En plena voràgine informativa sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, enmig del fortíssim xoc emocional causat pels 16 morts, i amb l'operació antiterrorista encara en marxa, es van colar en els mitjans especulacions, cabòries i imprecisions. Algunes són comprensibles: la pressió a les redaccions era altíssima i la confusió, descriptible. D'altres, tanmateix, no s'expliquen sense el marc mental de l'independentisme colpista i violent, amb els Mossos al seu servei, fixat per editorials i columnes menys de 48 hores després de la tragèdia. En aquest context, algunes informacions semblen forçades per relacionar el procés amb negligències antiterroristes, pintar-lo en connivència amb el radicalisme islamista o desacreditar als Mossos com la "policia indepe".

El cas més famós és el presumpte avís de la CIA als Mossos. Menys de dues hores després dels atropellaments a la Rambla, el director d'El Periódico, Enric Hernández, tuitejava: "EXCLUSIVA: La CIA va avançar fa dos mesos als Mossos que la Rambla era objectiu del gihadisme". El presumpte avís era menys clar i alarmant que el tuit, ja que atribuïa l'alerta a "informació sense fonament de fonts desconegudes", és a dir, no basada en evidències ni proves.

La cosa, però, es va enredar. El conseller Forn i el major Trapero desmentien taxativament que la intel·ligència dels EUA hagués contactat amb els Mossos. A les ràdios i teles, Hernández es va mostrar confús sobre l'origen i el tractament de l'avís. Wikileaks sospitava que la nota havia estat fabricada. El diari la va republicar, aquest cop completa, el 31 d'agost. Més desmentiments. Més embolic.

La nota es desinfla

El cas de "The Nota" es va desinflar les setmanes següents. L'exsecretari de Seguretat del govern del PP, Francisco Martínez, va explicar que aquest avís era "massa genèric" i que de notes així se'n reben sovint. El president de l'Associació d'Arxivistes-Gestors de Documents de Catalunya va demostrar que "res al presumpte original no indica que provingui de la CIA". La intel·ligència nord-americana va assegurar que no li constava cap comunicació entre el National Counterterrorism Center i els Mossos, ni tampoc amb el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme espanyol. El cònsol dels EUA a Barcelona, Marcos Mandojana, va afirmar que "no teníem cap informació sobre la Rambla. Mai no he vist aquest model de nota perquè no era intel·ligència i no la tinc documentada".

El gener de 2018, El Periódico es va defensar publicant el presumpte original, procedent de la documentació confiscada per la policia espanyola als Mossos quan la duien a la incineradora on periòdicament i rutinària la destrueixen. Aquests són els mateixos papers que han servit per fabricar el relat de la conspiració indepe colpista i violenta que apareix en els controvertits sumaris sobre el 20-S i l'1-O instruïts pels jutges Carmen Lamela i Pablo Llarena.

Avui, "l'avís de la CIA" és tot just un record que enarbora regularment El Periódico. L'últim homenatge sobre la cosa que s'ha fet el diari es va publicar el passat 12 d'agost.

Sense informació concreta

El relleu que en el seu moment agafa el presumpte avís té menys relació amb el seu contingut o la seva importància real, que amb la dèria dels mitjans unionistes per desprestigiar l'independentisme i la reacció dels responsables d'Interior i dels Mossos. El 18 d'agost, el tabloide monàrquic ABC publica, de "fonts de la lluita antiterrorista" que "no hi havia cap informació concreta que s'estigués planificant un atac terrorista a Espanya. Ahir mateix es reunia al Ministeri de l'Interior la Mesa d'Avaluació de l'Amenaça, en la qual participen els Mossos, i no es va posar sobre la taula cap dada concreta en aquest sentit. Les fonts consultades van explicar que 'sempre hi ha informacions genèriques, algunes procedents de serveis d'intel·ligència estrangers, que parlen que hi pot haver un atemptat'". És a dir, no van donar valor al ditxós avís de la CIA.

El dia 31, però, les coses canvien. En una altra informació, el mateix ABC diu que "Antiterrorisme confirma que la CIA va avisar els Mossos que es preparava un atemptat a la Rambla. L'avís també va arribar al CNI, la Policia, la Guàrdia Civil i el CITCO. La Policia Nacional el va desviar als Mossos, que ja el tenien de la CIA [sic]. La Generalitat admet que va rebre l'avís, però no li va donar credibilitat [...]". L'avís que 13 dies abans havien descartat els experts oficials en contraterrorisme era ara crucial.

Aquell mateix dia, totes les portades dels diaris impresos madrilenys obren, en sincronia, acusant la Generalitat i els Mossos d'ignorar la nota —que els experts oficials havien descartat dues setmanes abans. Aquesta premsa, sense afegir nova informació ni confirmar-la, es va pronunciar a favor d'El Periódico. Simplement, van triar bàndol i van vestir les sospites i desmentiments com un atac a la llibertat de premsa. Ningú no va qüestionar la incongruència principal. Si els atemptats no venen d'una meticulosa preparació sinó de la improvisació posterior a l'explosió d'Alcanar, com s'encaixen aquests fets amb l'"avís de la CIA" i es presenta tot com una negligència dels Mossos? Sembla un temerari exercici de fabulació.

L'imam absent

Un tractament semblant es dona al correu electrònic que un policia belga va enviar a un mosso, fora del circuit oficial (ambdós es coneixien d'un seminari), preguntant per l'imam de Ripoll. El fet es va transformar en titulars com el d'El País: "Els Mossos van ser informats pels belgues de les sospites sobre l'imam de Ripoll", que s'assegura que ho entenguis bé amb aquest subtítol: "Les comunicacions es van produir exclusivament entre la policia local de Vilvoorde i la catalana". Exclusivament.

Els contactes de l'imam amb el CNI i les seves aventures apareixerien dies més tard, però els Mossos no disposaven d'aquesta informació, ni d'accés directe a la d'Europol, per decisió del govern espanyol. Així ho veien fins i tot PSC i Cs, o el director d'Europol. Però aquest afer no va tenir cap relleu —tot just el té avui— en la informació d'aquests mèdia sobre els atemptats.

Els pilons

Un altre tema usat per desacreditar l'entorn independentista és menor i té un nom peculiar: pilons, aquestes esferes metàl·liques que s'utilitzen com a defensa ornamental per impedir el trànsit. El dia 19 d'agost, El Mundo explica que Colau i els Mossos van esquivar el consell policial de posar pilons, com havia recomanat la Comissaria General de Seguretat Ciutadana en un escrit. "Ni els Mossos ni l'Ajuntament no van atendre aquestes recomanacions", diu, en un to que indueix a pensar que, amb els pilons, els atemptats no s'haurien produït. De nou, l'absurd: no s'haurien produït a la Rambla. Els terroristes, que improvisaven, no haurien triat cap altre lloc?

La Razón també entra al cas, però n'aporta l'explicació: "En el cas concret de La Rambla, la Junta [de Seguretat de Barcelona] va decidir que, en lloc de col·locar pilons, es destacaria una presència policial contínua en aquest punt de la ciutat". El Mundo, per reblar el clau, tanca aquesta sortida: "Els experts en seguretat de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil consultats per aquest diari es van mostrar sorpresos pel desplegament que la policia autonòmica tenia en un dels punts turístics més rellevants". Un entretítol d'aquesta informació diu, com concloent: "Els Mossos no van poder frenar el terrorista".

Tòrcer Puigdemont

Un exemple final del to amb què els mitjans espanyols de referència van tractar el 17-A són les declaracions del president Carles Puigdemont a Onda Cero el matí del dia 18. L'entrevistador, Carlos Alsina, pregunta si l'atemptat canviaria "d'alguna manera" els plans del Govern "respecte del procés independentista".

Resposta: "És que no entenc que tingui absolutament res a veure. El que no canviarà en absolut serà la nostra política de seguretat pública. Em sembla que barrejar una cosa que ha de ser una prioritat de resposta a l'amenaça terrorista i l'atenció a les víctimes amb altres coses és literalment miserable".

Titulars: "Puigdemont afirma que els atemptats de Barcelona no canviaran el full de ruta del desafiament independentista" (La Sexta), "Puigdemont afirma que els atemptats no modificaran el seu "full de ruta" (El País)... i així gairebé tots, inclosa la vinyeta de Peridis, amb paraules que Puigdemont no havia dit. Curiosament, el més esforçat és Libertad Digital, un digital ultranacionalista espanyol: "Puigdemont veu 'miserable' barrejar independentisme i terrorisme i no canviarà el seu full de ruta". El mal, però, ja estava fet.

Certament, l’acudit de Peridis a El País pot qualificar-se de mesquí –o no. Sobre tot, és oli en un llum, perquè radiografia l’actitud i l’estat d’ànim amb què Madrid (concepte) abordava –o escometia, més aviat– els atemptats de Barcelona i Cambrils: una ocasió de seguir fent campanya contra el sobiranisme, no sigui que el 17-A sigui per al referèndum de l’1 d’octubre el que els atemptats de l’11-M van ser per a les eleccions de tres dies després. La bona gent plorava i es dolia pels morts, però què són uns quants cadàvers al costat de la unitat de la pàtria.