Santos Cerdán ha vist aquesta setmana des de Soto del Real com els altres dos investigats pel cas Koldo al Tribunal Suprem esquivaven la presó i podien seguir en llibertat (amb mesures cautelars). Són José Luis Ábalos i Koldo García: tots dos es van negar a declarar (per motius diferents) i el jutge Leopoldo Puente va considerar que el risc de fuga no era prou consistent per decretar presó preventiva per a ells. D’aquesta manera, Ábalos i Koldo han evitat anar a la presó en dues ocasions (la primera va ser el juny), mentre que a Cerdán, que fa 109 dies que hi està tancat, se li ha negat tres vegades la posada en llibertat. De fet, les decisions d’aquesta setmana han portat la seva defensa, exercida per Benet Salellas i Jacobo Teijelo, a presentar un nou escrit sol·licitant la seva excarceració denunciant un “incomprensible greuge comparatiu” i una “irresoluble” contradicció. Per què ell segueix a Soto del Real i Ábalos i Koldo han evitat entrar a la presó?
Per trobar la primera resposta a aquesta pregunta ens hem de remuntar al 30 de juny, quan el jutge va enviar Santos Cerdán a la presó pel risc de destrucció de proves (descartant que es pogués fugar o que tornés a delinquir). En una interlocutòria, de vint pàgines, va argumentar que ell era el líder d’una presumpta trama corrupta perquè era l’encarregat de “realitzar els cobraments indeguts” a les empreses i de “distribuir” les comissions a Ábalos i Koldo. Per justificar que decretava presó preventiva per a ell mentre una setmana abans havia deixat en llibertat els altres dos investigats, Leopoldo Puente es va basar en el “particular i decisiu coneixement” dels fets que considera que té Santos Cerdán, cosa que li permetria “revelar en tota la seva dimensió les concretes responsabilitats penals” i “identificar l’import global de les quantitats indegudament satisfetes”. A parer seu, la necessitat de tancar-lo naixia del seu “coneixement privilegiat de circumstàncies que encara no apareixen prou aclarides”.
“El que determina l’existència d’un risc molt més gran és la seva posició funcional en el marc de l’organització”, insistia el jutge. I assenyalava que Ábalos i Koldo, amb qui Cerdán mantenia una “relació vertical” i de “certa preeminència”, podrien “desconèixer qui o quines eren les persones físiques en concret que, en benefici de l’empresa afavorida per l’adjudicació, feien els pagaments i quina era l’import total”. En canvi, Santos Cerdán hauria de ser “inequívocament coneixedor de l’import total dels pagaments indeguts en relació amb cada una de les obres adjudicades” i del “procediment concret pel qual l’adjudicatària satisfeia les comissions o premis pactats”. “[Santos Cerdán] podria ocultar, alterar o destruir fonts de prova rellevants per a l’enjudiciament. Aquest risc no es va identificar respecte a altres investigats”, postil·lava. I recordava, per exemple, que en els casos d’Ábalos i Koldo es van registrar els seus habitatges i es van intervenir els seus dispositius telefònics i informàtics.
La llibertat d’Ábalos i Koldo: un risc de fuga relatiu i sense risc de destrucció de proves per l’estat “avançat” de la investigació
Lluny d’aquest desenllaç, aquesta setmana el jutge ha mantingut en llibertat José Luis Ábalos i Koldo García amb raonaments molt semblants sobre el risc de fuga. En el primer cas, admet que “hi ha un risc cert”, però assenyala que no és “prou intens”. En el segon cas, reconeix que el risc “existeix sempre en supòsits equivalents”, però que aquí no té la “indispensable intensitat”. Ara bé, en tots dos casos, considera que el risc de fuga és “creixent” a mesura que “s’enforteix” el “conjunt d’indicis de la possible comissió de greus delictes sancionats amb penes privatives de llibertat molt significatives” i a mesura que “s’aproxima la data de celebració del judici oral”. I adverteix només Ábalos que això podria suposar l’adopció de “mesures cautelars més gravoses” en el futur.
📝 El jutge manté Ábalos en llibertat: “Hi ha un risc cert de fuga, malgrat que no és prou intens”
📝 El jutge també manté Koldo García en llibertat: el risc de fuga no té la “indispensable intensitat”
Així mateix, el jutge també ha descartat que hi hagi risc de destrucció de proves a causa de l’estat “avançat” de la investigació. En el cas de Koldo, va aprofundir una mica en aquesta qüestió i va subratllar que no hi havia risc “atès el temps transcorregut” i el conjunt d’actuacions practicades amb un resultat “prolix”. En canvi, prèviament havia esgrimit que la instrucció respecte a Santos Cerdán estava en un “moment molt inicial”, malgrat que existissin “indicis molt consistents” sobre la seva “eventual participació” en els fets.
Per què el jutge no ha demanat que s’escorcolli el domicili de Santos Cerdán?
Un dels arguments que va esgrimir Leopoldo Puente el 30 de juny era que encara no s’havia registrat el domicili de Santos Cerdán perquè la seva “condició inicial” de diputat “ho impedia” en el primer moment, “quan hauria pogut resultar eventualment eficaç per imprevisible”. Però gairebé quatre mesos després (amb una mudança pel mig) encara no s’ha dut a la pràctica. “No és culpa nostra que no hi hagi hagut entrada i escorcoll al seu domicili. El jutge no ho ha acordat, és una contradicció”, va denunciar la seva defensa el juliol. I el setembre el jutge es va justificar: “Determinades actuacions necessiten que no resultin conegudes prèviament o previsibles. [...] Quan la mateixa part convidava implícitament l’instructor que practiqués l’escorcoll, [...] la diligència hauria perdut tota la seva virtualitat, s’hauria tractat d’una simple visita social”. I, de moment, continua evitant-ho.
El Suprem va avalar el criteri de l’instructor: “Només ell coneix el rastre i els vestigis que la seva activitat pot haver deixat”
Tres dies després que entrés a Soto del Real, la defensa de Santos Cerdán va presentar un recurs d’apel·lació demanant sortir de la presó. Va reclamar una “concreció” de les proves que es volien “protegir” d’un “risc cert i patent” de destrucció: “No és suficient ni possible en el nostre sistema processal penal plantejar un risc de destrucció de proves de manera totalment abstracta i genèrica”, va lamentar. I va retreure que la justificació era “tan extraordinàriament vaga i abstracta” que es convertia en un “argument circular” en el qual la “indeterminació” de quines proves es volen protegir “no és una mera omissió”, sinó la “certificació” que “no se sap on són les proves precisament perquè aquestes proves no existeixen”. Així mateix, al·ludia a la “frustració dels investigadors” en veure que el patrimoni de Cerdán “no és compatible amb la tesi acusatòria”, els recriminava que presumeixin que “ha d’existir un patrimoni ocult” i recordava que empresonar per obtenir una confessió és una “finalitat radicalment il·legítima”.
Lluny d’aquests arguments, el Partit Popular (que encapçala les acusacions populars) i la Fiscalia Anticorrupció es van mostrar partidaris que Santos Cerdán continués a la presó. El PP va esgrimir que era “innegable” que podria “entorpir, obstaculitzar o fins i tot anul·lar” la investigació i que “sense cap mena de dubte” hi havia un risc de fuga (tot i que aquest no és un motiu prou sòlid pel jutge). I el fiscal Alejandro Luzón va argumentar que el “desconeixement de les comunicacions” de Santos Cerdán amb la part activa de la corrupció i la possibilitat de “continuar relacionant-se amb altres persones responsables dels pagaments” i la capacitat per “condicionar testimonis o investigats” justificava que seguís a Soto del Real.
Després de la vista al Suprem, en la qual la defensa de Cerdán va insistir que no saben quines proves “s’estan protegint”, la Sala d’Apel·lació va confirmar la presó provisional: “Només ell sembla conèixer el destí que va donar als diners, així com el camí que va seguir fins al seu lliurament als beneficiaris últims, qui van ser aquests o on podria haver quedat dipositat els diners que no hagin estat repartits. I només ell coneix el rastre i els vestigis que la seva activitat pot haver deixat”, va al·legar la interlocutòria, que va subratllar que aquest risc “no és de cap manera apreciable amb la mateixa intensitat respecte de la resta d’investigats”. Ara bé, la seva defensa considera que això és la “descripció exacta d’una perquisició general” i està encaminat a “pressionar-lo perquè faci entrega de proves de la seva culpabilitat o aconseguir una confessió”. Aquesta setmana, el jutge Leopoldo Puente ha reconegut que Ábalos i Koldo poden disposar de diners “opacs” o que “no han estat trobats” i de “certs vincles amb altres països”, però això no ha estat suficient per decretar la seva presó provisional.
Tornem al juny. El Suprem va argumentar que la investigació encara no ha revelat la “totalitat d’empreses que van ser finalment beneficiades, [...] ni com s’abordava el pagament i s’ocultava després els diners il·lícitament obtinguts” i va reiterar la capacitat de Santos Cerdán per “destruir documents, crear-ne d’altres que puguin ara justificar moviments passats, concertar-se amb testimonis o, fins i tot, modificar l’emplaçament actual de sumes de diners defraudades que poguessin estar sota el seu control o d’ocultar-les sota societats o homes de palla”. I va respondre a les queixes dels seus advocats: “La concreció del que s’atribueix i un coneixement detallat de l’orientació de la investigació són els condiments precisos perquè [es] puguin assajar les estratègies d’obstrucció eficaç”.
Per cert, a finals de juliol, Santos Cerdán també va presentar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional denunciant que el risc de destrucció de proves que el va dur a la presó és “eteri i general” i parteix d’una premissa “contrària a la presumpció d’innocència”, que és considerar que s’ha enriquit il·lícitament i que té diners amagats. Ara bé, el recurs no va arribar a superar ni el primer filtre.
Tres peticions al jutge perquè l’excarceri: dues negatives i a l’espera de la tercera
Des d’aleshores, la defensa de Santos Cerdán ha fet tres intents d’aconseguir la seva llibertat reclamant-la directament a l’instructor. Primer, el 8 de setembre, amb un nou escrit: “Quines són les proves o fonts de prova que l’UCO no pot preservar en sis mesos? No seria admissible que un cos policial pugui decidir, sense cap mena de control jurisdiccional, durant quant de temps pot provocar la privació de llibertat”, va esgrimir. El fiscal va tornar a oposar-s’hi. I el jutge va reiterar que “no han cessat” les raons que van justificar empresonar-lo: “Es treballa àrduament en l’aclariment d’aquests fets, però encara no ha conclòs, ni tan sols, en els seus aspectes essencials”, va raonar. Això sí, va avançar que “previsiblement no serà necessari esgotar” el termini màxim de sis mesos.
Després, el 23 de setembre, va presentar un recurs de reforma davant del mateix jutge, i li va retreure que la seva decisió de no excarcerar-lo “no es troba emparada per quelcom que existeixi a la investigació, sinó per alguna cosa que es busca en la investigació i que, mesos després del seu inici, no s’ha arribat a trobar”. Però Leopoldo Puente va tornar a fer com si sentís ploure i va repetir que Santos Cerdán és qui hauria de tenir un “coneixement exacte del procés complet” i qui, per tant, “podria dificultar seriosament el decurs de la investigació”. “Si aquestes proves rellevants ja fossin a la investigació, aleshores sí, la mesura cautelar no tindria suport legítim. Però encara no ho són, tot i que es treballa intensament en la seva eventual troballa”, postil·lava.
📝 El jutge del Suprem manté Santos Cerdán a la presó pel risc de destrucció de proves
📝 El jutge del Suprem denega per segona vegada la llibertat a Santos Cerdán: “Encara falten proves rellevants”
Davant d’aquesta negativa, el 9 d’octubre, la defensa de Cerdán va presentar un recurs d’apel·lació pronunciant-se en el mateix sentit: “La investigació es troba construïda sobre el buit i en un perillós cercle viciós en el qual la manca de troballa de proves per part dels investigadors s’utilitza com a justificació per prorrogar la presó”. El Suprem no es va arribar a pronunciar sobre això i divendres passat, després de les declaracions de José Luis Ábalos i Koldo García, la defensa de Cerdán va desistir d’aquest recurs per fer una nova petició al jutge instructor: va denunciar un “incomprensible greuge comparatiu” amb els altres dos investigats i una “irresoluble” contradicció. “En coherència amb les decisions adoptades en les últimes hores, no existeix argument constitucional que permeti prolongar ni un dia més la situació de presó”, subratllava l’escrit.
I per què Víctor de Aldama sí que va ser posat en llibertat?
“Com és possible que un senyor que ha reconegut que ha comès delictes a Espanya, que ha admès que ha estafat a la societat espanyola diners que li pertanyen [l’IVA dels hidrocarburs], només per dir que hi ha membres del PSOE que són corruptes, sense aportar cap prova, estigui en llibertat?”. És la pregunta que va posar sobre la taula Koldo García divendres a La Razón. Al·ludeix a Víctor de Aldama, el presumpte aconseguidor del cas Koldo. I aquestes paraules ens permeten fer una breu cronologia sobre el seu empresonament. El 10 d’octubre, Aldama va ser detingut per la Guàrdia Civil i aquell mateix dia el jutge Santiago Pedraz (que està investigant el frau dels hidrocarburs a l’Audiència Nacional) el va enviar a la presó seguint la petició de la Fiscalia. Va argumentar que la “gravetat del delicte” podria “aconsellar als imputats eludir l’acció de la justícia” i que, quedant “molt material de les entrades i registres per analitzar” i estant en llibertat, podria “perjudicar” les proves.
Tanmateix, un mes més tard, Víctor de Aldama va comparèixer com a investigat davant del jutge Ismael Moreno (que investiga el cas Koldo a l’Audiència Nacional) en una declaració explosiva en la qual va apuntar (sense proves) cap al PSOE i Pedro Sánchez. Després d’això, la seva defensa va demanar la seva llibertat esgrimint que havia mostrat la seva “voluntat d’iniciar una línia de col·laboració en totes les causes en les quals es troba investigat” per “facilitar l’esclariment de tots els fets”. La Fiscalia va subscriure la petició en considerar que els riscos havien quedat “plenament neutralitzats” i que, per “materialitzar adequadament” la seva col·laboració, era convenient que pogués tenir una “comunicació permanent” amb la seva defensa. El jutge Santiago Pedraz va compartir que els “riscos i motius” que van portar al seu empresonament havien quedat “molt atenuats” després que hagués aportat “dades rellevants” i, com que la Fiscalia no va demanar presó i les acusacions personades no van concórrer (pel secret de les actuacions), el va deixar en llibertat.
Posteriorment, el gener, el PSOE (una de les acusacions) va demanar que reingressés a la presó al·legant que les raons per alliberar-lo s’havien vist “desautoritzades” perquè la seva llibertat estava “posant en greu risc l’esclariment dels fets” i “l’èxit de la investigació”. “Ha mantingut la comunicació permanent amb altres membres de la trama amb vista a ocultar les fonts de prova que l’incriminen”, van sostenir els socialistes, en al·lusió a una reunió amb el seu soci, Luis Alberto Escolano. No obstant això, el jutge va contestar que no hi havia “base per considerar que existeixin noves dades o fets rellevants” per decretar novament la presó provisional. “Òbviament, no pot deduir-se, a falta d’altres dades, que s’estiguessin ocultant proves”, va justificar. I va denegar la petició. Avui dia, Víctor de Aldama continua en llibertat.