Després de cinc dies de judici al Tribunal Suprem, el fiscal general de l’Estat s’ha tret la toga que ha lluït durant tota la setmana, s’ha assegut al banc dels acusats, ha pres la paraula i ha intentat desmuntar un per un els indicis que hi ha contra ell i que fan que s’enfronti a penes de tres a sis anys de presó. La sentència haurà de dilucidar si ell va filtrar el correu en el qual l’advocat de la parella d’Isabel Díaz Ayuso reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. Ell ho ha negat taxativament i ha volgut justificar tots els moviments que va fer els dies dels fets per intentar convèncer el tribunal que és innocent. “¿Ha fet arribar a persones alienes a la Fiscalia el cèlebre correu?”, li ha preguntat la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, en un dels dos únics interrogants que li ha plantejat. “No”, ha contestat ell. Ha estat just a l’inici de la seva declaració, després d’anunciar que no contestaria les acusacions per no avalar “l’actuació deslleial” que Alberto González Amador, que exerceix d’acusació particular, ha emprès durant tota la investigació. I ha conclòs la seva declaració prenent en préstec una reflexió: “Abans d’entrar a la sala, i amb això acabo i els agraeixo la seva paciència, una persona que no coneixia m’ha dit una frase que m’ha agradat molt. ‘La veritat no es filtra, la veritat es defensa’. I crec que és un resum del que ha passat aquí”.
Durant l’interrogatori del seu advocat, José Ignacio Ocio, en el qual ha tingut camp per córrer i per esplaiar-se, ha argumentat per què va demanar els correus que es van intercanviar el fiscal Julián Salto i l’advocat Carlos Neira: “Cal saber què està passant, jo no tenia ni idea que s’haguessin creuat un correu o que hi hagués un correu”. I, amb la voluntat de “defensar l’actuació absolutament impecable dels fiscals” i la feina que fa la Secció de Delictes Econòmics amb “rigor i professionalitat”, ell va reclamar els correus: “En la conversa anterior, li he comentat a la fiscal superior que necessito els correus, que vull els correus. És evident que si jo vull els correus, poc més hi ha a dir”.
La seva petició va arribar després que les maniobres del cap de gabinet de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Miguel Ángel Rodríguez, tinguessin efecte i El Mundo publiqués que la Fiscalia havia ofert un pacte a Alberto González Amador, quan realment havia estat al revés: “Fins a la notícia, no deixaven de ser rumors o un intent d’intoxicació. […] Una vegada que examino aquesta informació, salten les alarmes, és el detonant que alguna cosa està començant a passar”, ha esgrimit el fiscal general de l’Estat. “És absolutament extravagant que un fiscal pugui oferir un pacte, fa la sensació que Alberto González Amador és especial, en el sentit que és parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, i que oferir un pacte per part de la Fiscalia a una persona especial té alguna cosa d’estrany. [...] Això ajuda que l’opinió pública es faci una idea deformada del que pot estar passant”, ha afegit. I ha carregat contra la “insídia” i les “calúmnies” de Miguel Ángel Rodríguez per haver dit que l’oferiment del pacte s’havia retirat per ordres de dalt: “Ningú ha ordenat retirar el que no s’ha ofert i no hi ha ordres de cap mena perquè això no es faci”.
“Sistemàticament, no permeto que romangui més d’un mes al meu WhatsApp la informació”
El fiscal general de l’Estat també ha tornat a justificar que esborrés el seu mòbil el mateix dia que el Suprem va començar a investigar-lo: ho ha emmarcat en una pràctica habitual i ordinària i ho ha deslligat de la causa que li va obrir el Suprem. “Jo soc molt conscient de la protecció de dades. [...] Sistemàticament, no permeto que romangui més d’un mes al meu WhatsApp la informació continguda en xats que poden tenir informació professional”, ha esgrimit. “Estic absolutament segur que en aquell moment, ni el mes anterior, ni l’anterior, ni l’anterior, ni l’anterior, existien els whatsapps que se suposa que són objecte d’aquesta causa, aquests que diuen que jo tinc i que hauria d’haver ensenyat per exculpar-me”, ha afegit.
Respecte al canvi de telèfon, que va fer una setmana després de la seva imputació, ha sostingut que la seva agenda no li va permetre fer-ho abans: “Em costa molt canviar de terminal, he de tenir la seguretat de tenir tècnics al meu costat per reinstal·lar la signatura”. Va ser un terminal que va rebre el maig i que va posar en funcionament a l’octubre: “Ho vaig anant deixant. Al maig faig força viatges. Juny, juliol... Setembre va ser un mes de bogeria i quan torno d’un viatge al Brasil és quan ja tinc els tècnics al davant. Restauro els valors de fàbrica en aquest mateix dispositiu i ells posen tots els certificats de seguretat digital que són necessaris”, ha al·legat.
I també ha justificat que no va tornar el dispositiu perquè, fa anys, quan era fiscal de sala cap de la Secretaria Tècnica li van donar un reciclat que havia fet servir el cap d’inspecció de la Fiscalia: “Des d’aquella devolució, no n’he tornat cap”, ha subratllat. “Amb el terminal vaig fer el mateix que amb els anteriors. Restauro valors de fàbrica i m’asseguro que s’elimina qualsevol dada que pugui perjudicar terceres persones”, ha prosseguit. “Cal fer-ho i ser conscients que si el meu terminal acaba en mans de terceres persones, me’l deixo en un bar o me’l roben, estic posant en perill moltes persones d’aquest país”, ha reblat.
Una nota de premsa sense “cap informació que fos lesiva per a ningú”
Així mateix, ha defensat la nota de premsa que es va publicar el 14 de març amb el membret de la Fiscalia Provincial de Madrid, encara que ell ha llevat importància a aquest detall. L’ha presentat com una “resposta institucional” de la Fiscalia a una notícia que “posa en qüestió la feina” dels fiscals. “Aquest és l’esperit de la nota”, ha defensat. I ha exposat com van decidir el contingut de la nota: “Vam col·locar els correus després que haguessin estat revelats a l’opinió pública. Malgrat que la intenció inicial de la nota no tenia res a veure amb els correus, és quan els correus generen aquesta confusió i quan el literal dels correus està revelat davant l’opinió pública quan ens disposem a posar-lo”. “El fet d’entossudir-me i que jo tingui una desagradable discussió amb la fiscal superior de Madrid perquè surti una nota quan ja s’han revelat els correus, jo crec que està posant de manifest que jo vull que la resposta institucional de la Fiscalia pública, veraç i davant de tots els ciutadans sigui el que hi hagi [allà]”, ha afegit al final de la seva declaració.
“Havíem d’incorporar només allò que es referís a la feina dels fiscals, res més. Cap informació accessòria ni cap informació que pogués ser lesiva per a ningú. [...] Per a mi, la dada més important és que la nota de premsa només descriu l’acció de la Fiscalia. Qualsevol dada referent al senyor Amador ha estat tractada amb exquisidesa”, ha afegit. Així, per exemple, “no es va mencionar” el PDF adjunt que hi havia al correu del 2 de febrer: “És l’element més important de ponderació, no donar res que pogués perjudicar un tercer”, ha reiterat. I ha revelat que, respecte a la primera versió, es va eliminar la referència a Isabel Díaz Ayuso a l’encapçalament i es va treure l’al·lusió als “responsables polítics” de la primera línia, que apuntava a Miguel Ángel Rodríguez: “Volíem rebaixar la sensació que estàvem entrant en una guerra en la qual no ens interessava entrar”.
Al final de l’interrogatori, el fiscal general de l’Estat ha tornat a negar que instigués una croada contra Alberto González Amador: “En tots els missatges i tota la documentació que hi ha a la causa, no trobaran ni un àpex, ni una qüestió que pugui ser malinterpretada sobre el senyor González Amador o res semblant sobre el seu entorn. No hi ha absolutament res, perquè la meva obsessió és la Fiscalia, protegir els fiscals i emparar que fem una feina difícil i dura, però molt digna”, ha recalcat.
— Vostè tenia algun interès a perjudicar Alberto González Amador?
— No, jo crec que això està fora de tot dubte.
— Ha intentat perjudicar el dret de defensa de González Amador?
— En absolut, ni el dret de defensa ni la seva pròpia honorabilitat.
Per què no ha contestat a les acusacions?
Abans de començar a contestar les preguntes del seu advocat, el fiscal general de l’Estat ha pres la paraula per mostrar el seu “respecte més important als perjudicats al procés penal” i argumentar per què ha decidit no contestar ni l’acusació particular que exerceix Alberto González Amador ni les quatre acusacions populars. “S’han produït circumstàncies que m’han portat a pensar que hi ha una actuació deslleial amb el tribunal”, ha justificat. I ha mencionat tres elements rellevants en aquesta direcció.
En primer lloc, la querella original va ometre una “dada fonamental”, cosa que va provocar que la investigació es dirigís de manera “unívoca” cap a la Fiscalia, obviant que el correu del 2 de febrer també es va enviar a l’Advocacia de l’Estat: “Si aquesta dada hagués figurat en la querella, potser no estaríem aquí”, ha expressat Álvaro García Ortiz. D’altra banda, ha recordat que el correu del fiscal Julián Salto del 12 de març es va entregar a una “tercera persona aliena al procés” (el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez) perquè en fes un “ús polític”. I, finalment, ha lamentat que el fet que Alberto González Amador hagi renunciat a la responsabilitat subsidiària de l’Estat demostra que “no li interessa l’assegurament del rescabalament, sinó que només dirigeix l’acció” contra ell, cosa que “distorsiona la figura de perjudicat”.
La “desafecció” i “acritud personal” d’Almudena Lastra
En un altre moment de la declaració, Álvaro García Ortiz ha parlat d’Almudena Lastra, la fiscal superior de la Comunitat de Madrid. “Hi ha una situació de desafecció de la senyora Lastra tant amb l’equip directiu de la Fiscalia General de l’Estat com amb el que hi havia anteriorment. Jo crec que se sent preterida professionalment i que aquesta acritud personal que té cap a mi la trasllada en qualsevol fòrum judicial o fiscal en el qual estigui”, ha verbalitzat. Almudena Lastra va intervenir en dos dels moments crucials dels fets que s’estan investigant. Primer, li va trucar el 13 de març a la nit: “És la primera vegada que em truca des que soc fiscal general de l’Estat, i més al meu telèfon personal i més a aquestes hores. Em manifesta una inquietud important sobre un fet que li acaba de comentar el seu director de comunicació”, ha exposat. Es referia al rumor que estava difonent Miguel Ángel Rodríguez.
Després, el 14 de març al matí, ella va ser qui, segons va assegurar quan va declarar com a testimoni, va preguntar al fiscal general de l’Estat si havia filtrat el correu. “Això ara no importa”, li hauria contestat ell, segons la seva versió. No obstant això, el fiscal general de l’Estat nega els termes de la conversa: “Jo no vaig sentir aquestes paraules, no puc dir res més. Jo dubto que un fiscal d’aquest país es dirigeixi així al fiscal general de l’Estat. Tampoc és que hi hagués una relació de confiança entre la senyora Lastra i jo per poder-se dirigir a mi en aquests termes”. “El que sí que tinc clar és que a mi em costava molt entendre com un fiscal d’aquest país rep sis trucades del fiscal general de l’Estat i hi ha una cosa més important a fer”, ha afegit. “Que hagi de perseguir una fiscal i no rebi contestació immediata… em sembla que no hi havia una col·laboració”, ha reblat. Era el moment que ell volia difondre la nota de premsa i ella no ho estava facilitant.