El Tribunal Suprem acull des d’avui un judici inèdit: el fiscal general de l’Estat s’enfronta a una pena d’entre quatre i sis anys de presó acusat de revelació de secrets per haver filtrat presumptament el correu en el qual Alberto González Amador reconeixia que havia comès dos delictes fiscals. Álvaro García Ortiz ha arribat al Suprem a les 9.42 hores en cotxe oficial procedent de la seu de la Fiscalia, al carrer Fortuny, a poc més de cinc minuts. L’ha rebut el fiscal de sala cap de la Secció Penal, José Javier Huete, i ha entrat al Suprem per la porta principal. El judici ha començat oficialment a les 10.07 hores. El fiscal general de l’Estat ha decidit seure en estrades, al costat dels advocats de l’Estat que el defensen i de la tinent fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde. Està previst que cinquanta persones hi vagin de públic cada dia i hi ha més de 200 periodistes acreditats. Ara bé, a diferència del judici del procés, no es retransmetrà en directe i els mitjans de comunicació no podran emetre’l íntegrament ni en temps real ni en diferit.
🔎 Un fiscal general de l’Estat seu al banc dels acusats per primera vegada: com hem arribat fins aquí?
👤 Qui és qui en el judici del fiscal general de l’Estat per revelació de secrets de la parella d’Ayuso?
Durant la instrucció, que s’ha allargat vuit mesos, ha insistit que ell no va filtrar res i ha defensat continuar en el càrrec per impedir que una “mentida” derroti un fiscal general de l’Estat. Al llarg de sis dies (distribuïts en dues setmanes), hi declararan com a testimonis, entre altres, Miguel Ángel Rodríguez (el cap de gabinet d’Isabel Díaz Ayuso) i Alberto González Amador (la seva parella), vuit fiscals, dotze periodistes, dos alts càrrecs de la Moncloa i Juan Lobato (l’exlíder del PSOE de Madrid).
Un tribunal amb majoria conservadora, presidit per Martínez Arrieta i amb vells coneguts del procés
El tribunal està integrat per set jutges: el presidirà Andrés Martínez Arrieta, que és president de la Sala Penal del Suprem des del mes de juliol, i la ponent serà Susana Polo (que va ser la instructora de la causa del Tsunami Democràtic contra Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg). Així mateix, l’integraran Manuel Marchena (que va ser el ponent del judici del procés i va ser president de la Sala Penal fins fa un any), Carmen Lamela (que és la jutgessa que va dictar la presó preventiva dels consellers del Govern de l’1-O, dels Jordis i de Sandro Rosell), Antonio del Moral i Juan Ramón Berdugo, al costat de la progressista Ana Ferrer (que va ser candidata a presidir la Sala Penal del Suprem i va acabar renunciant-hi). La majoria dels magistrats són els que van participar en el judici del procés el 2019: cinc dels set van participar en la sentència.
Qui defensarà Álvaro García Ortiz?
Durant el judici, Álvaro García Ortiz tindrà dos advocats de l’Estat:
- José Ignacio Ocio, que l’ha representat al llarg de la instrucció i que és el mateix que defensa el delegat del govern espanyol a Madrid, Francisco Martín, en el cas de Begoña Gómez.
- Consuelo Castro, que va ser l’advocada que va rellevar Edmundo Bal (que posteriorment va ser el número dos de Ciutadans al Congrés) en la causa del procés i va ser qui va acusar els membres del Govern de l’1 d’octubre de sedició (i no de rebel·lió). Ella i Álvaro García Ortiz van coincidir a Galícia en el cas Prestige. S’ha incorporat a la seva defensa de cara al judici.
Per la seva banda, la Fiscalia també defensarà l’absolució del fiscal general de l’Estat al·legant que la informació dels correus electrònics “ja era coneguda per altres persones amb anterioritat que el fiscal general de l’Estat adquirís coneixement de la mateixa”. En aquesta causa, el Ministeri Públic està representat per María Ángeles Sánchez Conde. És la tinent fiscal del Suprem, que (orgànicament) és la número dos de la Fiscalia. Ara bé, Álvaro García Ortiz va signar fa mesos un decret d’abstenció per evitar conflictes d’interès: no pot donar ordres i no li han de retre comptes.
Per al judici, l’equip s’ha reforçat amb el fiscal superior d’Extremadura, Javier Montero, que es va encarregar de la causa quan estava al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). A Extremadura, la Fiscalia ha demanat l’arxivament de la causa contra el germà del president del govern espanyol, David Sánchez, i el secretari general del PSOE d’Extremadura, Miguel Ángel Gallardo, que estan a l’espera de saber la data del seu judici.
📝 La Fiscalia demana l’absolució del fiscal de l’Estat: “La informació de la parella d’Ayuso ja era coneguda”
Una acusació particular, sis acusacions populars i peticions d’entre tres i sis anys de presó
La causa contra el fiscal general de l’Estat va començar arran d’una querella d’Alberto González Amador, que exerceix l’acusació particular en qualitat de perjudicat. El seu advocat és Gabriel Ramos. Demana quatre anys de presó, la suspensió de tres anys d’ocupació i sou, que sigui inhabilitat, una multa de 108.000 euros i 300.000 euros en concepte de danys morals pels “patiments” familiars i professionals.
Així mateix, a la causa hi ha sis acusacions populars:
- L’Associació Professional i Independent de Fiscals (APIF). Ha demanat en més d’una ocasió que el jutge suspengui cautelarment Álvaro García Ortiz perquè no segui al banc dels acusats com a fiscal general de l’Estat. Tot i això, Ángel Hurtado ho ha rebutjat sistemàticament. Va reclamar sis anys de presó per a ell, la petició més alta, i dotze anys d’inhabilitació. A més, l’acusa de prevaricació.
- L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Madrid (ICAM) sol·licita quatre anys de presó, tres anys de suspensió d’ocupació i sou i d’inhabilitació i una multa de 81.000 euros.
- Les mateixes penes de presó i de suspensió reclama Manos Limpias, que afegeix una multa de 216.000 euros.
- L’acusació popular unificada liderada per la Fundación Foro Libertad y Alternativa i que inclou Vox i Hazte Oír també apunten a un delicte de prevaricació i demana quatre anys de presó i tres anys de suspensió i d’inhabilitació.
La sala del judici, la mateixa de la condemna d’Homs pel 9N i de la vista sobre l’amnistia de Puigdemont
El judici serà a la Sala Penal. No és el Saló de Plens del Tribunal Suprem, que va ser el que va acollir el judici del procés i on se celebra la Solemne Obertura de l’Any Judicial. Fa vuit mesos, a la Sala Penal va tenir lloc la vista pública pels recursos d’apel·lació de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig contra la decisió de Pablo Llarena de no aplicar-los l’amnistia. La Sala d’Apel·lació va ratificar la decisió del jutge. Prèviament, la mateixa sala va acollir el judici de Francesc Homs (que va ser conseller de la Presidència i era diputat del PDeCAT) per un delicte de desobediència per la consulta del 9N (que va acabar amb una condemna d’inhabilitació) i el judici d’Eulàlia Reguant, diputada de la CUP al Parlament, per no haver contestat Vox durant el judici del procés.