Berlín ha sortit al pas aquest dissabte per deixar clar que Alemanya no ha modificat la seva posició respecte a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, malgrat les informacions que apuntaven a l’inici d’un diàleg bilateral entre el govern espanyol i l’alemany per abordar aquesta qüestió. En una declaració facilitada a l’agència Efe, el portaveu de l’executiu alemany, Stefan Kornelius, ha recalcat que “la posició del canceller alemany no ha canviat” i ha recordat que “l'adopció de noves llengües oficials requeriria modificar els tractats europeus”. La puntualització de Berlín arriba poques hores després que, segons fonts de la Moncloa, els dos executius acordessin obrir un espai de diàleg reconeixent que l’ús de les llengües cooficials constitueix “una part essencial de la identitat nacional plurilingüe d’Espanya”.
La Moncloa va anunciar aquest divendres que Berlín estava disposada a obrir un diàleg bilateral amb Madrid sobre l’oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees. Segons el relat del gabinet de Sánchez, l’acostament s’hauria concretat amb la creació d’una taula de negociació entre els dos governs, amb l’objectiu que Espanya pugui elaborar i presentar una proposta formal que obtingui el suport necessari al Consell d’Afers Generals de la Unió Europea. No obstant això, fonts del PP van advertir poc després a El Nacional.cat que la CDU —el partit que lidera el govern alemany— no havia modificat la seva postura, mantenint la seva oposició a la proposta espanyola. Aquest dissabte, el govern de Berlín ha confirmat aquesta versió, negant cap canvi en la seva posició oficial.
Alemanya s’ha mantingut com un dels principals obstacles per a l’oficialitat del català a la Unió Europea, en una qüestió que exigeix la unanimitat dels 27 estats membres per prosperar. Malgrat els intents del govern espanyol de desllorigar la situació, la negativa persistent del govern encapçalat per Friedrich Merz —líder d’un dels actors més influents dins del bloc comunitari— continua bloquejant qualsevol avenç real. Aquesta rigidesa, que el govern alemany justifica amb arguments com la necessitat de modificar els tractats europeus, ha frustrat fins ara totes les esperances que el català i la resta de llengües cooficials a l'Estat puguin adquirir l’estatus oficial a Brussel·les.
Fa poc més d’un mes, Sánchez va rebre Merz a la Moncloa en una reunió que no va servir per acostar postures sobre l’oficialitat del català. En la roda de premsa posterior, tots dos líders van admetre que el tema havia estat sobre la taula, però sense cap avenç concret. Merz va reconèixer que ja coneixia la posició espanyola i va evitar comprometre’s amb cap canvi, recordant les dificultats logístiques i econòmiques que suposa ampliar el servei d’idiomes a la Unió Europea. Fins i tot va apuntar que, en el futur, la intel·ligència artificial podria substituir la necessitat d’incorporar noves llengües oficials.