Les eleccions de mig mandat dels Estats Units han deixat una onada de victòries que van més enllà del repartiment del poder entre demòcrates i republicans. Diversos candidats han aconseguit trencar barreres de gènere, origen, religió i orientació sexual i ocupar càrrecs que fins ara mai no havien estat en mans de persones amb els seus perfils. Entre els noms propis de la nit destaquen el primer senador obertament gai, les primeres dones indígenes al capdavant d'un estat i al Senat, i la primera governadora negra del país.
Els noms propis de les midterm
Un dels resultats més simbòlics és el de Chris Pappas, demòcrata de Nou Hampshire, que s'ha convertit en el primer home obertament gai elegit senador dels Estats Units. Pappas ha derrotat el republicà John E. Sununu i ha aconseguit un escó a la Cambra Alta, on ja hi havia representació LGTBIQ+ amb la senadora Tammy Baldwin, obertament lesbiana. Durant la campanya, Pappas havia assegurat que no es presentava per fer història, però ha celebrat que la seva orientació sexual no hagi estat un obstacle per als electors.
També ha fet història Abdul El-Sayed, demòcrata progressista de Michigan i especialista en salut pública, que ha derrotat l'excongressista republicà Mike Rogers i es convertirà en el primer musulmà elegit senador dels Estats Units. La seva victòria amplia la diversitat religiosa de la Cambra Alta.
Una altra de les grans protagonistes és Deb Haaland, que ha guanyat les eleccions a la governació de Nou Mèxic i es convertirà en la primera dona indígena nord-americana a dirigir un estat. Membre de la comunitat Laguna Pueblo, Haaland ja havia fet història el 2018 com una de les primeres dones indígenes elegides al Congrés. Posteriorment, durant el mandat de Joe Biden, va ocupar el càrrec de secretària de l'Interior, també com a primera persona indígena al capdavant d'un departament del govern federal.
La representació indígena també ha fet un pas endavant amb Peggy Flanagan, vicegovernadora de Minnesota, que ha aconseguit un escó al Senat i serà la primera dona indígena a ocupar-ne un. Flanagan pertany a la comunitat White Earth Band of Ojibwe i ha derrotat la republicana Michele Tafoya.
A Geòrgia, Keisha Lance Bottoms ha fet història en convertir-se en la primera dona negra elegida governadora d'un estat nord-americà. L'exalcaldessa d'Atlanta serà també la primera persona negra a governar Geòrgia, on tots els 83 governadors anteriors havien estat homes blancs.
Els republicans també han aconseguit una fita amb Byron Donalds, que serà el primer governador negre de Florida. La seva victòria se suma a la de David Crowley, demòcrata que ha guanyat la governació de Wisconsin i es convertirà en el primer governador negre de l'estat. Fins ara, els Estats Units només havien tingut tres governadors negres elegits.
La representació llatina també ha guanyat pes. A Texas, Gina Hinojosa serà la primera dona llatina a governar l'estat, mentre que Xavier Becerra es convertirà en el primer governador llatí de Califòrnia des del 1875. Tots dos han aconseguit derrotar els candidats republicans en dos dels estats més poblats del país.
Al Senat, Juliana Stratton ha guanyat a Illinois i farà que l'estat estigui representat per dues dones de minories ètniques, juntament amb Tammy Duckworth, d'origen tailandès. La seva elecció contribuirà també a elevar fins a tres el nombre de dones negres a la Cambra Alta. La llista de fites es completa amb Julia Letlow, que serà la primera republicana elegida senadora per Louisiana, i Marsha Blackburn, que ha guanyat la governació de Tennessee i es convertirà en la primera dona a ocupar el càrrec en aquest estat.
El conjunt de resultats reflecteix una ampliació de la diversitat en les institucions nord-americanes, tant entre les files demòcrates com entre les republicanes. Una transformació que també s'ha fet visible en unes eleccions que han modificat el control del Congrés i han deixat nombrosos canvis en els governs estatals.