Junts per Catalunya i Esquerra Republicana han presentat aquest dimarts esmenes a la llei d’amnistia amb l’objectiu, entre d’altres coses, de blindar el Tsunami Democràtic i els CDR de les acusacions de terrorisme. Els juntaires, a més, proposen avançar dos mesos l’origen del blindatge de la llei (de l’1 de gener del 2012 a l’1 de novembre del 2011; per protegir encara més la consulta del 9-N) i incloure-hi la protecció a tots aquells damnificats per "operacions policials artificioses i/o prospectives orientades a la criminalització de càrrecs públics i/o el seu entorn, sempre que no hagin comportat efectivament un increment patrimonial d’origen il·lícit". Es tracta d'una clara al·lusió a les operacions de la denominada policia patriòtica, com les revelades aquests dies per ElNacional.cat; alguna d'aquestes operacions han afectat la família Pujol. Junts ha presentat esmenes en solitari, i també ho ha fet ERC. Però els republicans n’han presentat de pactades amb el PSOE, Sumar, BNG i Bildu. Es tracten, aquests darrers, de retocs "tècnics" a la norma, tal com apunten els republicans. Sigui com sigui, els socialistes han mantingut en les seves esmenes la negativa a un major blindatge a Tsunami i CDR. En total, s'han presentat 87 pàgines d'esmenes, que es tradueixen en dotze de Junts, quatre d'ERC i vuit de conjuntes entre PSOE, ERC, BNG i Bildu.

Una altra vegada, tot plegat ha arribat a l’últim minut. Ha passat més d’un mes des que el Congrés dels Diputats va encarrilar la llei d’amnistia; i encara més setmanes des que el PSOE es va mostrar predisposat a pactar i aprovar del bracet dels independentistes una llei que reparés la persecució judicial a aquest moviment polític. Una anècdota que és probable que tingui conseqüències i que deixi de ser anecdòtic: el PSOE ha registrat les seves esmenes un segon més tard del que permet el registre telemàtic, quan passava un segon de les sis de la tarda. Fonts del PP denuncien aquesta “anomalia” i indiquen que els representats populars a la Mesa de la Comissió de Justícia han votat en contra d’acceptar-les. El PP anuncia que presentarà un escrit a la Mesa demanant els informes tècnics i jurídics oportuns que aclareixin el motiu pel qual la Cambra ha acceptat la presentació d’aquestes esmenes. 

Prejudicials al TJUE 

Sí que els dos partits independentistes coincideixen en esmenar la llei d'amnistia perquè els jutges espanyols no puguin deixar d'aplicar la llei quan es presentin qüestions prejudicials al TJUE. Assenyalen, tant ERC com Junts, que cal aixecar les mesures cautelars a un processat encara que es piqui a la porta d'Europa. Pretenen, doncs, que la norma tingui una aplicació immediata. Ara bé, en les esmenes que el PSOE ha pactat amb ERC, no es menciona aquest aspecte; de manera que els socialistes se'n desmarquen. 

 

 

Tsunami, CDR i terrorisme

Junts argumenta en la seva exposició, ras i curt, que “no hi ha cap obligació per excloure de l’àmbit d’aplicació de la llei actes que, no sent terroristes, estan sent presentats com a tals”. Els juntaires justifiquen que, malgrat que durant tot el procés independentista “no existeix cap acte que pugui ser tipificat com a delicte de terrorisme”, hi ha dos procediments (el del Tsunami Democràtic i els dels CDR, tots dos a mans del jutge Manuel García-Castellón) en els quals “arbitràriament i injustificada”, s’investiga i persegueix independentistes catalans per “fets que no serien tipificables” com a terrorisme, però que “ho estan sent”.

L’escrit de justificació rubrica que, “veient l’ús indegut que es fa del Codi Penal i dels instruments de l’Estat per perseguir els independentistes catalans” i havent comprovat que des que es va presentar l’amnistia “s’han reactivat processos que s’assumia estaven destinats al sobreseïment”, cal excloure el terrorisme de les exclusions. L’objectiu és “aconseguir que l’àmbit objectiu d’aquesta amnistia abasti el nombre més gran possible de ciutadans perseguits per la seva militància o proximitat amb l’independentisme català”. Per la seva banda, ERC es limita a apuntar que és una “millora tècnica”.

 

 

Cànons internacionals sobre genocidi

Un dels pocs punts en els quals Junts, ERC i el PSOE coincideixen és en la incorporació dins de les exclusions dels delictes contra la Comunitat Internacional compresos al Títol XXIV del Codi Penal. Estem parlant, per exemple, dels delictes de genocidi, de lesa humanitat i contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat. Els juntaires justifiquen que afegir aquest títol permet “complir amb els cànons internacionals en aquesta matèria”, i els republicans i els socialistes asseveren que és un precepte “congruent amb la limitació de l’amnistia a supòsits de genocidi i altres crims”. “No es va contemplar perquè no existeix una casuística que fes necessària la seva consideració, però, veient com es pot confrontar la legalitat de la norma, resulta més adequat”, conclou l’escrit de Junts.

Multes

Hi ha divergències, però, en les esmenes que ha presentat Junts i les que ha presentat ERC. Pel que fa a les multes, recollides a l’article 7.2, els republicans mantenen la previsió que l’amnistia no dona dret “a la restitució de les quantitats abonades en concepte de multa”, però afegeix l’excepció de les satisfetes per la imposició de sancions vinculades a la Llei Mordassa, “sempre que, a criteri de l’administració que va imposar la sanció, concorrin els supòsits necessaris”. Fonts d’ERC apunten que l’objectiu és que la Generalitat pugui retornar aquestes mules. En canvi, els juntaires advoquen directament per eliminar el precepte.

 

 

El recorregut de l'amnistia a partir d'ara

El termini per presentar esmenes ha acabat aquest dimarts a les sis de la tarda. Un cop el rellotge ha marcat l'hora, serà ara el torn de la ponència, un grup format per un diputat de cada grup parlamentari que treballarà la llei a porta tancada i decidirà quines modificacions accepta i si n’afegeix de noves. Això arribarà el pròxim dijous, 18 de gener. D’aquí en sortirà l’informe de la ponència. A continuació, entrarà en joc la Comissió de Justícia, que estudiarà, debatrà i votarà l’informe que li remeti la ponència i es pronunciarà sobre les esmenes que no s’acceptin a la ponència i que els grups parlamentaris vulguin mantenir vives. La sessió de la comissió, que serà pública i tindrà lloc el dia 23 d'aquest mes, aprovarà, previsiblement, el dictamen.

Aquest text s’enviarà al ple, que celebrarà un últim debat. Haurà de sotmetre a votació les esmenes que no s’hagin aprovat fins al moment. I haurà de donar llum verda a la proposició de llei en una darrera votació de conjunt que requerirà la majoria absoluta (176 diputats). Fonts de la presidència del Congrés assenyalen que Francina Armengol rumia si situar aquest Ple la setmana que comença el 29 de gener o la que comença el 5 de febrer.

Quan el text sigui aprovat al Congrés, l’amnistia es remetrà al Senat. La Cambra Alta seguirà la tramitació en ponència, comissió i ple. I, després de la reforma del Reglament que va impulsar el PP i que el PSOE va recórrer al TC, podrà retenir la proposició de llei fins a dos mesos. Com que el Senat vetarà l’amnistia o aprovarà esmenes que redueixin el seu contingut a la mínima expressió, la proposició de llei tornarà al Congrés, que l’aprovarà definitivament en un últim ple, rebutjant qualsevol variació que hagi proposat el PP. Arribats a aquest punt, l’amnistia estarà a punt per ser publicada al Butlletí Oficial de l’Estat i d'entrar en vigor.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!