Aquesta legislatura, l’independentisme no té majoria al Parlament de Catalunya per primer cop en una dècada. El 12 de maig del 2024, el moviment va quedar molt per sota dels 67 diputats a la cambra catalana: malgrat que Junts va créixer en representació, la patacada d’ERC (va perdre 13 diputats quedant-se només amb 20) i de la CUP (de 10 a 4) va fer impossible que a la Generalitat hi hagués un president independentista, fins i tot amb els 2 escons aconseguits per Aliança Catalana, que, segons les enquestes, podria experimentar un gran creixement en les pròximes eleccions catalanes, previstes, si no hi ha cap avançament electoral, pel 2028. El 12-M, aquests quatre partits van sumar 1.360.806 vots en unes eleccions marcades per l’abstenció: bona part d’aquells que en els últims anys havien apostat per partits independentistes van decidir que era millor no anar a votar, entre molts motius, en considerar que no havien vist complertes les seves expectatives mentre el moviment havia tingut majoria parlamentària. Si ho comparem amb dades de les eleccions del 155, el 21 de desembre del 2017, poques setmanes després de l’1 d’octubre, amb mig Govern a la presó i l’altre acabat d’exiliar-se, amb una participació que fregava el 80%, l’independentisme s’ha deixat pel camí gairebé 720.000 vots.
Des de l’esclat del procés ara fa 13 anys (molts marquen l’inici en la gran manifestació de la Diada el 2012, tot i que també hi ha qui es remunta a la protesta per la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut) i fins al desembre del 2017, el moviment va anar creixent en vots i el 2021 va assolir el seu record de percentatge, quan es va arribar al famós 52%. Ara bé, tots els votants dels partits que es declaren independentistes ho són? Com ha anat evolucionat el perfil de votants des del 2012, passant per les eleccions del 27 de setembre del 2015, amb la candidatura unitària de Junts pel Sí, durant els mesos més efervescents del procés, l’empresonament i l’exili, el canvi de color del govern espanyol, la sentència del procés, les negociacions a Madrid, els indults, l’amnistia… fins avui? Quin és el partit independentista que té més votants que volen la independència? Per esbrinar-ho, cal navegar per les dades del Baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió. Aquest fa anys que pregunta per les preferències en la relació Catalunya-Espanya, tot i que no sempre fa servir les mateixes formules. En l’últim estudi, publicat al juliol (se’n fan tres a l’any) estaven empatades al 32% les opcions d’un Estat Independent i una comunitat autònoma, tot i que també s’ofereixen les opcions d’un Estat dins d’una Espanya federal i una regió d’Espanya.
Junts i el pic del 2018
Si ens fixem en les dades que ens aporta el Centre d’Estudis d’Opinió, veiem com el partit (partits en aquest cas) on hi ha hagut un canvi més acusat en l'opinió dels seus potencials votants és l’espai que ara representa Junts per Catalunya, però que el 2012 era registrat com a CiU i el PDECat. Entre el primer baròmetre analitzat, publicat el març del 2012 i quan Artur Mas era president de la Generalitat en la seva primera legislatura al capdavant de l’Executiu, encara en coalició amb Unió, i l’últim, del passat mes de juliol amb Junts com a principal partit de l’oposició, la diferència és molt significativa. 13 anys enrere, el març del 2012, l’opció preferida d’aquelles persones que tenien intenció de votar Convergència i Unió en unes hipotètiques eleccions al Parlament, era amb un 32,7%, un estat dins d’una Espanya federal, gairebé empatat amb el 36,6% que defensava un Estat independent, mentre que l’opció d’una comunitat autònoma agradava a un 25%. La situació, però, va canviar molt ràpidament: després de la manifestació de l’11-S d’aquell 2012, els votants de CiU apostaven clarament per una Catalunya independent, en un 63% dels casos.
Aquest percentatge va anar creixent amb l’excepció d’alguns alts i baixos i a partir del 2016 la xifra es va disparar. A finals de setembre d’aquell any, el llavors president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va deixar clar des del faristol del Parlament quina era la seva intenció durant el debat de la qüestió de confiança: “O referèndum o referèndum”. El percentatge més alt de votants a favor que Catalunya fos un estat independent es va registrar en el baròmetre del CEO publicat l’abril del 2018. Puigdemont ja era a l’exili i Quim Torra encara no estava a les travesses com el seu successor a Palau. La guerra amb ERC estava en un dels seus punts més àlgids, però els dos partits continuaven negociant. En aquell moment un 88,8% de les persones que deien que votarien Junts per Catalunya apostava perquè Catalunya fos un independent. Fins a l’octubre del 2022 el percentatge es va mantenir per sobre del 80% (fins llavors Junts havia format part del Govern, des de la presidència o en coalició amb ERC) però el juny del 2023 (després de les eleccions municipals i a les portes de les espanyoles) el percentatge va baixar dràsticament fins al 71%. A partir de llavors la xifra s’ha mantingut entre el 70% i el 80%, també durant les negociacions amb el PSOE a canvi de l’amnistia o en la campanya electoral per al 12-M. Ara mateix, 7 de cada 10 persones que votarien Junts, volen que Catalunya sigui un estat independent.
ERC, un 55% d'independentistes
L’evolució d’ERC és pràcticament la contrària que la de l’espai de Junts: fa 13 anys tenia més vot independentista que no pas ara. Remuntem-nos fins al març del 2012, quan Oriol Junqueras (i Marta Rovira) ja manava a la formació i estava a punt de fer el salt com a cap de cartell en unes eleccions al Parlament i va aconseguir duplicar els resultats electorals, sent el principal partit de l’oposició després de viure hores molt baixes. Ja abans de la manifestació de la Diada que va marcar un abans i un després en la ciutadania de Catalunya el suport dels seus potencials votants a una Catalunya independent fregava el 70% però en el baròmetre de l’octubre d’aquell any, es va disparar fins a un 85%. Des de llavors i fins a l’octubre del 2017 el suport va superar sempre el 80%. A diferència de Junts, partit que va tenir el pic després del referèndum, el suport màxim entre els simpatitzants d’ERC es va donar a principis del 2015. Entre l’octubre del 2017 i l’abril del 2018, els potencials votants d’ERC que volien que Catalunya sigui un Estat independent passen d’un 83% a un 74% i aquesta xifra continua reduint-se amb els anys, coincidint amb l’estratègia del president del partit d’”eixamplar la base” i incorporar votants de zones com l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Paral·lelament, creix el percentatge de persones que voldrien que Catalunya fos un Estat dins d’una Espanya federal.
Des del 2019, any en què ERC va aconseguir resultats de rècord en les eleccions espanyoles i quan va començar a negociar amb el PSOE de Pedro Sánchez (la seva gran aposta era llavors la taula de diàleg) el percentatge va continuar baixant a un ritme accelerat, mentre les opcions d’una Espanya Federal i una comunitat autònoma anaven també creixent paral·lelament. Tot i la xifra de potencials votants republicans a favor de la independència va tocar fons l’octubre de l’any passat, en plena crisi interna de la formació i després que els 20 diputats donessin suport a la investidura de Salvador Illa com a president de la Generalitat, ara mateix continua per sota del 60%. Concretament, està fixat al 55%. És a dir, el juliol del 2025, l’opció d’una Catalunya independent és menys atractiva pels potencials votants d’ERC que el 2012. Dins del partit, hi ha un sector que aposta per obrir la formació més enllà de l’independentisme, liderat per Joan Tardà. Tot i que la seva voluntat d’incloure-ho en els estatuts no va prosperar, tenint en compte les dades del CEO, sembla que aquesta ja és una realitat.
La CUP, en mínims d’independentistes
La CUP va entrar al Parlament en les eleccions celebrades el novembre del 2012, amb 126.000 vots. En el baròmetre del juny d’aquell mateix any, quan encara no tenien representació a la cambra catalana, el 100% dels seus potencials votants es declaraven a favor d’una Catalunya independentment. Amb els mesos, aquesta xifra es va moderar però sovint per sobre del 90%. Mesos abans de les eleccions del 2015, ara fa deu anys, quan van sacsejar el taulell de joc amb 10 diputats, un 82% dels electors donaven suport a la independència i la resta a un estat dins d’una Espanya Federal. Així, el suport dins les files de la CUP al projecte independentista sempre ha estat molt elevat, amb un pic important el 2018, quan la repressió contra el moviment independentista era especialment dura: el febrer d'aquell any, la seva líder, Anna Gabriel es va exiliar a Suïssa.
Ara bé, com passa amb ERC, l'adhesió entre els potencials votants, tot i que segueix sent majoritari, actualment es troba en el punt més baix de l'última dècada, amb un 62,7%. Després del conegut com a Procés de Garbí, que va suposar la refundació del partit, la formació ha arribat a algun pacte puntual amb el PSC en matèria d’habitatge, fet que va obrir algunes ferides entre els anticapitalistes i la seva portaveu i una de les cares més conegudes dels últims anys, la tarragonina Laia Estrada, plegarà com a diputada quan es reprengui el curs polític.
El cas d'Aliança Catalana
Aliança Catalana va irrompre al Parlament en les passades eleccions amb dos diputats (ara són dues diputades), motiu pel qual no es pot analitzar l'evolució de la posició del seu electorat pel que fa a les relacions entre Catalunya i l'Estat. La seva líder, Sílvia Orriols, ha reclamat en nombroses ocasions des del faristol del Parlament la restitució de l'Estat Català, però en el primer baròmetre en el qual apareix el seu partit, publicat el juliol del 2024, només un 50% dels seus potencials votants volien que Catalunya fos un Estat independent. En les últimes enquestes publicades, aquesta xifra ha anat creixent i ara per ara es troba al 60%.
Les dades utilitzades per l'elaboració d'aquest reportatge es troben disponibles a l'eina EVOLUCEO del Centre d'Estudis d'Opinió.
Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!