Jaume Casañas és alcalde de Cunit (Baix Penedès) des del passat mes de juny -ja ho va ser entre el 2021 i el 2023-. La llista que encapçalava, Impulsem Cunit, va guanyar les eleccions amb sis regidors, però s'ha partit els quatre anys de mandat amb el PSC, amb qui governa plegat. Tot plegat en un municipi on el PSC guanya les eleccions al Parlament de Catalunya amb el 35,49%, mentre PP i Vox reben el suport del 15,05% i 13,66%, respectivament. Casañas és també membre de l'executiva de Junts per Catalunya, de la qual és responsable de Territori i Transició Política. Format primer a les files de Convergència i, posteriorment, del PDeCAT, és un dels alcaldes amb més projecció del partit. És geògraf de professió i un ferm defensor d'un canvi de model territorial a Catalunya. Per això, juntament amb altres exmembres del PDeCAT, com l'històric alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i membres independents, va crear fa tres anys Impulsem Penedès, un partit regionalista que busca que el Penedès tingui veu pròpia entre les pressions metropolitanes de Barcelona i Tarragona. Impulsem Penedès està associat a Junts per Catalunya, amb qui, en l'últim cicle electoral, van anar plegats.
La previsió d'Idescat és que Cunit passi de 15.750 ciutadans empadronats a 20.132 el 2034. Creu que això el municipi ho podrà assumir tal com s'està preparant i planificant el municipi?
El problema del creixement és que implica una adequació de serveis que no només depenen de l’Ajuntament. Els serveis més bàsics que determinen la qualitat de vida depenen sobretot de la Generalitat. Parlem d'escoles, dels Centres d'Atenció Primària, de més seguretat, més Mossos, polítiques d'habitatge… són temes on els ajuntaments tenim una capacitat limitada. Ja assumim moltes competències que no són nostres. El repte del creixement l’hem de compartir conjuntament amb el Govern del país. Per això, he enviat una carta al president Illa per veure si ens podem reunir per fer una taula de planificació. El que no volem que passi és el que va passar als noranta i al principi dels 2000, que no es planifica i es va a reacció. Per exemple, una escola a Cunit que es va fer de pressa, corrent i malament, que cada any s'ha d'invertir pel manteniment estructural de l'edifici. Deixar la patata calenta d'una explosió demogràfica només als ajuntaments és una cosa que hem patit i que no ens ho podem tornar a permetre. El Govern de la Generalitat té molt a dir i molt a fer en aquest sentit.
Se sent acompanyat per la Generalitat?
He agafat l'alcaldia fa dos mesos i jo compto que la Generalitat ens donarà suport i serà sensible. El darrer Govern, del president Aragonès, no ho va ser. Vaig estar dos anys d'alcalde i no va ser-hi present. Esperem que, en aquest cas, el Govern ens escolti i faci alguna proposta. Saber que d'aquí a uns anys tindràs més població significa que has de començar ja a fer una escola, un institut, planificar els serveis dels CAPs, fer la comissaria… Són coses que s'han de fer ja pensant en el que vindrà. El que no pot ser és que ens quedem quiets i que ja vindrà el que vindrà.
En certa forma, Cunit està format per moltes urbanitzacions i això augmenta el risc l'exclusió social i manca de cohesió, no?
Sí, aquí el problema de fons és un problema de país. Quan parlem de descentralitzar Catalunya, que és descentralitzar Barcelona, el que no pot ser és que ho gestioni el mercat d'habitatge, que és el que està passant ara. La gent se'n va de Barcelona perquè el mercat d'habitatge els convida a marxar. I la gent ve a Cunit, a Cubelles o Calafell, perquè el mercat de l’habitatge els convida a venir. No pot ser que hi hagi un Govern del país que deixi en mans del mercat de l'habitatge la gestió territorial. Per això, quan demano una taula de planificació és perquè no tot el creixement depengui del mercat de l'habitatge, que no el controla ningú. El Govern ha de gestionar i planificar aquesta descentralització que és necessària per al país. A vegades critiquem Madrid, que és molt centralista, però Barcelona ho és més. Hem de ser conscients que el país necessita descentralitzar-se.
Quan parlem de descentralitzar Catalunya, no pot ser que ho gestioni el mercat de l'habitatge
Ara que vostè parlava de la descentralització de Catalunya, una de les crítiques que fan grans càrrecs municipals, sobretot de Junts, és aquesta proposta de l'alcalde de la Barcelona, Jaume Collboni, de la Barcelona dels 5 milions. Què n’opina d’aquesta idea?
És un tema complex i molt important que a vegades no es vol afrontar com s'ha d'afrontar. La Barcelona dels 5 milions va en contra del futur del país, del futur de Catalunya com a nació. L’àrea metropolitana és un cavall de Troia en contra del futur de la nació Catalana. El que hagi de passar a Lleida, a Tarragona, a Girona, a Manresa o al Penedès no es decideix ni a Lleida, ni a Girona, ni a Manresa, ni al Penedès, ni a Tarragona. Es decideix a Barcelona. I tenim exemples, com el Hard Rock, que la gent de Tarragona ho vol i compta amb un suport electoral molt important. Però Barcelona ha decidit que no. Descentralitzar el país vol dir que el que la gent de Lleida vulgui es decideixi a Lleida. En canvi, l'àrea metropolitana, el que es vol fer a l'àrea metropolitana, ho decideixen ells, perquè tenen un govern, un pressupost i unes competències. En canvi, Tarragona, Lleida Girona, Manresa o el Penedès, ni tenim govern, ni tenim pressupost i ni tenim competències. Això crea un desequilibri que s'acaba menjant el concepte de nació catalana que tenim tots.
Això és un pecat de les sigles polítiques que hi ha actualment, perquè sempre s'ha parlat molt del cinturó roig… o és un pecat que va arrossegant la Generalitat des de la seva restauració?
Jo crec que és un repte. La llei territorial vigent és del 1980, que és la llei de comarques, i estem al 2025. De fet, les províncies són del 1833 i les comarques són les que es van fer el 1936. Jo no estic en contra que una realitat metropolitana es pugui governar, però sí que estic en contra que una part del país pugui gestionar els seus reptes col·lectius i, en canvi, la resta del país no. Si hi hagués una Catalunya regional on cada regió tingués el seu pressupost, el seu govern i les seves competències, com passa a l'àrea metropolitana des del 2010, segurament el país aniria millor i cada realitat podria defensar millor els seus interessos. El que no pot ser és que Barcelona, l'àrea metropolitana, tingui un govern propi i la resta del país hagi de passar per un despatx de Barcelona. Això és centralisme, és jacobinisme i això passa des que es va recuperar la Generalitat.
Com es pot federalitzar Catalunya?
Jo diria regionalitzar. Tenim una llei que és la de les regions de Catalunya, que és la llei de vegueries, que el que feia era empoderar-les. Hem de fer un esforç per fusionar les diputacions i els consells comarcals, les dimensions polítiques d'aquestes institucions, i crear les vegueries. Els consells comarcals són pertinents per a realitats catalanes que els necessiten i s'ha de veure quin encaix poden tenir amb les futures vagaries. Segurament, s'han de continuar mancomunant serveis que necessiten pobles petits que es donen a escala comarcal. En aquest sentit, això s'ha de conservar, inclús diria que s'ha de potenciar, però hi ha d'haver una entitat regional que gestioni el territori i, a hores d’ara, l'únic territori que la té és l'àrea metropolitana des del 2010. La resta del país continuem amb unes diputacions que l'únic que fan és repartir subvencions.
La Barcelona dels 5 milions va en contra del futur de Catalunya com a nació.
Tenen sentit les diputacions el 2025?
Crec que no, perquè les diputacions el que fan és repartir subvencions. Jo soc diputat a la Diputació de Tarragona, però soc partidari de fusionar les diputacions i implementar les vegueries. A mi no m'importa que suprimeixin la Diputació de Tarragona i que tirin endavant el Consell de Vegueries. Però, per exemple, ara tenim un problema amb les Rodalies, sobretot al Corredor Sud. Jo estic proposant que la Diputació de Tarragona faci de lobby regional, però no ho fa. Vull que hi hagi una institució que defensi el corredor i que defensi els interessos dels ciutadans, però no ho fa. Per què? Perquè les diputacions sempre estan en un segon nivell. Tu has sentit algun cop una acció política d'una Diputació que no sigui repartir subvencions? No n'hi ha. El que cal és voluntat política per fer-ho. Hem de ser conscients que tot el que no fem ara tindrà unes conseqüències de cara al futur i, mentre l'àrea metropolitana continuï endavant com a ens regional i la resta del país no en tingui, la Barcelona dels 5 milions serà una realitat i la Catalunya del futur desapareixerà.
Cal una institució per a cada vegueria?
No, com l'àrea metropolitana, cada regió té un govern, però soc conscient que els ciutadans criticaran una nova administració. Jo crec que la dimensió política de les diputacions i dels consells comarcals es pot fusionar amb una vegueria i amb un consell de vegueries. No hem de renunciar a una escala comarcal que en alguns llocs funciona, on els territoris s'han transformat poc. La dimensió comarcal encara és vigent, però jo et puc donar exemples com el Baix Penedès, el Tarragonès, Baix Llobregat o Baix Camp que tenen pobles amb realitats completament diferents. El Baix Penedès són tres comarques en una. El 1936 tenia un sentit el Baix Penedès, però el 2025 no el té. Podria dir un munt de comarques, la Selva, el Baix Empordà, l'Alt Empordà... Podria dir un munt de comarques que segurament caldria analitzar quins serveis tenen sentit mancomunar-los, però cal alçar el cap i veure que regionalment el Penedès, el Camp de Tarragona o les Terres de l'Ebre tenen uns reptes que els han de decidir ells.
La resta del país continuem amb unes diputacions que només reparteixen subvencions.
Això hauria d'anar acompanyat d'una llei electoral catalana?
Jo ho diferenciaria. El gran error va ser voler barrejar la llei territorial de les vegueries amb una llei electoral catalana, perquè si no ens posem d'acord amb una llei electoral, no ens posarem d'acord amb una llei de vegueries. Mentrestant, la vida continua i l’àrea metropolitana continua existint i tenint el seu govern. La resta del país continuem parats. L'exemple més clar el tens amb el Penedès. Jo el que dic és: anem a fer un model territorial català compartit amb la majoria de les forces polítiques. Crec que hi ha consens, i després anem a treballar amb una llei electoral. El país necessita un model territorial, perquè s'està desfent i s'està buidant.
Sobre la qüestió de la llei electoral, quin model hauria de ser?
Hi ha models que van per nombres de població, que posteriorment es ponderen per nombre de territoris. Es podria buscar un model que fos compartit, com passa amb altres indrets, que es combina una dimensió territorial amb una dimensió de població.
Abans ha esmentat Rodalies i el Corredor sud. El Baix Penedès és un dels epicentres del col·lapse que viu la xarxa ferroviària catalana…
Al Baix Penedès, fa quaranta anys, hi havia la meitat de població que ara. Encara ara continuem amb les mateixes infraestructures que fa quaranta anys. Abans a Cunit hi havia trens que en 45 minuts estaves a Sants. Ara, en 45 minuts, arribes a Gavà.
Fins i tot el servei ha anat a pitjor…
I anirà a pitjor. Per això demano una taula de planificació. De Vilanova i la Geltrú a Castelldefels amb cotxe i passant per la C32 trigues 10 minuts. En canvi, de Castelldefels a Barcelona potser trigues mitja hora o tres quarts. La carretera està col·lapsada i, aleshores, diuen que l’alternativa és Rodalies. La gent ve a viure al Penedès Marítim, però no millores les infraestructures, les tensiones i arriba un moment que peten. És un drama.
Quina solució hi ha amb Rodalies?
Jo crec que hi ha solucions, com millorar la fiabilitat de la infraestructura. No pot ser que fa deu anys per Cunit passaven Rodalies, Regionals, Talgos, Euromets i, de tant en tant, algun de mercaderies. Ara, els Euromets, els Talgos i mercaderies ja no hi passen. Tens espai per posar més freqüència de Rodalies, però no ho fan. Això sí, augmenten la freqüència de Castelldefels a Barcelona o cap a l’aeroport del Prat. A mi em sembla perfecte, però aleshores, asseguem-nos i els que surten de Vilanova que surtin de Sant Vicenç de Calders o que algun que surti de Castelldefels que surti de Vilanova. Plantegem aquesta línia des del punt de vista regional. Però, és clar, qui defensa aquests territoris? Quin ens pot defensar aquests territoris? A mi gent de l'àrea metropolitana em diu que hem de parlar amb el Penedès, però amb qui? Quan tu tens un problema amb el Garraf, amb el Baix Penedès i l'Alt Penedès, amb qui parles? Amb l'alcalde de Vilanova? Amb el de Vilafranca, amb el president comarcal? Amb l'alcalde de Calafell, l'alcaldessa de Cubelles, amb el Juan Luis de Vilanova ens podem asseure i entendre, però ens hem d'ajuntar quatre alcaldes? A vegades et pots trobar en situacions que no coincideixen i trobes a faltar un ens que defensi el territori.
Canviant de tema, una de les teves demandes també era que passés a formar part del Garraf. Per què?
Perquè els reptes col·lectius que tenim com a municipi coincideixen un 99% amb els reptes del Garraf, que no pas amb els del Baix Penedès. Al Baix Penedès tens municipis com el Montmell, Masllorenç, Bonastre, que els estimo molt, però ells tenen una sèrie de problemes que no són els nostres. Quan vols fer alguna cosa, el que et funciona per al Vendrell, Calafell o Cunit no et funciona per la resta municipis, perquè són realitats diferents. El 90% de la població del Baix Penedès viu a la costa. Són tres municipis.
Hi ha 11 municipis a l'interior amb una sèrie de problemàtiques que no són les mateixes. En canvi, amb el Garraf ens trobem, a part que hi ha lligams històrics. De fet, Cunit, quan es van fer les comarques, va dir que el seu mercat de referència era Vilanova, no El Vendrell. La gent no va a El Vendrell, va a Vilanova. Quan es van fer les províncies, Cunit formava part del terme del castell de Cubelles, que era Vilanova, Cubelles i Cunit. Els nostres lligams sempre han estat amb el Garraf. Però què va passar? Que quan es van fer les províncies, havien de triar un riu.
Van escollir el Foix…
Quan es van fer les comarques, el 1936, era el moment d’actualitzar el que es va fer fa cent anys. No ens van deixar. M'estimo i no tinc cap problema amb el Baix Penedès, ja que forma part de la vegueria, però, insisteixo, els reptes de Cunit encaixen més als del Garraf.
Com estan aquests tràmits?
Jo he agafat ara l'alcaldia i vull acabar de parlar-ho. M'agradaria proposar una consulta popular pel canvi de comarca. No sé si es podrà fer durant aquest mandat, però, de cara a les pròximes eleccions, portarem al nostre programa aquesta consulta.
Ha esmentat el riu Foix. En els últims mesos ha estat notícia per l'augment del cabal i les destrosses que hi ha hagut pels aiguats, sobretot, a Cubelles. Deia que el pantà del Foix és un perill. Per què?
És un perill perquè no té manteniment. I un pantà té principalment dues funcions: una, acumular l'aigua per fer-la servir com a regadiu o captació; i la segona és regular els cursos dels rius. Si tu aquest pantà no el gestiones bé, esdevé un element inútil. Crec que el pantà hi ha de ser, però amb un manteniment. Ara, tothom ha descobert que el Foix era allò que ningú havia fet res.
Què va passar? Que com que el pantà no estava buit tota la riuada que va venir de Vilafranca va desbordar-lo. Si saps que t'ha de caure una bona DANA i el comences a buidar, que dies després sí que ho van fer, preveus que hi haurà una crescuda del riu i el pantà serveix per regular-ho. Això és el que passa al riu Ebre. Quan plou molt a Euskadi, a Navarra o a l’Aragó, Mequinensa comença a buidar perquè sap que al cap de tres dies tota aquella aigua arribarà. El pantà serveix per regular les crescudes dels rius, però aquí ningú se'n va fer càrrec.
Tot i això, les comportes no es poden obrir…
No es poden obrir perquè no hi ha hagut un manteniment del pantà.
Quina és la solució?
Netejar de llots tot el pantà i que comenci a funcionar. Es pot fer, el tema és fer-ho. Si no es vol fer, doncs no es fa. Però jo crec que el pantà és important, sobretot, pel projecte aquest que hi ha de la comunitat de regants del Penedès. És un espai important per poder captar aigua, però és clar, si l'aigua no la pots fer servir, perquè està contaminada, neteja el pantà, descontamina'l, i que sigui un pantà normal com la resta. Si no estigués el pantà i hagués plogut, Cubelles hauria sigut esborrada del mapa.
La història del pantà de Foix és la història d'aquest territori. Es va fer per als pagesos que hi havia a Vilanova, a Cubelles i a Cunit. Quants pagesos hi ha ara? Molt pocs. Què ha passat? Que ningú s'ha fixat mai en el pantà perquè no hi ha pagesos.
Sé que queden dos anys, però com afronta les pròximes eleccions municipals?
Tenim dos anys al davant i tenim un repte al municipi important, que és la qüestió dels residus. Crec que el podem afrontar amb la complicitat de tothom i buscar el model que ens funcioni arreu del municipi. Després també tenim uns reptes lligats al creixement demogràfic relacionats amb la mobilitat, la seguretat, l'institut i el CAP. Hi posarem fil a l'agulla i l'Ajuntament liderarà aquestes reivindicacions que són queixes que m'arriben de molts ciutadans.
Vostè, amb diversos exmembres del PDeCAT, fa uns anys van crear un partit regionalista: Impulsem Penedès. A les últimes eleccions van arribar a un acord amb Junts per Catalunya per associar-se i anar plegats arreu de la vegueria. Vostè n'és el president i, alhora, forma part de l'executiva de Junts. De cara a les pròximes eleccions municipals tenen previst tornar-se a presentar conjuntament?
Estem acabant de parlar-ho i de veure si encaixa. Crec que és una fórmula que ens ha funcionat: ens permet defensar el territori amb una personalitat política, que és Impulsem Penedès, i després trobar un aliat que et permeti impulsar les necessitats del teu territori a escala nacional, com és Junts. I no només aquí, sinó també els reptes que puguem tenir a Madrid. Tenim una veu pròpia que ens permet defensar els reptes del territori, que és el més fràgil per aquesta pressió metropolitana. El Penedès necessita tenir una veu pròpia i crec que Impulsem és una bona fórmula per defensar-lo.
El Penedès té una sèrie de necessitats en termes de mobilitat o en termes de seguretat. És la vegueria que té més policies locals que Mossos. L’AP-7 i Rodalies són un drama, i la gent està agafant el coll d'Ordal, per Vallirana, per no agafar l’AP-7. El baixador d'alta velocitat a Vilafranca també és un repte que durant aquests dos anys s'ha de posar fil a l'agulla. Amb el creixement demogràfic, també cal adaptar el sistema sanitari. Després del que ha passat a Vilafranca -amb el tancament de l’hospital per inundacions- el Penedès necessita un hospital important i de referència.
Deixar la patata calenta d'una explosió demogràfica només als ajuntaments ja ho hem patit. No ens ho podem tornar a permetre.
S’està parlant de fer un nou hospital a Vilanova…
Estigui on estigui cal un hospital de referència. Hi ha d'haver un pacte entre el Govern i el Penedès independentment de qui mani.
I ja per acabar, en quin punt creu que està Junts per Catalunya?
Junts per Catalunya és una alternativa al Govern actual. És un espai polític que té un bon posicionament al país i té la capacitat de transmetre les necessitats dels territoris i dels municipis a un nivell més alt. Necessitem un Govern que prioritzi el país més enllà de Barcelona, més enllà del Llobregat. És pensar que Catalunya és un país, una nació, complexa i diversa, però que necessita una actualització per part del govern. A vegades hi ha la sensació que s'està arribant a un col·lapse i tothom ha d'ajudar que el Govern no col·lapsi. No pot ser que hi hagi un Govern sense pressupostos, tot condicionat al fet que s'aprovi una cosa o no s'aprovi una altra. No podem anar així. Un ajuntament si està més d'un any sense pressupostos no pot funcionar i, si no pot funcionar un ajuntament, encara menys el govern d'un país. Estem amb aquesta fragilitat de qui dia passa any empeny.