Després de setmanes d’enfrontaments oberts, negociacions tensionades al màxim, vagues, mobilitzacions i divisions sindicals en el sector, finalment el Departament d’Educació i els sindicats majoritaris, USTEC i Professors de Secundària, van arribar a un preacord que preveu una millora salarial per al professorat en un termini de quatre anys, fins al 2029. Els sindicats la xifren en uns 400 euros mensuals addicionals, que podrien arribar als 600 euros si s’hi incorpora també la part estatal. El pacte inclou, a més, una pujada de 50 euros en el nou complement docent i la convocatòria de places de càtedra. Ara, el text haurà de ser sotmès a consulta entre el col·lectiu docent, però sens dubte es tracta d’un pacte útil i pragmàtic per les dues parts, que desactiva momentàniament la crisi, tot i que encara queda que el professorat ratifiqui el pacte al qual han arribat els sindicats majoritaris, que no són tots, ja que la CGT, la Intersindical i la COS —només la CGT té representació a la Mesa Sectorial— es van aixecar de la taula de negociacions en considerar que la darrera proposta del Departament no incloïa les seves demandes mínimes. De moment, però, el Govern guanya estabilitat i els sindicats aconsegueixen arrencar millores concretes després d’haver tensat la negociació. Aquesta és sens dubte la notícia més destacada de la jornada, però és una notícia que només ha interessat als diaris de casa nostra, perquè a Madrid estan entretinguts amb altres temes que condicionen la política espanyola, des de més munició del cas Zapatero als problemes interns de Sánchez arran de la successió d’escàndols que l’assetgen passant la petició d’eleccions que han fet els seus socis majoritaris. Dels assumptes catalans, com el de l’educació o el vídeo de la defensa de Jonathan Andic que va circular ahir per justificar la caiguda accidental del seu pare, ni una paraula a Madrid.
La interpretació del preacord entre Educació i els docents a les portades catalanes posa el focus en la pujada salarial, que, al cap i a la fi, és el que més ha importat als sindicats majoritaris. “Els docents posen fi a les protestes a canvi de 400 euros més al mes”, titula La Vanguardia, tot i que en el subtítol ja apunta que aquest increment augmentarà les nòmines entre 599 i 633 euros més al mes si se suma la pujada estatal. El diari dels Godó també recull en la portada la pressió que estan fent els aliats del govern central a Sánchez perquè convoqui eleccions, i aquesta nova revelació del serial del cas Andic, que inclou unes dures crítiques de la defensa del fill investigat cap als mossos d’esquadra i la jutgessa que porta el cas. I pel que fa als esports, la imatge del diari és pel flamant nou fitxatge del Barça, l’anglès Anthony Gordon, que va sorprendre amb un més que decent castellà. A canvi d’una pasta, això sí: 70 milions fixos que podrien arribar als 80 amb variables. El Periódico pràcticament calca el títol principal dedicat a l’acord entre Sindicats i Educació, i anuncia el fitxatge de Gordon en la capçalera. Les dues fotografies grans de la portada son pel vídeo de la caiguda que va patir Isak Andic nou mesos abans de la seva mort, i per la nova moda del ‘tardeig’ en els locals d’oci espanyols. També porta una entrevista amb el reelegit president de Foment, Josep Sánchez Llibre, que diu una frase que subscriurien molts treballadors. “Avui amb un salari de menys de 2.000 euros és difícil arribar a final de mes”.
Al diari Ara també obren amb el preacord al qual han arribat la Conselleria d'Educació i els sindicats, però destaca que “no atura la vaga”, donat que el pacte l’han d’avalar els docents en una consulta en la qual no totes les organitzacions faran campanya pel sí. La fotografia és per una de les mobilitzacions que ahir van fer els docents per pressionar en les negociacions, i és un acte de protesta a Montserrat, on es van viure moments de tensió. El rotatiu també es fa ressò a la portada de la nova iniciativa del Govern perquè els joves puguin comprar pisos, l’ampliació fins als 40 anys dels préstecs d’emancipació que donarà Catalunya. I pel que fa a en l'actualitat internacional, recull dues notícies que no han interessat a la resta. D’una banda, que els EUA i l’Iran ultimen un acord pendent del vistiplau de Trump i de l’altra, que l’OTAN només veu “imprudència” els drons russos estavellats a Romania. Pel que fa a El Punt Avui, no recull l’acord del sector educatiu, posa l’accent en el bloqueig del cremallera de Montserrat per part dels docents en l’espai dedicat al dia d’ahir, juntament amb la pujada de l’edat per a ajudes a l’habitatge, mentre que el dossier està dedicat al “maig de les dones” en record al 50è aniversari de la celebració de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona.
A Madrid, com dèiem al principi, el que interessa a la premsa conservadora són els temes que erosionen el govern de Sánchez. El Mundo segueix furgant en el cas Zapatero i titula que “fons energètics i lobbies del règim xinès van pagar a Zapatero”, i assegura que l’expresident “va rebre pagaments per assessories a consultores i societats lligades a empresaris amb accés privilegiat a Pekin”, o que la UDEF rastreja transferències des de la Xina a l’expresident entre els anys 2020 i 2025. També recull en petitet que “Junts i PNB desautoritzen a Sánchez per voler esprémer la legislatura”. La foto és per la nova sensació del tenis espanyol, Rafa Jodar, que comparteix nom de pila amb Rafa Nadal, un nom mític a Roland Garros i evoca al crit d'ànim que rebia el manacorí. A l’ABC obren amb el titular que diu que “Sánchez evita limitar els negocis dels ex alts càrrecs malgrat les peticions d’Europa” i a La Razón que “Sánchez obre un examen de lleialtats en el seu nucli dur”. El País, en canvi, obre amb un tema totalment diferent i explica que “Vox se suma a un fòrum ultra que defensa teories racistes” amb relació a què el partit d’Abascal assisteix avui a Porto a l’anomenada Cimera de Reemigració, que reivindica una “Europa blanca” i l’expulsió massiva d’immigrants i dels seus descendents.
