Un enllaç trampa enviat des del seu WhatsApp personal, el rastre digital dels canals de Telegram que administrava i un vídeo gravat i editat amb el seu propi telèfon mòbil. Són alguns dels indicis que el Servei d'Informació de la Guàrdia Civil ha aconseguit reunir contra Ayeez A.A., de 20 anys, de nacionalitat espanyola i origen pakistanès, detingut el passat 30 d'octubre a la zona de l'Horta de València, on ha viscut tota la vida, acusat de ser un dels principals agitadors de Blocus, el fenomen que ha fet crides a provocar saquejos i greus aldarulls a Barcelona i altres ciutats de l'Estat espanyol. La investigació policial, que ha permès reconstruir bona part de la seva activitat a les xarxes socials, també ha revelat que el jove havia viatjat a París, on es van originar els incidents que després es van replicar a Barcelona, i que havia utilitzat un número de telèfon de Turquia, un país on havia estat en diverses ocasions.
La jutgessa de la plaça 2 de la secció d'instrucció del Tribunal d'Instància de Torrent, Lucía Mayordomo Luján, va ordenar el passat 31 d'octubre el seu ingrés a presó provisional, comunicada i sense fiança, acusat d'un delicte d'organització criminal per promoure desordres públics greus, robatoris amb força en establiments comercials i danys. En la interlocutòria, a la qual ha tingut accés ElNacional.cat, la magistrada recull els indicis que els especialistes en investigació digital de la Guàrdia Civil han aconseguit contra el jove, que consideren el cap visible d'una estructura que, si més no, encara no han pogut acabar de dibuixar. Els investigadors li atribueixen un paper en la incitació dels greus aldarulls del 24 d'octubre a Barcelona i en la preparació de noves accions violentes per al dissabte següent, 31 d'octubre, que no van arribar a materialitzar-se: el jove va ser detingut abans d'aquesta segona convocatòria, per a la qual els Mossos d'Esquadra també havien desplegat un dispositiu policial de gran envergadura al centre de la capital catalana.
Un error digital que va permetre identificar-lo
La investigació del Grup Forense Digital de la Prefectura d'Informació de la Guàrdia Civil va permetre seguir el rastre dels diversos grups de Telegram que s'havien creat per convocar les accions de Blocus. Els investigadors van detectar que, malgrat que els canals anaven canviant de nom, es tancaven —alguns per ordre dels Mossos, coordinadament amb el CITCO— i se n'obrien de nous, alguns dels perfils que els administraven mantenien una mateixa identitat digital. Un dels elements decisius va ser l'identificador únic que Telegram assigna als usuaris, que no canvia encara que es modifiqui el nom visible o l'àlies del compte.
Els agents van relacionar els perfils que utilitzaven els noms «V» i «FUCK A.E.A.T.» amb els administradors dels grups BLOCUS-BCN, BLOCUS-BCN-2 i BLOCKUS4BCN, que havien arribat a reunir milers de persones. També van detectar coincidències amb perfils d'Instagram i TikTok vinculats al nom del sospitós. Però una de les proves que, segons la Guàrdia Civil, va acabar d'acreditar aquesta relació va ser un enllaç trampa que incorporava l'identificador del seu compte de Telegram i que el mateix investigat havia enviat des del seu WhatsApp personal.
Amb aquests indicis, el 29 d'octubre els agents van sol·licitar autorització judicial per entrar al domicili del jove. L'endemà, 30 d'octubre, van practicar l'escorcoll, durant el qual van intervenir dos telèfons mòbils i dos ordinadors. L'anàlisi preliminar d'un iPhone 18 Pro va permetre confirmar, segons l'atestat, que el dispositiu contenia sessions obertes dels comptes de Telegram i Signal que els investigadors relacionaven amb Blocus. També hi van trobar una aplicació de números virtuals que permetia crear noves identitats digitals. La Guàrdia Civil considera que aquestes proves vinculen directament el detingut amb els canals utilitzats per difondre les convocatòries violentes.
Va gravar el vídeo-manifest de Blocus a casa seva
La investigació també ha permès reconstruir com es van elaborar alguns dels materials de propaganda de Blocus. Segons la interlocutòria, els agents han acreditat que el jove va utilitzar eines d'intel·ligència artificial per dissenyar els cartells de les convocatòries «BLOCUS 3 BCN» i «BLOCUS 4 BARCELONA · 31 DE OCTUBRE». El 27 d'octubre va fer els dissenys des del seu telèfon, va incorporar-hi els codis QR que donaven accés als grups i va corregir els resultats abans de fer-los públics. De tot això, segons Informació de la Guàrdia Civil, n'ha deixat rastre. També va buscar mecanismes per publicar els cartells de manera automàtica i repetida, amb l'objectiu d'amplificar-ne la difusió.
Però l'indici més contundent és la reconstrucció de la gravació del vídeo que es va difondre el 28 d'octubre, en què apareixia un home amb el rostre cobert, ulleres de sol i la veu distorsionada que s'erigia en líder de Blocus a l'Estat i anunciava un moviment més radical, tal com va avançar ElNacional.cat. La Guàrdia Civil atribueix directament l'autoria d'aquest enregistrament al jove detingut a Picanya. Segons l'anàlisi forense del mòbil, les imatges es van gravar a València el 28 d'octubre, entre les 20.10 i les 20.27 hores. A les 20.38, el jove va consultar com distorsionar la veu i posteriorment va editar la gravació amb l'aplicació CapCut. El vídeo es va exportar a les 20.54 i es va publicar cinc minuts després al canal de Telegram que ell mateix administrava.
Aquesta seqüència, reconstruïda a partir dels arxius del telèfon, ha permès als investigadors atribuir-li la gravació, l'edició i la difusió del vídeo. En les imatges, l'home es presentava sota l'àlies «FUCK A.E.A.T.» i parlava en nom de Blocus. La interlocutòria també recull que la seva aparença coincidia amb les fotografies que constaven a les bases de dades policials.
Un pla per saquejar botigues de luxe i evitar la policia
Els investigadors no només li atribueixen la creació dels canals i dels materials de propaganda. Segons l'atestat incorporat a la interlocutòria, des d'aquests grups el jove va difondre instruccions per organitzar assalts a establiments comercials de luxe, buscant ubicacions on no hi hagués presència policial i recomanant als participants que ocultessin la seva identitat. També va promoure que les convocatòries es compartissin massivament entre grups d'estudiants i canals de WhatsApp.
La Guàrdia Civil sosté que l'investigat havia creat un grup privat a Signal, anomenat BLOCUS-BCN-PRIVADO, al qual no podia accedir qualsevol persona. Segons les conclusions policials, ell mateix seleccionava els integrants d'aquest nucli restringit, en què va arribar a admetre almenys un menor de 17 anys —es desconeix si és el detingut a Sant Sadurní, que ha ingressat en un centre de menors, també relacionat amb els incidents de Blocus. També aplicava mesures per evitar la vigilància policial, mantenir l'anonimat dels participants i eliminar rastres digitals.
És precisament aquest grup privat el que alimenta una de les principals línies d'investigació encara obertes. Els agents creuen que el detingut era el cap visible d'una estructura amb repartiment de funcions, però no han pogut identificar tots els seus integrants. En l'atestat apareix la figura d'un suposat assessor de seguretat i també es fa referència a un comitè que va assumir el control dels canals després de la detenció. La possible existència d'aquest nucli de coordinació porta els investigadors a plantejar que Blocus podria tenir una estructura més organitzada del que aparentava a les xarxes socials.
Ara per ara, però, no s'ha acreditat l'abast d'aquesta estructura ni si els diversos detinguts vinculats al fenomen actuaven de manera concertada. Els Mossos d'Esquadra i els analistes d'Informació mantenen que Blocus no té una ideologia ni és una organització extremista, i que, ara per ara, tot sembla indicar que aquest fenomen només tenia com a missió cometre saquejos, si bé la investigació haurà d'acabar d'aclarir aquests extrems i saber si, amb aquest objectiu, el detingut a Picanya i altres joves s'havien començat a organitzar.
Viatges a París i un telèfon de Turquia
Un altre dels elements que han cridat l'atenció dels investigadors són els moviments internacionals del jove. Segons la interlocutòria judicial, l'anàlisi dels dispositius electrònics i la mateixa declaració del detingut han permès constatar que havia viatjat a París, la ciutat francesa on es van iniciar els aldarulls que posteriorment van tenir rèpliques en altres punts d'Europa. El document judicial també assenyala que un dels primers comptes de Telegram investigats s'havia registrat amb un número de telèfon de Turquia, un país al qual el jove havia viatjat en nombroses ocasions.
Aquests elements van ser utilitzats per la jutgessa per justificar el risc de fugida i ordenar l'ingrés a la presó. Segons la magistrada, els desplaçaments demostren que el jove té facilitat per viatjar i una capacitat econòmica, pròpia o familiar, per fer-ho —els seus pares tenen una empresa que es dedica a la importació i exportació. Ara bé, la investigació no ha acreditat cap connexió internacional de Blocus, ni que els viatges a París o Turquia tinguessin cap relació amb els aldarulls. Tampoc no consta que el jove rebés instruccions d'altres persones o grups a l'estranger, com algunes fonts de la intel·ligència estatal apunten, per acreditar possibles ingerències estrangeres. Els Mossos, ara per ara, tampoc no han trobat cap vincle internacional o ingerències de països tercers. Els serveis d'intel·ligència dels Mossos, alhora, però, alerten que, d'igual manera, seria molt complicat poder-ho demostrar.
La presumpta radicalització del detingut obre més interrogants. Malgrat la violència dels missatges i de les accions que promovia, els investigadors tampoc no han pogut vincular Blocus amb cap ideologia política concreta ni amb cap organització extremista. El que recull la investigació és una activitat orientada a mobilitzar persones, especialment joves, per cometre saquejos, robatoris i desordres públics. La mateixa jutgessa assenyala que l'objectiu dels grups era promoure aquest tipus d'accions i que les convocatòries detectades pels agents dibuixaven un calendari que es podia allargar fins a finals de novembre —data, per cert, de quan estan convocades les eleccions espanyoles.
Quatre empresonats per Blocus i una investigació oberta
La magistrada va ordenar dissabte que Ayeez A.A. fos ingressat al centre penitenciari de Picassent i li ha prohibit accedir a ordinadors o altres dispositius que li permetin connectar-se a les xarxes socials des de la presó. La decisió respon al risc que pugui destruir proves, contactar amb altres integrants dels grups o continuar promovent noves accions violentes. La Guàrdia Civil encara ha d'analitzar amb profunditat la resta dels dispositius intervinguts i identificar les persones que, segons els indicis policials, participaven en l'organització i administració dels canals.
En total, són quatre les persones vinculades a Blocus Barcelona que han ingressat en centres penitenciaris o de menors. A més del jove detingut al País Valencià, també han ingressat a presó un noi de 18 anys arrestat a Barcelona —a qui els Mossos van trobar dues catanes i una arma de foc a casa, tal com va avançar ahir ElNacional.cat— i un altre de 21 anys detingut a Cabrera d'Anoia. Un quart implicat, menor de 17 anys, detingut a Sant Sadurní d'Anoia, ha ingressat en un centre de menors. La policia catalana apunta que les ràtzies no s'han acabat i es preveuen més detinguts. La Prefectura, per ordre de la Direcció General de la Policia, ha ordenat «tolerància zero» amb els esvalotadors i els instigadors, i la Comissaria General d'Informació segueix identificant totes les persones que van animar a cometre els greus assalts que van acabar amb una nit de caos al centre de la capital del nostre país.