Llum al final del túnel de la tramitació de la llei d’amnistia. Després que ahir el PP confirmés que serà el ple del Senat del dimarts 14 de maig el que aprovi el vet dels populars contra la llei, els càlculs que fan al Congrés dels Diputats és que el ple final que segelli definitivament la llei sigui el dijous 30 de maig. Així ho confirmen fonts pròximes a la Mesa de la Cambra Baixa, que apunten que actuaran amb normalitat: la Junta de Portaveus del dimarts 21 dissenyarà l’ordre del dia del ple ordinari de la següent setmana i serà aleshores quan s’inclogui el darrer debat sobre la llei. “Quan arribi, actuarem”, assenyalen les mateixes veus.
Després que el Congrés aixequi el vet que aprovi el PP al Senat, la llei estarà preparada per la seva publicació al Butlletí Oficial de l’Estat i la seva entrada en vigor. La disposició final tercera del text estableix que l’amnistia entrarà en vigor “el mateix dia” que es publiqui al BOE, però en aquests casos no està estipulat quants dies han de passar entre la votació del Congrés i que el text aparegui negre sobre blanc al BOE.
Així doncs, el ple definitiu sobre l'amnistia arribarà en plena campanya de les eleccions europees, que se celebraran el 9 de juny, i enmig de les negociacions per formar govern a Catalunya després dels comicis del 12 de maig. Serà pocs dies abans de la constitució del Parlament, prevista pels voltants del 10 de juny, moment en el qual començaran a dibuixar-se les majories amb l'elecció de la presidència. I quan faltin aproximadament tres setmanes pel debat d'investidura, un moment en el qual Carles Puigdemont ja ha anunciat que tornarà a Catalunya.
El camí al Congrés: el registre del PSOE en solitari, el primer ‘no’ de Junts i la llum verda amb retocs
D’aquesta manera, clourà una tramitació que s’haurà allargat cinc mesos i mig. Els orígens de l’amnistia a la Carrera de San Jerónimo es remunten al 13 de novembre, quan el PSOE va registrar en solitari el primer redactat i després de negociar amb ERC i Junts per separat. Tres dies més tard, el Congrés va investir Pedro Sánchez amb els vots dels partits independentistes. El primer debat de l’amnistia al Congrés es va celebrar el 12 de desembre, dia en què la proposició de llei va superar el seu primer examen parlamentari. El 10 de gener, la Cambra Baixa va rebutjar les esmenes a la totalitat de text alternatiu que van presentar el PP i Vox i que insistien en la judicialització del conflicte polític i en la utilització del Codi Penal contra l’independentisme.
Una setmana després, es va tancar el termini per presentar esmenes a l’articulat: el PSOE en va pactar amb ERC, el PNB, Bildu i el BNG, Junts va presentar-ne en solitari i els republicans també en van registrar per separat. Els independentistes apostaven per blindar el Tsunami i els CDR de les acusacions de terrorisme. El pas següent va ser el 18 de gener: es van incorporar al text les esmenes tècniques conjuntes, però va continuar quedant en l’aire el blindatge del Tsunami i dels CDR.
Va caldre una setmana més perquè independentistes i socialistes pactessin una esmena per delimitar què es considera terrorisme. Tanmateix, les maniobres dels jutges espanyols, especialment de Manuel García-Castellón, posaven en dubte l’eficàcia d’aquest retoc, cosa que va portar Junts a votar en contra del dictamen el 30 de gener. Un mes i mig més tard, i després que el PSOE, Junts i ERC trobessin el desllorigador, l’amnistia va tornar al ple del Congrés, va ser finalment aprovada el 14 de maig i es va enviar al Senat.
Un recorregut de dos mesos al Senat en ple xoc institucional
I aquí va ser quan l’amnistia va començar el camí d’obstacles a la Cambra Alta. Un informe dels lletrats va concloure que l’amnistia és inconstitucional i que suposa una “reforma encoberta de la Constitució” i va assenyalar al PP una via per entorpir-la: el conflicte entre òrgans constitucionals. L’endemà que transcendís el document, la Mesa del Senat, amb picabaralla entre el PP i el PSOE, va admetre a tràmit la iniciativa esgrimint que no podia no acceptar-la.
Posteriorment, en una història de tres capítols, el PP va anunciar, va registrar i va aprovar el xoc institucional amb el Congrés arran de la tramitació de la llei, cosa que va obrir una bretxa entre les dues cambres amb retrets mutus i acusacions entrecreuades entre el Congrés i el Senat. La Cambra Baixa va denunciar la “clara ingerència” promoguda pel PP i va contestar que no retiraria la llei. Després de dues setmanes amb compareixences de juristes a la Cambra Alta, la ponència del Senat va enviar ahir la llei a la Comissió Conjunta Constitucional i de Justícia, que es reunirà el pròxim dijous 9 de maig a les 10.30 hores com a pas previ per aprovar el vet al ple.