Cada dia, milers de persones veuen aquest nom als plànols del metro de Barcelona, però pocs saben que darrere d’aquest nom hi ha un nucli medieval diminut a la comarca de l’Urgell: Rocafort de Vallbona. Amb només 130 habitants i un silenci que sembla tret d’una altra època, aquest poble s’alça sobre roca calcària i domina la vall del riu Corb, enmig d’un paisatge rural poc alterat.
📌 Aquesta 'muralla xinesa' natural és molt a prop de Catalunya i et deixarà sense paraules
Quan s’hi arriba, la sensació és clara: aquí el temps passa més lent. Els carrers irregulars, sense voreres i amb cases adossades, conserven la fesomia d’un poble medieval que no ha volgut renunciar a la seva essència.
Un passat lligat al monestir de Vallbona
La primera referència escrita de Rocafort de Vallbona és del 1173, i el 1209 ja apareix sota domini de l’abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, un dels grans centres de la Ruta del Cister. Aquella relació es va allargar més de sis segles i va condicionar la seva organització urbana, compacta i pensada per a la defensa.
Passejant-hi encara és possible veure restes d’aquell passat: fragments de muralles, portals de mig punt i torres de planta quadrada que recorden la importància estratègica que va tenir en controlar el territori.
Castell, església i un patrimoni de pedra
La pedra és l’element que ho defineix tot: murs, escales, arcs i fins i tot els fonaments del castell medieval, avui integrat entre edificis posteriors. Encara que modest, aquest castell va jugar un paper clau en la protecció del nucli.
Al centre del poble sobresurt l’Església de la Transfiguració del Senyor, construïda al segle XIX sobre un temple anterior. Amb una sola nau i un campanar sobri, continua sent el cor espiritual i social del poble, punt de trobada d’uns veïns que encara viuen amb un fort sentit de comunitat.
Un paisatge i una calma que conviden a tornar-hi
Els voltants són un mosaic agrícola amb cereals, vinyes i ametllers, esquitxat de petites construccions de pedra seca que evoquen el passat agrícola de la zona. És un entorn ideal per practicar senderisme o bicicleta, amb camins que creuen pinedes disperses i ofereixen vistes obertes de la vall del Corb.
Però el que de debò captiva és la calma. A diferència d’altres destinacions, aquí no hi ha cues ni massificació turística. El visitant hi troba una atmosfera atemporal, una bellesa senzilla i una manera diferent de connectar amb la història.
És una escapada perfecta per a qui busca història, natura i autenticitat a la Catalunya interior. Un petit tresor que demostra que els secrets més inesperats poden estar amagats darrere d’un nom que, per a molts, només era una parada de metro.