Podemos s’ha aliat aquest dimarts amb PP i Vox i ha tombat la delegació a la Generalitat de les competències en immigració. Dues setmanes després d’haver criticat Junts per Catalunya per haver fet caure la reducció de la jornada laboral juntament amb la dreta i l’extrema dreta espanyola, aquest cop han sigut els morats qui han sumat forces amb aquestes dues formacions per ensorrar un dels acords més importants d’aquesta legislatura segellats entre socialistes i juntaires. El partit de Ione Belarra i Irene Montero ha estripat ara una millora de l’autogovern català amb l’excusa que, a parer seu, el redactat de l’exposició de motius és racista. Els diputats de Compromís i Chunta Aragonesista Alberto Ibáñez i Jorge Pueyo han decidit trencar la disciplina de vot de Sumar i també hi han votat en contra. El resultat final de la votació ha sigut de 173 vots a favor i 177 en contra. Ara, el govern espanyol estudiarà com parar aquest nou cop i "continuar consolidant l'autogovern català".
L’argumentari dels morats, que no van abandonar el govern de Pedro Sánchez quan el 2022 es va produir la massacre de la tanca de Melilla, és repetir per activa i per passiva que els seus vots no contribuiran a aprovar una llei que “tracta la immigració com un problema”, segons ha defensat aquest dimarts el diputat Javier Sánchez Serna. “És una norma per decidir quina institució exerceix el racisme institucional”, ha manifestat. Ara bé, ha mostrat una petita escletxa d’un eventual acord que implica aprovar abans una exigència de Podemos. “Els proposo que retirin la votació d’aquesta proposició, aprovin la Iniciativa Legislativa Popular de regularització de mig milió d’immigrants i llavors nosaltres seurem a parlar”, ha manifestat dirigint-se directament a Nogueras en un discurs en què ha acusat els independentistes d’estar competint electoralment amb Aliança Catalana.
La voluntat de Junts d’aconseguir aquestes competències, però, ve de lluny. Ja les va exigir abans que el partit de Sílvia Orriols tingués representació al Parlament, i molt abans del sondeig publicat diumenge per La Vanguardia que situa l’extrema dreta catalana en una competició per convertir-se en segona força política. L’exposició de motius de la norma, a més, no descriu la immigració com diu Podemos. El text apunta que és responsabilitat dels governs “evitar possibles efectes” de la immigració que “poguessin representar un risc”. I, de fet, s’assenyala que els “riscos” estan “alimentats per la desinformació i les boles que poden aprofitar les ideologies radicals de diferent signe que busquen erosionar els valors sobre els quals s’ha fundat el model de pau, prosperitat i llibertats que ha conegut Europa; un radicalisme que comprèn des de la xenofòbia i el racisme fins a l’integrisme religiós i el terrorisme, fenòmens davant dels quals la democràcia ha de reaccionar i actuar sense miraments”.
Nogueras parla de “col·lapse”, “desbordament” i “identitat” catalana amenaçada
Ara bé, el discurs pronunciat aquest dimarts per Míriam Nogueras ha irritat algunes formacions d’esquerres que sí que han avalat la norma. La líder de Junts per Catalunya a Madrid ha dit que “la supervivència de la identitat catalana no està garantida, sobretot per l’impacte que té la immigració en la llengua, que és un factor de cohesió i integració social extraordinari”. Ha parlat de situació de “col·lapse i desbordament” generada a causa de la “mala gestió” dels diversos governs espanyols i la “negació del problema” per part de l’esquerra, i ha apuntat que la immigració ha provocat que “les classes populars i mitjanes que han pencat i han pagat impostos tota la vida avui no reben els serveis públics que necessiten” i han quedat exclosos de les ajudes públiques.
Nogueras ha pronunciat aquest discurs, a més, el mateix dia que el Congrés ha debatut una proposició no de llei presentada pel seu grup parlamentari que demanava incorporar més requisits a l’hora de demanar prestacions de paternitat. Els independentistes denunciaven al seu text que “en els darrers anys s’ha detectat un increment significatiu en les sol·licituds d’aquesta prestació presentades per treballadors migrants”. I denunciava la “preocupació per possibles fraus”. Les diverses formacions d’esquerra han posat el crit al cel i no han tancat files amb Junts en aquesta iniciativa.
Les formacions d’esquerres avalen la delegació de les competències
Sí que ho han fet en la discussió de la delegació de les competències en immigració. El més contundent ha estat Gabriel Rufián, que malgrat criticar el “discurs lamentable i racista” de Junts, ha carregat durament contra Podemos per la decisió “kafkiana” de tombar la mesura. Jon Iñarritu de Bildu també ha convidat els morats a rectificar i ha assenyalat que és “de sentit comú” cedir competències a un territori que els reclama. Aina Vidal, dels comuns, ha denunciat la pulsió “centralista” i l’estratègia del “no a tot” dels morats, mentre que Àgueda Micó de Compromís ha recordat al partit de Belarra que “la descentralització és fonamental en un Estat plurinacional”. També Mikel Legarda del PNB ha remarcat la constitucionalitat de la iniciativa, així com el “principi de confiança” que li inspiren les institucions catalanes.
Per part del PP, Nacho Martín Blanco ha denunciat que amb aquesta iniciativa es "treu Espanya de Catalunya". Ha assegurat que el govern espanyol sap "perfectament" que la iniciativa no passaria "el filtre" del Tribunal Constitucional, però la mantenen per "trilerisme polític". Això ha provocat una picabaralla amb el socialista també català José Zaragoza, que ha denunciat que els populars van ser els “pioners” en el traspàs de competències a la Generalitat durant l’etapa de José María Aznar i Jordi Pujol. El diputat del PSC ha defensat una “mesura constitucional” que fomenta la “col·laboració” entre institucions.
Vox, per la seva banda, ha afirmat que la proposta suposa "el desballestament de l'Estat”. Segons la diputada Pepa Millán, les tasques de migració i fronteres no són delegables a cap comunitat autònoma. "Evidencia el reconeixement, de facto, de la independència de Catalunya", ha alertat.
Què s’aconseguia amb la delegació de les competències en immigració
Si el Congrés dels Diputats hagués acabat aprovant la llei impulsada per PSOE i Junts, Catalunya hauria tingut competències per gestionar permisos de residència i treball, així com poder gestionar procediments d’expulsió. La plantilla dels Mossos d’Esquadra hauria augmentat en gairebé 2.000 efectius per fer funcions que la Guàrdia Civil i el CNP exerceixen actualment en territori català. La policia catalana hauria participat juntament amb aquests dos cossos espanyols en el control de fronteres; amb presència en ports i aeroports. La Generalitat també hauria passat a tenir competències sobre els CIE, i hauria pogut expedir documents NIE i TIE.