Nova derrota de Pedro Sánchez al Congrés dels Diputats. En aquesta ocasió, a costa del Tractat d’Amistat i Cooperació que van signar Espanya i França el gener del 2023 a Barcelona durant la visita d’Emmanuel Macron a la capital catalana. El text havia de ser ratificat per la cambra baixa, però les abstencions de Junts i Podemos, sumades al vot en contra del PP i Vox ho han fet descarrilar: 163 vots a favor, 171 en contra i 11 abstencions. ERC hi ha votat a favor. El tractat, de 24 pàgines, preveia que un membre del Govern d’un dels països “serà convidat” al Consell de Ministres de l’altre “almenys una vegada cada tres mesos i per rotació”. Així mateix, contemplava que ambdós estats “promouran i milloraran”, entre altres coses, l’execució de les ordres europees de detenció i entrega. El van signar el dia que Pedro Sánchez i Emmanuel Macron no van poder evitar les esbroncades dels manifestants independentistes quan van visitar el Museu Picasso al barri del Born. D’altra banda, a la cambra baixa hi ha hagut una altra votació rellevant en clau catalana: s’ha validat, amb l’abstenció d’ERC, l’adhesió de l’Estat espanyol a un protocol judicial europeu consultiu al Tribunal Europeu de Drets Humans, que era una reivindicació de Junts.
📝 El Pacte signat a la cimera compromet Espanya i França a millorar l’execució de les euroordres
📝 Sánchez i Macron no esquiven una nova escridassada durant la visita al Museu Picasso
Per què Junts s’ha abstingut en el Tractat signat entre Espanya i França? Preguntades per ElNacional.cat, fonts de la formació justifiquen que la cimera entre Sánchez i Macron va ser una “trobada pensada i portada a terme per ser una provocació” i per “dir als independentistes que el procés s’havia acabat”. “Era una clara humiliació política i social”, denuncien. Des de les files juntaires, recorden que la trobada “va generar una manifestació independentista, amb la participació de milers de persones i la implicació de tots els grups polítics independentistes i de totes les entitats, recuperant així la unitat que fins aleshores s’havia perdut”. “Era evident que el resultat d’aquella cimera no podia comptar amb el vot favorable dels qui en aquell moment ens hi vam oposar frontalment. Fer el contrari hauria estat totalment incoherent”, conclouen les veus de Junts consultades per aquest mitjà.
I què hi diu Podemos? Durant el debat a la Comissió d’Afers Exteriors, el diputat Javier Sánchez Serna va reivindicar “l’autonomia estratègica d’Europa” i va lamentar que, malgrat que l’amistat entre França i Espanya és “indiscutible”, el Tractat “planteja que les polítiques de seguretat i defensa europea són subsidiàries a l’OTAN”. “A ulls clucs, ens ordena una aliança militar en la qual en últim terme manen els Estats Units i el comandament suprem el té Donald Trump”, va reblar.
El PP es va abstenir a la comissió i hi ha votat en contra al ple denunciant les “presses” i “l’obsessió” de la Moncloa
El desenllaç de la votació contrasta amb el que va passar la setmana passada a la Comissió d’Afers Exteriors, quan el PP es va abstenir al·legant que no volia votar en contra per “l’interès general”. El canvi de vot dels populars és el que ha fet descarrilar el text, perquè en aquella ocasió Junts i Podemos també es van abstenir i, per tant, la seva posició era coneguda. “No som aquí per a revenges personals ni per enfadar-nos, per perdre els nervis ni per a res d’això, sinó que hi som per intentar buscar el que ens sembla que és millor per a l’interès general”, va justificar el diputat del PP Carlos Floriano.
Avui, al ple, el diputat Ricardo Tarno ha sigut més crític i ha retret al govern espanyol que tingués “presses” i “l’obsessió” per validar el tractat mentre el Tribunal Constitucional encara no s’ha pronunciat sobre el recurs que va presentar el Senat instigat per la majoria absoluta del PP. “No és comprensible que s’obstinin a portar-ho extemporàniament. Seria un afront intolerable que no es pogués aplicar el tractat per la incompetència del govern espanyol”, ha verbalitzat el diputat del PP.
ERC s’absté en la ratificació d’un protocol judicial europeu consultiu al TEDH, que ha rebut llum verda amb l’únic rebuig de Vox
D’altra banda, amb el vot en contra de Vox i l’abstenció d’ERC i Bildu, el Congrés ha validat l’adhesió a un protocol judicial europeu consultiu al TEDH. Ha rebut 299 vots a favor, 33 en contra i 13 abstencions. Es tracta del protocol número 16 del Conveni Europeu de Drets Humans, que permet als alts tribunals espanyols demanar al TEDH que emeti opinions consultives sobre la interpretació de les lleis a l’Estat espanyol. És a dir, serveix perquè els jutges espanyols sol·licitin opinions consultives d’assumptes que estiguin en tràmits en la jurisdicció estatal. El TEDH tindrà la facultat discrecional d’acceptar o no la sol·licitud i les seves opinions seran motivades i no vinculants. Era una petició de Junts que el PSOE va acceptar la tardor de l’any passat i que va cristal·litzar al Consell de Ministres a finals de febrer, quan els socialistes buscaven que els juntaires retiressin la iniciativa sobre la qüestió de confiança, com va acabar passant.
📝 L’Estat espanyol s’adherirà a un protocol judicial europeu consultiu al TEDH, tal com reclamava Junts
El PP va emprar el Senat per portar el Tractat d’Amistat i Cooperació al Constitucional
Tornant al Tractat d’Amistat i Cooperació entre Espanya i França, el vot en contra del PP al ple no ha estat la seva primera ofensiva per frenar-lo. Fa tres mesos, els populars van aprofitar la seva majoria absoluta al Senat per presentar un recurs d’inconstitucionalitat previ al Tribunal Constitucional al·legant que la possibilitat que un ministre francès assisteixi al Consell de Ministres “podria vulnerar” l’article 62 de la Constitució, que preveu que el rei pot “presidir” les sessions del Consell de Ministres “quan ho estimi oportú, a petició del president del govern espanyol”. Ningú més està autoritzat per ser-hi. El PP va defensar que volia “salvaguardar la preeminència” de la Constitució sobre el Tractat d’Amistat i Cooperació i va esgrimir que la Carta Magna és “clara” sobre la possibilitat que estrangers participin en el Consell de Ministres, cosa que “es reserva exclusivament als nacionals”.
Així doncs, la cambra alta va instar el TC a pronunciar-se sobre “l’existència o inexistència de contradicció” entre la Constitució i Tractat i va demanar suspendre'n la tramitació parlamentària. El Constitucional va rebutjar-ho (deixant lliure el recorregut al Congrés), però va puntualitzar que el procediment al Senat quedava “suspès”. De moment, encara no s’ha pronunciat sobre el fons. És la tercera vegada que es demana al TC una declaració vinculant d’aquest tipus: prèviament, també va haver de fer-ho, a petició de la Moncloa, sobre el Tractat Constitutiu de la Comunitat Econòmica Europea i sobre el projecte de Constitució Europea.
El PSOE i Sumar es van veure obligats a modificar la Llei del govern espanyol
El recorregut del Tractat d’Amistat i Cooperació no ha estat exempt d’obstacles. El PSOE i Sumar van haver de maniobrar al Congrés en dues ocasions per modificar la Llei del govern espanyol. El motiu és que el Ministeri d’Afers Exteriors va posar de manifest que el Tractat entrava en conflicte amb aquesta norma, que establia de “manera taxada” la composició del Consell de Ministres. El Consell d’Estat li va donar la raó i va assenyalar que calien reformes legislatives per portar-lo a la pràctica. Per això, els socis a la Moncloa van impulsar una esmena per modificar la Llei del govern espanyol i incloure-hi la previsió que l’assistència a les reunions del Consell de Ministres podria modificar-se en funció del que “es disposa en els tractats internacionals vàlidament celebrats per Espanya”.
En un primer moment, la van registrar durant la tramitació de la Llei de Paritat, però la lletrada de la Comissió d’Igualtat va avisar que aquesta esmena no tenia cap relació amb la norma i, per tant, podria incórrer en inconstitucionalitat. I això va fer que el PSOE i Sumar hi renunciessin (malgrat que sí que van tirar endavant amb l’esmena que restringeix la capacitat de veto del Senat, que també va ser qüestionada per la lletrada). Més tard, durant la tramitació de la Llei d’Eficiència en la Justícia, el PSOE i Sumar van fer la mateixa maniobra. I en aquesta ocasió sí que va poder rebre llum verda.