Menys de 24 hores després que el govern espanyol anunciés que pensava portar el tema dels whatsapps entre Pedro Sánchez i José Luis Ábalos a la justícia i ho fes solemnement des de la tribuna del palau de la Moncloa, la que s'utilitza després de la reunió del Consell de Ministres, l'anterior número dos del PSOE i exministre de Transports ha admès que en va consentir la filtració, almenys, d'una part significativa. No han sortit, doncs, ni de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil ni del jutjat que n'instrueix la causa. La rotunditat del govern espanyol a l'hora de declarar que no havien sortit d'Ábalos ha durat molt poques hores i, de passada, es confirma que el vendaval d'aquests missatges tot just ha començat. Amb aquesta mala notícia ha arrencat per a Sánchez el que ha acabat sent un dimecres negre. En una mateixa jornada, el Congrés dels Diputats ha tombat el tractat entre Espanya i França signat a Barcelona el 2023, que, entre altres coses, demanava de millorar l'execució de les euroordres; queia la teoria del ciberatac en l'apagada elèctrica del 28 d'abril que va deixar Espanya a les fosques durant gairebé catorze hores; el CIS de José Félix Tezanos, aquella casa d'enquestes que fa màgia a favor dels socialistes amb els diners de tothom per no encertar-la mai, li donava la distància més curta entre PP i PSOE, i les acusacions populars del cas del seu germà, David Sánchez, li demanaven tres anys de presó, després que la jutgessa de Badajoz el processés per prevaricació i tràfic d'influències.
Es miri com es miri, els whatsapps estan provocant a les files socialistes una autèntica tremolor de cames davant del desconegut. Van començar restant-li importància, van continuar apuntant que el cas acabaria als tribunals, van enfocar cap a la Guàrdia Civil i la justícia i ja veurem quin és el pròxim moviment. La filtració dels whatsapps amenaça d'esdevenir una mina informativa i l'error seria llegir-los descontextualitzadament del que va passar abans o després de la comunicació entre Sánchez i Ábalos. No en aquells en què hi ha un simple menyspreu personal —com són els relacionats amb alguns ministres o barons socialistes, o fins i tot amb el referent de Podemos, Pablo Iglesias— sinó en aquells en què hi ha hagut al darrere decisions del Consell de Ministres, com els ajuts al rescat d'Air Europa que va acabar perjudicant IAG. Entre altres coses perquè la doctrina del Tribunal Suprem respecte al tràfic d'influències no se cenyeix només al resultat obtingut, sinó a l'activitat duta a terme.
Les eleccions no es precipitaran perquè les opcions de Sánchez de mantenir el càrrec són nul·les ara per ara
En qualsevol cas, la legislatura espanyola ha collat una mica més encara la fragilitat del govern. Les eleccions no es precipitaran, perquè les opcions de Sánchez de mantenir el càrrec són nul·les ara per ara, i anirem cap a un final desordenat de la legislatura. Un govern sense una agenda política al Congrés, sinó centrat en la seva supervivència i a arribar al 2027. Podrà arribar al final? Per què no? La vara de comandament la continua portant Sánchez, però només sortirà el que Junts i, en grau més baix, Podemos vulguin. La crisi, que és política, cada cop està més embastada amb la justícia, que, amb una maquinària molt més lenta, no fa mai un pas enrere. Partit, dona, germà, col·laboradors, estan en una causa o una altra i van sent citats amb la precisió d'un rellotge suís i, vist des de fora, la teranyina que s'està teixint acaba ofegant qualsevol capacitat de resposta de la Moncloa. L'agenda que tant li agrada controlar a Sánchez —com l'anunci de la Conferència de Presidents a Barcelona— acaba sent intranscendent al costat del mar de fons que hi ha.
El darrer a aparèixer en escena és el secretari d'organització del PSOE, Santos Cerdán. El substitut d'Ábalos, que té un paper important en les relacions amb Junts, ja que és la cara visible de les negociacions a Ginebra —Zapatero hi és, però d'ell no se'n parla en públic—, té, a més a més, una relació enormement fluida amb el secretari general de Junts, Jordi Turull. Santos Cerdán i Turull s'entenen bé com a homes de partit que són tots dos. Doncs bé, el polític socialista podria patir els dies vinents un contratemps seriós si —com s'especula— un informe de l'UCO l'assenyala directament pels seus vincles amb algunes constructores. Si és així, el Tribunal Suprem mouria peça i el seu futur polític es complicaria. Veurem com encaixa el govern espanyol i Pedro Sánchez aquesta reorientació de la legislatura i com fa pinya internament i obté els suports parlamentaris que avui necessita. La derrota al Congrés certifica que pel camí on van les coses li seran molt difícils.