El Banc d'Espanya ha avançat que tornarà a rebaixar al juny la seva previsió de creixement per a 2022 des del 4,5 % calculat en abril, després que la desacceleració del PIB en el primer trimestre hagi estat "molt més intensa" de l'esperat i hagi estat acompanyada d'un repunt de la inflació subjacent. L'informe anual de l'entitat publicat aquest dimecres assenyala que la inflació no energètica creixerà més del previst aquest any, mentre que la pujada dels preus de l'energia serà més modesta, entre altres coses, per la posada en marxa del mecanisme ibèric per limitar el preu del gas i rebaixar el de l'electricitat.
"Estem revisant les previsions i no tenim nombres concrets, però les dinàmiques apunten a una inflació subjacent (sense energia ni aliments frescos) major que esperàvem", ha dit el director general d'Economia i Estadística del Banc d'Espanya, Ángel Gavilán, durant la presentació de l'informe. El percentatge de béns i serveis que registren taxes d'inflació per sobre del 2 % s'ha incrementat de forma molt significativa, en passar del 25 % el juny de 2021 al 65 % el març de 2022, segons l'informe. Entre els elements que més han pujat es troben molts productes de primera necessitat, i per això la inflació està tenint un impacte "extraordinàriament asimètric" en la societat i són les llars amb rendes més baixes, menor nivell educatiu i més edat els que es veuen més afectats.
Inflació, més alta per a les rendes més baixes
L'informe afegeix que en els últims mesos les llars amb una renda menor haurien suportat una taxa d'inflació 1,2 punts percentuals superior a la que van hagut de fer front les que tenen més nivell de renda. Els aliments, l'electricitat, el gas i els altres combustibles expliquen, en conjunt, un 58 % de la inflació per a les cases amb menor renda, un percentatge que es redueix al 34 % en el cas de les famílies de renda més elevada.
Per això, Gavilán ha insistit que s'han de prendre les mesures necessàries per evitar els efectes de segona volta, però ha reconegut que si aquesta situació inflacionista es manté molt temps serà difícil aconseguir-ho i les conseqüències per a l'economia seran "molt importants". Una d'aquestes mesures és el pacte de rendes, que segons Gavilán ja s'ha assolit "a la pràctica" perquè les empreses no han aplicat als preus finals l'increment total dels seus costos i els treballadors no estan tenint pujades salarials que igualin la inflació.
El Banc d'Espanya també ha insistit a incrementar el pes de la tributació per consum, passant al tipus general del 21 % de l'IVA productes i serveis que ara paguen tipus reduïts (4 i 10 %), quelcom "desitjable per eficiència i per equitat", segons Gavilán, qui ha insistit que hi ha prou marge tenint en compte que Espanya és lluny dels nivells d'altres països europeeus. Amb aquest increment de la recaptació es podria compensar a les llars més vulnerables a través de rebaixes fiscals en l'IRPF o amb impostos negatius.
Vinculació de les pensions amb l'IPC
El Banc d'Espanya reclama a més que les pensions també formin part del pacte de rendes, ja que la seva vinculació amb l'IPC tindrà conseqüències sobre la despesa pública el 2022. Més enllà de decidir "com més aviat millor" sobre les fonts d'ingressos que permetran finançar aquesta despesa més important, l'organisme avisa que el manteniment del poder de compra de les pensions planteja algunes qüestions d'equitat. "D'una banda, aquestes mateixes consideracions d'equitat justifiquen que es garanteixi el poder adquisitiu per als perceptors de pensions mínimes. Però, d'altra banda, fora d'aquest col·lectiu concret, el fet que hi hagi un grup d'agents, el conjunt dels pensionistes, a qui s'exclou de l'ajustament, comporta necessàriament que altres agents de l'economia nacional (els perceptors de rendes del treball i del capital) hagin d'assumir una part gran d'aquests costos", argumenta.
Així mateix, per al Banc d'Espanya, els increments de la despesa en pensions que es derivaran de l'envelliment poblacional requeriran noves actuacions en el futur pel costat dels ingressos, de les despeses o de tots dos. Així, advoca per reforçar el vincle entre les contribucions realitzades i les prestacions rebudes i per iniciar "un debat rigorós" que abordi el nivell de prestacions i l'estratègia de captació dels ingressos necessaris per finançar-les.
Creixement potencial amb reformes
La fiscal és una de les grans reformes que ha d'afrontar el país i un dels grans reptes, s'indica a l'informe, en el qual se n'afegeixen altres com la ja esmentada sostenibilitat del sistema de pensions, potenciar l'ocupabilitat dels treballadors grans, reforçar les polítiques actives d'ocupació, impulsar els llocs de feina estables i incrementar el capital humà i tecnològic.
Afavorir el creixement empresarial, promoure un augment de l'oferta d'habitatges de lloguer i posar en marxa polítiques que mitiguin la desigualtat de rendes són altres de les reformes que han de formar part d'una estratègia de país que ha de ser "ambiciosa" i posar-se en marxa amb "vocació de permanència". Segons Gavilán, amb aquestes reformes i amb una selecció "rigorosa" de projectes que seran finançats amb els fons europeus "Next Generation EU", l'economia espanyola podria incrementar el seu potencial de creixement anual fins al 2%.