"Això no s’aguanta", "acabada", "cardada", "si no es compleix l'acord no es pot fer veure el contrari"... aquestes són algunes de les reflexions de gran part de dirigents de l'executiva de Junts per Catalunya que reflecteixen el malestar del partit de Carles Puigdemont amb el PSOE. Gairebé dos anys després del que consideraven un "acord històric", els juntaires estan a hores de trencar amb els socialistes espanyols per estar "farts" dels incompliments, a menys que hi hagi un gir de 180 graus en les properes hores. Aquest dilluns, el president Carles Puigdemont i el secretari general juntaire, Jordi Turull, escoltaran a Perpinyà l'opinió de tots els membres de l'executiva del partit, per després consultar a la militància la decisió que prengui la cúpula —que tot apunta que serà trencar amb el PSOE. La previsió de la consulta és que se celebri entre dimarts o dimecres, i els juntaires buscaran un resultat prou ampli, tal com ja va tenir el suport a l'Acord de Brussel·les amb el 86,16% dels suports.
El procediment dels juntaires és pràcticament calcat al procediment de quan Junts va trencar amb ERC i va marxar del Govern de Pere Aragonès pel que consideraven "incompliments" dels republicans. Primer, una executiva que, aleshores, va durar més de 10 hores —la de dilluns, comença a les 10 h i la previsió és que acabi a les 16h— i, després, una consulta a la militància, tot i que en aquell cas hi va haver un debat ben tens. Tot apunta, però, que no serà el cas aquest cop, i que la majoria dels dirigents juntaires optaran per trencar l'acord amb els socialistes, malgrat que part dels membres l'executiva van a la reunió a escoltar el balanç que en facin Puigdemont i Turull i prendran una decisió allà mateix. De fet, hi ha juntaires que fins i tot asseuren que la decisió ja està presa i que allà s'haurà de decidir fins a quin punt arriben les conseqüències del trencament.
Un calendari traçat: del "passaran coses aquesta tardor" a "és l'hora del canvi"
La cúpula juntaire ja tenia un calendari traçat des de feia setmanes, com també la convocatòria d'aquesta executiva, tot i que només el nucli dur de Puigdemont coneixia el lloc i els temes que s'hi tractarien. "Balanç de l’Acord de Brussel·les i accions a emprendre", diu la convocatòria per als membres de l'executiva de Junts d'aquest dilluns, que és, precisament, el dia que es compleix el vuitè aniversari de la declaració d'independència del Parlament de Catalunya.
El compte enrere de la relació amb el PSOE, que ha estat sempre de muntanya russa, va començar el passat 19 d'agost, quan Carles Puigdemont va llançar una advertència des de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE), a Prada de Conflent: "Vam decidir que no faríem un acord per l’estabilitat de la legislatura. Per això dic que a la tardor potser passaran coses que no havien passat fins ara. Nosaltres ja hem donat prou temps". Des d'aleshores, els juntaires han anat apujant el to, advertint constantment que aquesta tardor "passarien coses". De fet, la líder al Congrés, Míriam Nogueras, ja va assegurar el 9 de juliol que Sánchez "estava en temps de pròrroga" en el debat sobre la corrupció del PSOE a la cambra baixa espanyola, mentre que el vicepresident juntaire Toni Castellà advertia, també al juliol, que o els socialistes entenien que el seu model era el concert econòmic o ho havien de "deixar córrer".
Els globus sonda dels juntaires als socialistes han estat constants aquests últims mesos. Des de la reunió de Puigdemont amb el president, Salvador Illa, on el líder de Junts ja li va transmetre un gran malestar i que prendrien decisions aquesta tardor, fins a vincular el debat de política general a l'estabilitat de Pedro Sánchez. Tot i això, els juntaires consideren que els socialistes no han reaccionat a temps i que el PSC, al Parlament, ha rebutjat l'Acord de Brussel·les. "Sempre ens diuen que hi haurà novetats la setmana que ve. No podem continuar així", afirma un dirigent de pes de Junts. "O canvien ells, o canvia la forma de fer de Junts al Congrés", deia també un altre dirigent juntaire de pes aquesta setmana.
La reunió amb els alcaldes i l'oficialitat del català, els últims arguments a la cistella
Els dos últims "arguments" per trencar amb el PSOE i que han rebut els juntaires han estat aquesta setmana. Primer, amb la reunió entre Puigdemont i Turull i diversos alcaldes de Junts a Waterloo aquest dilluns, des d'on tots els membres van coincidir a denunciar el "bloqueig" del PSOE a lleis que consideren cabdals per als ajuntaments i que tenen el suport del Parlament, com són la llei per endurir les penes contra els multireincidents o per lluitar contra les ocupacions. De fet, l'auge d'Aliança Catalana a les enquestes és un dels temes que hi ha sobre la taula entre els dirigents del partit i, sobretot, entre els alcaldes, fins al punt que diversos dirigents el situen com un argument més per trencar amb el PSOE, tot i que internament ho rebaixen. El segon argument d'aquesta setmana és l'oficialitat del català a la Unió Europea, ja que aquest dimarts el govern espanyol va renunciar a portar aquesta qüestió en la reunió del Consell d'Afers Generals d'aquest octubre. De fet, a última hora d'aquest divendres hi ha hagut un moviment de Pedro Sánchez, que és l'acord amb Alemanya per crear una negociació bilateral perquè Espanya acabi presentant un text per debatre sobre el català. El que semblava un èxit per a Pedro Sánchez, però, ha acabat desdibuixant-se després que el govern Alemany hagi reiterat aquest dissabte la seva negativa a l'oficialitat del català perquè requeriria, segons ells, modificar tractats europeus. Els juntaires, a més, creuen que Sánchez "va tard".
Una altra carpeta que Junts considera com a "argument" per trencar amb el PSOE ja va quedar bloquejada al setembre i és la delegació de les competències en immigració a la Generalitat. Els juntaires van portar aquesta llei acordada amb el PSOE a votació el 23 de setembre, però es va trobar el rebuig de Podemos i, per això, no va tirar endavant. Tot i els estira-i-arronses entre juntaires i podemites, amb acusacions de catalanofòbia i de racisme incloses, els juntaires ja sabien de la negativa de Podemos des de feia un any, tenint en compte que l'acord és del gener del 2024 i la concreció de la llei arribava aquest mes de març. Caldrà veure, però, si hi té alguna cosa a veure el moviment dels socialistes d'aquest divendres, com és el retard de l'ampliació de l'aeroport del Prat fins l'any 2032.
El partit de Carles Puigdemont considera que, en totes aquestes qüestions, Pedro Sánchez no s'ha mogut, o ho ha fet tard, assegurant que amb Podemos podrien haver arribat a un pacte i que amb la Unió Europea arribant a acords bilaterals amb estats. De fet, aquest mateix argumentari també l'utilitzen per a una possible reunió entre Pedro Sánchez i Carles Puigdemont: van tard i, sense aquesta trobada, no apliquen l'amnistia política al president. També posen al 'cistell d'arguments' que el govern espanyol no publiqui les balances fiscals, el baix grau d'execució pressupostària, l'augment constant del dèficit fiscal o la pujada a les quotes dels autònoms. I per acabar-ho d'adobar, diversos dirigents de Junts també creuen que els casos de corrupció que assetgen el PSOE i la família de Pedro Sánchez comencen a desgastar el partit i, encara més, quan el principal interlocutor del PSOE amb els juntaires fa uns mesos era el ja exsecretari d'organització del PSOE Santos Cerdán, que ara mateix està en presó provisional.
Acaba el paper del mediador: farà públic les actes?
Puigdemont, el dia de l'Acord de Brussel·les el 9 de novembre del 2023, va assegurar que "el 'a cambio de nada' havia anat a la paperera de la història". Gairebé dos anys després, el balanç per part dels juntaires no és positiu. Per això, si finalment acaba trencant-se l'acord, no hi haurà noves reunions a Suïssa entre Carles Puigdemont, Jordi Turull i Míriam Nogueras amb José Luis Rodríguez Zapatero i Juan Francisco Serrano. També acabarà la feina del mediador internacional, el salvadorenc Francisco Galindo Vélez, que haurà de deixar una còpia de totes les actes al Centre per al Diàleg Humanitari Henri Dunant, una fundació que té la seva seu a Suïssa.
Aquest mediador internacional, que és inclòs en l'Acord de Brussel·les, ja va salvar un primer trencament a finals de l'any passat, quan no es produïen avenços i Junts va decidir suspendre temporalment les reunions presentant una petició de qüestió de confiança a Sánchez no vinculant. Francisco Galindo va aconseguir que els juntaires la retiressin per donar una oportunitat al diàleg. Setmanes després, es va acabar concretant la redacció de la llei de les competències en immigració. Caldrà veure, un cop trencades les relacions, si el mediador fa públiques les actes de les reunions o si, fins i tot, decideix explicar-les públicament.
I a partir d'ara? D'una moció de censura instrumental a la llei d'amnistia
Un cop trencades les relacions entre els dos partits, tal com ha assegurat Míriam Nogueras aquesta setmana, els juntaires hauran de canviar la "forma de fer" al Congrés dels Diputats. Mentre sobrevola la idea d'una moció de censura instrumental amb un candidat independent perquè convoqui eleccions generals espanyoles i que des de Junts per Catalunya mai han descartat, els juntaires podrien optar a votar favorablement únicament a aquelles qüestions que afavoreixen a Catalunya i, alhora, demanar nous comicis. Això és el que va assegurar Toni Castellà en una entrevista a televisió espanyola, malgrat que va matisar que en aquests moments "no estaven en això". "Si se li retira el suport el més lògic és que [Sánchez] convoqui eleccions", deia el dirigent de Junts. Hi ha membres de l'executiva juntaire, fins i tot, que demanen no tancar la porta a pactar amb ningú, fent referència al PP i a una moció de censura instrumental: "Els incompliments del PSOE són tan flagrants, que pràcticament ningú discuteix el trencament", afirma un dirigent de Junts.
Finalment, una gran incògnita un cop es materialitzi el trencament és l'amnistia. Va ser un dels punts claus de l'acord i pràcticament el primer a aprovar-se al Congrés dels Diputats —després de l'ús del català, euskera i gallec al Congrés. Segons Òmnium, un 60% dels que han demanat l'amnistia "han vist tancades les seves causes judicials". És a dir, de 394 persones amb causes penals i al Tribunal de Comptes que han demanat el perdó judicial el 60% ja l'han obtingut i 236 ja tenen el seu cas tancat. Entre aquests, a 178 se'ls ha aplicat l'amnistia. Tanmateix, queden els principals líders polítics, entre ells Carles Puigdemont i Jordi Turull. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ja ha assegurat que no es pronunciarà sobre l'amnistia a Puigdemont, Comín i Lluís Puig abans d'acabar el 2026 i, amb el nou escenari que es preveu, quedarà l'interrogant de quina afectació tindrà.