“Difícilment serà abans de Nadal”. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, s’ha referit aquest dijous d’aquesta manera a la resolució del recurs d’empara presentat per Carles Puigdemont per la negativa del Tribunal Suprem d’aplicar-li la llei d’amnistia. En un esmorzar informatiu amb periodistes, el màxim responsable del tribunal de garanties ha allunyat la possibilitat de pronunciar-se amb celeritat sobre l’amnistia del president de la Generalitat a l’exili i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig. Ha confirmat així que les recusacions plantejades contra alguns magistrats (ja rebutjades) han endarrerit qualsevol pronunciament del TC sobre aquesta qüestió. “Trigarà uns quants mesos a resoldre’s”, ha reiterat davant les preguntes dels periodistes.
Un altre factor que endarrereix qualsevol decisió sobre el recurs d’empara de Puigdemont, Comín i Puig és que el Constitucional ha de pronunciar-se sobre els recursos contra l’amnistia presentats pels diversos governs autonòmics de comunitats governades pel PP. Fonts de l’entorn de Pumpido, per altra banda, també allunyen la possibilitat que el Constitucional abordi en el Ple de la pròxima setmana la malversació quan hagi de pronunciar-se sobre el recurs contra la llei d’amnistia presentat pel govern autonòmic de l’Aragó. També en aquell Ple es resoldrà el recurs d'inconstitucionalitat del Tribunal Suprem per un cas de desordres públics.
Així doncs, no hi haurà cap pronunciament sobre l’element nuclear que impedeix a hores d’ara qualsevol retorn a Catalunya —sense córrer el risc de ser detingut— del líder de Junts fins al 2026. El mandat de Conde-Pumpido com a president del Constitucional acaba, a més, el pròxim mes de desembre. Ara bé, ell continuarà en el càrrec si el Senat és incapaç de designar nous magistrats. També durant la xerrada, Pumpido ha dit que li "estranyaria" que Espanya fos l'únic Estat de la UE que no pogués aprovar una llei d'amnistia.
El recurs d’empara de Puigdemont
Quan a mitjan juliol Gonzalo Boye va presentar el recurs d’empara de Carles Puigdemont, va demanar al Constitucional que anul·li la seva ordre de detenció i la de Toni Comín, i que ordeni al Suprem que remeti la causa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya perquè resolgui l’aplicació de l’amnistia al·legant que és el tribunal competent. I va presentar una sol·licitud de mesures cautelaríssimes (sense audiència de les parts) o cautelars (en cas de rebutjar les primeres). Finalment, el camí que se seguirà és el segon, i la previsió és admetre a tràmit el recurs i obrir una peça separada per estudiar les mesures cautelars. És el mateix full de ruta que es va seguir amb els condemnats al judici del procés, que van demanar aixecar cautelarment la seva inhabilitació.
A partir d’aquí, la Fiscalia, que és partidària d’amnistiar la malversació des que fa un any Álvaro García Ortiz va imposar el seu criteri, s’haurà de pronunciar sobre la idoneïtat d’aixecar o no l’ordre de detenció mentre el TC estudia el fons del recurs d’empara de Puigdemont. En el cas dels condemnats, el Ministeri Fiscal és partidari de rebutjar les mesures cautelars perquè “no està convocat, ni pròxim a convocar-se” cap procés electoral i, per tant, no es produeix “cap perjudici o dany irreparable”. “El perjudici que es denuncia per al dret fonamental és més hipotètic que real”, va adduir fa uns mesos. La incògnita és saber quina serà ara la seva posició en el cas de Puigdemont, que denuncia que l’ordre de detenció en vigor té una “afectació immediata i de reparació impossible del dret fonamental a la llibertat, amb una afectació directa al dret a la lliure circulació per tot el territori de la Unió Europea” i té una incidència en el “dret a la participació política”, donat que és diputat del Parlament de Catalunya.
“Qui desqualifica el Constitucional es desqualifica a ell mateix”
També en aquesta conversa, organitzada per presentar la VI Conferència Mundial de Justícia que se celebrarà a finals d’aquest mes a Madrid, Pumpido ha sortit en defensa del tribunal que presideix davant dels diversos atacs rebuts per dirigents del PP. Ha criticat especialment Esteban González Pons per haver-se referit a la institució com a “càncer”. “Qui desqualifica el Constitucional es desqualifica a ell mateix”, ha etzibat en aquesta conversa amb periodistes. A parer de Pumpido, s’ha normalitzat condemnar els jutges que es pronuncien sobre política, però no a l’inrevés. Ha defensat que les institucions no poden criticar-se les unes a les altres. “I encara menys el Constitucional”, perquè els seus magistrats han estat escollits per altres poders de l’Estat.