Torna Pedro Sánchez a la Moncloa després d'unes prolongades vacances, primer a la residència oficial de La Mareta, a Lanzarote, i aquesta última setmana a Andorra, on s'ha estat, pel que sembla, tres dies, i de les quals sabem tan poc com de tot el que ha fet aquest mes d'agost. Per sort, el setembre, que s'inicia aquest dilluns, serà diferent, i el retorn a la crua realitat del que va deixar el juliol és més que suficient perquè el president es mogui entre el vertigen d'una inexistent majoria política per tirar projectes polítics endavant i l'esvaniment que li ha d'ocasionar pensar que en la seva agenda política figuren massa dies marcats en vermell per compareixences judicials relacionades amb la corrupció, començant per la de la seva dona, Begoña Gómez, citada com a imputada pel jutge Juan Carlos Peinado el pròxim dia 11.

Diu una cobla popular, atribuïda a Antonio Machado, que "Ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio. Contigo porque me matas, sin ti porque me muero". En aquest escenari es mou Sánchez. Sense cap sortida política. Se n'anirà adonant a mesura que avanci el curs i comprovi com se li han allunyat els aliats del passat. De manera especial, Podemos i Junts. Pablo Iglesias i Carles Puigdemont. Un dirigent d'aquest últim partit comentava recentment que li costava pujar del zero a l'hora de parlar de les possibilitats que el govern Sánchez tiri endavant uns nous pressupostos generals de l'Estat.

En aquest escenari es mou Sánchez. Sense cap sortida política

A aquest distanciament de Sánchez se li ha sumat, en les últimes setmanes, també, Oriol Junqueras, queixós per l'actuació de la vicepresidenta i ministra d'Economia, María Jesús Montero, amb el finançament singular. Tant, que ha arribat a demanar que es dediqui en exclusiva a la seva candidatura a la Junta d'Andalusia i abandoni el ministeri. A l'altra vora de l'independentisme, Junts i el PSOE van acabar el curs de molt mala manera i amb els dos objectius estrella dels de Puigdemont bloquejats per raons diferents. L'oficialitat del català a les institucions europees i la transferència integral de les competències sobre immigració són avui dos projectes ministerials i no una realitat. Encara més, en no haver-hi res, qualsevol nou govern no hauria ni de desfer el camí fet. No és estrany, en aquestes circumstàncies, que la ferida de Junts amb els socialistes sigui profunda.

Llegeixo aquest dissabte a La Razón, un diari ben informat de les coses que tenen a veure amb la Zarzuela i la direcció de l'Estat espanyol, una notícia titulada així: "La relació entre Sánchez i el rei Felip està trencada". Assenyala el mitjà esmentat que la interlocució es limita als seus gabinets respectius i que en la direcció de l'Estat hi ha una ordre no escrita d'allunyar-se de Sánchez amb l'excepció de les obligades relacions protocol·làries. També apunta la pèssima relació de la Zarzuela amb el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares. Aquesta informació, en l'inici del curs polític, no és un bon preludi per al president del govern espanyol. Perquè en el Madrid polític i judicial, una notícia així no passa desapercebuda.