”, ha contestat ell. Més tard, a preguntes del seu advocat, ha argumentat per què va demanar els correus que es van intercanviar el fiscal Julián Salto i l’advocat Carlos Neira: “Cal saber què està passant, jo no tenia ni idea que hi hagués un correu. […] Si jo vull els correus, poc més hi ha a dir”. “Prenem la determinació que cal defensar l’actuació absolutament impecable dels fiscals”, ha afegit.
“Sistemàticament, no permeto que romangui més d’un mes al meu WhatsApp la informació”
El fiscal general de l’Estat també ha tornat a justificar que esborrés el seu mòbil el mateix dia que el jutge va començar a investigar-lo: ho ha emmarcat en una pràctica habitual i ordinària i ho ha deslligat de la causa que li va obrir el Suprem. “Jo soc molt conscient de la protecció de dades. [...] Sistemàticament, no permeto que romangui més d’un mes al meu WhatsApp la informació continguda en xats que poden tenir informació professional”, ha esgrimit. “Estic absolutament segur que en aquell moment, ni el mes anterior, ni l’anterior, ni l’anterior, ni l’anterior, existien els whatsapps que se suposa que són objecte d’aquesta causa, aquests que diuen que jo tinc i que hauria d’haver ensenyat per exculpar-me”, ha afegit.
Respecte al canvi de telèfon, que va fer una setmana després de la seva imputació, ha sostingut que la seva agenda no li va permetre fer-ho abans: “Em costa molt canviar de terminal, he de tenir la seguretat de tenir tècnics al meu costat per reinstal·lar la signatura”. Va ser un terminal que va rebre el maig i que va posar en funcionament a l’octubre: “Ho vaig anant deixant. Al maig faig força viatges. Juny, juliol... Setembre va ser un mes de bogeria i quan torno d’un viatge al Brasil és quan ja tinc els tècnics al davant. Restauro els valors de fàbrica en aquest mateix dispositiu i ells posen tots els certificats de seguretat digital que són necessaris”, ha al·legat. I també ha justificat que no va tornar el dispositiu perquè, fa anys, quan era fiscal de sala cap de la Secretaria Tècnica li van donar un reciclat que havia fet servir el cap d’inspecció de la Fiscalia: “Des d’aquella devolució, no n’he tornat cap”, ha subratllat.
“Amb el terminal vaig fer el mateix que amb els anteriors. Restauro valors de fàbrica i m’asseguro que s’elimina qualsevol dada que pugui perjudicar terceres persones”, ha prosseguit. “Cal fer-ho i ser conscients que si el meu terminal acaba en mans de terceres persones, me’l deixo en un bar o me’l roben, estic posant en perill moltes persones d’aquest país”, ha reblat.
Una nota de premsa sense “cap informació que fos lesiva per a ningú”
Així mateix, ha defensat la nota de premsa que es va publicar el 14 de març amb el membret de la Fiscalia Provincial de Madrid, encara que ell ha llevat importància a aquest detall. L’ha presentat com una “resposta institucional” de la Fiscalia a una notícia que “posa en qüestió la feina” dels fiscals. “Aquest és l’esperit de la nota”, ha defensat. I ha exposat com van decidir el contingut de la nota: “Vam col·locar els correus després que haguessin estat revelats a l’opinió pública. Malgrat que la intenció inicial de la nota no tenia res a veure amb els correus, és quan els correus generen aquesta confusió i quan el literal dels correus està revelat davant l’opinió pública quan ens disposem a posar-lo”.
“Havíem d’incorporar només allò que es referís a la feina dels fiscals, res més. Cap informació accessòria ni cap informació que pogués ser lesiva per a ningú. [...] Per a mi, la dada més important és que la nota de premsa només descriu l’acció de la Fiscalia. Qualsevol dada referent al senyor Amador ha estat tractada amb exquisidesa”, ha afegit. Així, per exemple, “no es va mencionar” el PDF adjunt que hi havia al correu del 2 de febrer: “És l’element més important de ponderació, no donar res que pogués perjudicar un tercer”, ha reiterat. I ha revelat que, respecte a la primera versió, es va eliminar la referència a Isabel Díaz Ayuso a l’encapçalament i es va treure l’al·lusió als “responsables polítics” de la primera línia, que apuntava a Miguel Ángel Rodríguez: “Volíem rebaixar la sensació que estàvem entrant en una guerra en la qual no ens interessava entrar”.
Per què no ha contestat a les acusacions?
Abans de començar a contestar les preguntes del seu advocat, el fiscal general de l’Estat ha pres la paraula per mostrar el seu “respecte més important als perjudicats al procés penal” i argumentar per què ha decidit no contestar ni l’acusació particular que exerceix Alberto González Amador ni les quatre acusacions populars. “S’han produït circumstàncies que m’han portat a pensar que hi ha una actuació deslleial amb el tribunal”, ha justificat. I ha mencionat tres elements rellevants en aquesta direcció.
En primer lloc, la querella original va ometre una “dada fonamental”, cosa que va provocar que la investigació es dirigís de manera “unívoca” cap a la Fiscalia, obviant que el correu del 2 de febrer també es va enviar a l’Advocacia de l’Estat: “Si aquesta dada hagués figurat en la querella, potser no estaríem aquí”, ha expressat Álvaro García Ortiz. D’altra banda, ha recordat que el correu del fiscal Julián Salto del 12 de març es va entregar a una “tercera persona aliena al procés” (el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez) perquè en fes un “ús polític”. I, finalment, ha lamentat que el fet que Alberto González Amador hagi renunciat a la responsabilitat subsidiària de l’Estat demostra que “no li interessa l’assegurament del rescabalament, sinó que només dirigeix l’acció” contra ell, cosa que “distorsiona la figura de perjudicat”.
La “desafecció” i “acritud personal” d’Almudena Lastra
En un altre moment de la declaració, Álvaro García Ortiz ha parlat d’Almudena Lastra, la fiscal superior de la Comunitat de Madrid. “Hi ha una situació de desafecció de la senyora Lastra tant amb l’equip directiu de la Fiscalia General de l’Estat com amb el que hi havia anteriorment. Jo crec que se sent preterida professionalment i que aquesta acritud personal que té cap a mi la trasllada en qualsevol fòrum judicial o fiscal en el qual estigui”, ha verbalitzat. Almudena Lastra va intervenir en dos dels moments crucials dels fets que s’estan investigant. Primer, li va trucar el 13 de març a la nit: “És la primera vegada que em truca des que soc fiscal general de l’Estat, i més al meu telèfon personal i més a aquestes hores. Em manifesta una inquietud important sobre un fet que li acaba de comentar el seu director de comunicació”, ha exposat. Es referia al rumor que estava difonent Miguel Ángel Rodríguez.
Després, el 14 de març al matí, ella va ser qui, segons va assegurar quan va declarar com a testimoni, va preguntar al fiscal general de l’Estat si havia filtrat el correu. “Això ara no importa”, li hauria contestat ell, segons la seva versió. No obstant això, el fiscal general de l’Estat nega els termes de la conversa: “Jo no vaig sentir aquestes paraules, no puc dir res més. Jo dubto que un fiscal d’aquest país es dirigeixi així al fiscal general de l’Estat. Tampoc és que hi hagués una relació de confiança entre la senyora Lastra i jo per poder-se dirigir a mi en aquests termes”. “El que sí que tinc clar és que a mi em costava molt entendre com un fiscal d’aquest país rep sis trucades del fiscal general de l’Estat i hi ha una cosa més important a fer”, ha afegit. “Que hagi de perseguir una fiscal i no rebi contestació immediata… em sembla que no hi havia una col·laboració”, ha reblat. Era el moment que ell volia difondre la nota de premsa i ella no ho estava facilitant.