Les diferències entre Junts i el PSOE han provocat aquest dimarts que la llei d’amnistia no s’hagi aprovat al Congrés. Les negociacions no han arribat a bon port, però això no vol dir que la norma hagi mort. Encara hi ha temps: l’amnistia farà marxa enrere en la seva tramitació a la Cambra Baixa i tornarà a la Comissió de Justícia. El PSOE està ara abocat a renegociar la norma si vol el ‘sí’ definitiu de Carles Puigdemont. Aquest dimarts, els socialistes no han acceptat cap de les esmenes de Junts per Catalunya, encaminades, a grans trets, a blindar l’independentisme de la persecució al moviment a través dels delictes de terrorisme i de traïció. Això ha fet que la formació capitanejada per Míriam Nogueras hagi votat a favor del dictamen (177 vots a favor i 172 en contra), però hagi votat ‘no’ al redactat final en una darrera votació en la qual calia majoria absoluta (i que s’ha saldat amb 171 vots a favor i 179 en contra).

Així doncs, el PSOE ha votat en contra de totes les esmenes de Junts, les que va presentar en el seu moment en solitari, la transaccional amb ERC que eliminava la paraula “terrorisme” i mantenia la referència al Conveni de Drets Humans i les tres transaccionals amb el PNB, una de les quals al·ludia als delictes de traïció. Amb tot, el dictamen no ha experimentat cap modificació. Quin escenari s’obre ara? El text torna a la Comissió de Justícia, on els grups parlamentaris podran presentar noves esmenes transaccionals i hauran d’aprovar un altre dictamen en un termini de quinze dies. Els juntaires continuen reclamant, inexcusablement, que cal esborrar el terrorisme i la traïció de les exclusions, i fonts d’aquesta formació asseguren que aquestes dues reivindicacions no desapareixeran com a línies vermelles.

Junts reivindica que “aturar la repressió a mitges no és aturar-la” i ERC acusa els juntaires de “caure en el parany” del Poder Judicial

En la seva intervenció, la portaveu de Junts al Congrés, Míriam Nogueras, ha posat en relleu que l'actual redactat de la llei, sorgit de la Comissió de la Justícia la setmana passada, “té forats pels quals la justícia prevaricadora espanyola pot deixar l’amnistia en paper mullat” i deixa l’independentisme “exposat a les arbitrarietats” dels jutges espanyols. Nogueras ha argumentat que “aturar la repressió a mitges no és aturar-la” i ha sostingut que l'actual redactat suposa “una amnistia selectiva i en diferit”, que no és el que van acordar Junts i el PSOE. “Ens està passant la repressió per davant dels nassos i no farem res?”, s'ha preguntat Nogueras des del faristol.

 

Esquerra Republicana no coincideix amb aquesta lectura. La diputada Pilar Vallugera ha acusat Junts de “caure en el parany” del Poder Judicial espanyol, de jugar al gat i la rata amb la norma en qüestió. “Aquesta norma no va de Puigdemont ni de Rovira, sinó de les persones que tenen la vida estan en tela de judici per culpa de la repressió”, ha manifestat la republicana, que ha reiterat que el problema que pot tenir en un futur aquesta llei “no és d’articulat, sinó d’aplicació”, davant d’uns jutges disposats a tot contra l’independentisme. Vallugera ha subratllat que haver aprovat la llei aquest dimarts “hauria garantit l’amnistia a tota la nostra gent”.

El tercer actor d'aquesta pel·lícula, el PSOE, sosté que “la llei és sòlida i no pot sotmetre's a canvis amb cada nova notícia que es coneix; som davant d'una llei per a una generació, no per respondre els titulars del dia”, segons han apuntat fonts socialistes.

 

García-Castellón, Aguirre i les excepcions del terrorisme i la traïció

La decisió de Junts arriba després de les darreres maniobres dels jutges Manuel García-Castellón i Joaquín Aguirre, que pretenen esquivar la llei d’amnistia imputant a l’independentisme delictes de terrorisme i de traïció. El moviment més recent va arribar fa 24 hores, quan el titular del jutjat d’instrucció 1 de Barcelona va prorrogar la investigació d’una de les peces del cas Volhov i va insistir a implicar Carles Puigdemont en una trama russa que connectaria el president a l’exili amb el Kremlin. Davant d’això, Junts posava l’accent en la necessitat d’eliminar de l’amnistia l’exclusió de dos delictes: no només el de terrorisme, sinó també el d’alta traïció. Amb el redactat del dictamen que va sortir de la Comissió de Justícia, tots els delictes de traïció quedaven exclosos del perímetre de l’amnistia.

La petició d’eliminar l’excepció de terrorisme ja feia dies que se situava en el centre del debat. L’altre jutge que s’ha erigit en principal opositor de l’amnistia i ha esmerçat tots els esforços per fer-la descarrilar ha sigut García-Castellón. El seu últim pronunciament va ser també aquest dilluns, quan va descartar la reclamació de Gonzalo Boye i va prorrogar sis mesos més la investigació del cas Tsunami Democràtic. A més, la setmana passada, 48 hores després que Junts, ERC i el PSOE segellessin una esmena que afegia una delimitació sobre què es considera terrorisme apel·lant al Conveni Europeu de Drets Humans, el jutge va intentar acorralar Puigdemont per excloure’l de l’amnistia al·legant que les protestes del Tsunami Democràtic van vulnerar els drets humans. 

Sumar i Podemos se sumen als partits independentistes per esborrar el terrorisme

Malgrat que les esmenes que continuaven vives no han prosperat, sí que han mostrat les aliances entre els diferents partits en el sentit de les diferents esmenes. Les dues esmenes que han tingut més suports han sigut la transaccional de Junts i ERC (que esborra el terrorisme i manté la referència al Conveni Europeu de Drets Humans) i la transaccional de Junts i el PNB (que elimina la referència al terrorisme, al Conveni Europeu de Drets Humans i suprimeix part dels delictes de traïció). Sumar, Bildu, el PNB i el BNG han donat suport a les dues modificacions i Podemos s'ha sumat a la de Junts i ERC.

Pel que fa a les esmenes de Junts en solitari, ERC s'ha oposat a incloure en l'amnistia les accions derivades “d'actuacions policials artificioses”, a modificar l'article 4 (referent a la responsabilitat penal) i a introduir dues noves disposicions addicionals sobre les qüestions d'inconstitucionalitat al TC i les qüestions prejudicials al TJUE. Els republicans sí que han donat suport a la resta d'esmenes. Per la seva banda, Junts s'ha abstingut a les dues esmenes d'ERC que continuaven vives, sobre el “llindar mínim de gravetat de les lesions” en les exclusions i perquè la Generalitat pugui tornar les multes de la Llei Mordassa. 

Feijóo suca pa i titlla l'amnistia de “matrioixca russa”

Paral·lelament, el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el govern espanyol de patir una “humiliació” en mans de Junts, i ha sucat pa en la nova trama de la persecució a l'independentisme. Ha assenyalat que la llei d'amnistia és una “matrioixca russa” i un text “infame” que demostra, al cap i a la fi, que qui “mana” a Espanya és Carles Puigdemont

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!