Després de 107 dies a la presó de Soto del Real i després que José Luis Ábalos i Koldo García continuïn en llibertat, Santos Cerdán demana per tercera vegada al jutge Leopoldo Puente la seva posada en llibertat. La seva defensa, a càrrec de Benet Salellas i Jacobo Teijelo, denuncia un “incomprensible greuge comparatiu” amb els altres dos investigats i una “irresoluble i incomprensible” contradicció. “En coherència amb les decisions adoptades en les últimes hores, no existeix argument constitucional que permeti prolongar ni un dia més la situació de presó”, subratlla l’escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. I és que, en tot moment, l’escrit recorda al jutge Leopoldo Puente que aquesta setmana ha decidit mantenir en llibertat tant Ábalos com Koldo. Destaca que si tots tres estan investigats per un presumpte delicte d’integració en organització criminal, “no s’arriba gaire bé a comprendre com una part d’aquesta ‘trama’ pot posar en risc les fonts de prova mentre que la resta no compromet en cap moment aquestes mateixes fonts de prova”. “És difícil d’entendre quines són les accions d’ocultació o destrucció de proves que únicament i en caràcter exclusiu pot realitzar el senyor Cerdán i no la resta de membres d’aquesta suposada trama”, postil·la.
📝 El jutge manté Ábalos en llibertat: “Hi ha un risc cert de fuga, malgrat que no és prou intens”
📝 El jutge també manté Koldo García en llibertat: el risc de fuga no té la “indispensable intensitat”
Benet Salellas i Jacobo Teijelo recorden que el jutge es va negar a enviar Ábalos i Koldo a la presó malgrat apreciar un cert risc. “És veritat que ha pogut disposar de quantitats importants de diners opacs, potser en metàl·lic, potser dipositats en comptes de tercers que fins al moment no han estat trobats, així com de certs contactes i vincles internacionals”, va admetre sobre Ábalos. Sobre Koldo, va reconèixer que “podria, potser, disposar d’una certa quantitat de diners, que fins a la data no ha estat trobada” i que “va mantenir en el passat certs vincles amb altres països, que es desconeix si persisteixen”.
Davant d’això, la conclusió de la defensa de Santos Cerdán és clara: “Si aquells que tenen contactes internacionals, possibles comptes amb tercers i la possibilitat de disposar de diners encara no trobats per la investigació no són objecte de presó provisional per risc de destrucció d’aquestes fonts de prova, molt menys qui no té acreditada l’existència de comptes de tercers ni contactes internacionals ni se li ha trobat, malgrat els mesos d’investigació, cap quantitat de diners”. I recorda que el jutge va parlar de l’estat “avançat de la investigació” per negar-se a enviar-los a la presó.
A l’espera de l’informe patrimonial definitiu sobre Santos Cerdán
La “percepció” de la defensa de Santos Cerdán és que la “pretesa justificació” de la presó provisional és “l’espera a l’arribada de l’informe patrimonial definitiu” sobre ell que es va demanar fa mesos. “No obstant això, l’espera d’un atestat de la Policia Judicial no és un motiu que ni la llei ni l’intèrpret de la Constitució hagin avalat en cap moment com a tal”, replica l’escrit. Argumenten que la llei “no preveu una protecció” de l’anàlisi o l’estudi de les proves o de la redacció d’informes sobre les proves, sinó exclusivament de les fonts: “Un cop obtingudes o assegurades, la presó provisional ja no estaria justificada”, recalquen. I reiteren que la llei estipula que la durada de la presó provisional ha de consistir en el temps “estrictament necessari”. “Els temps processals no poden erigir-se en motius de prolongació o justificació de la presó provisional, més aviat al contrari”, conclouen.
“Des que Cerdán no és al Congrés, el govern espanyol no aconsegueix tirar endavant la majoria de les votacions”
Al principi de l’escrit, sobresurten un parell de frases amb eminentment caràcter polític i que aprofundeixen en la denúncia que va fer ell des del primer dia que la causa al Tribunal Suprem és una causa política. “Des que el senyor Cerdán no és al Congrés, el govern espanyol no aconsegueix tirar endavant la majoria de les votacions a la Cambra Baixa”, esgrimeix la seva defensa. “Aquesta causa ha tingut i continua tenint un impacte important en l’activitat del poder legislatiu i de l’estabilitat del govern espanyol”, afegeix. I això consideren que és “demostratiu” que “potser no hi ha tantes persones” que puguin “trobar-se en la mateixa línia d’actuació política” que ell, que és un dels arguments que va dir el jutge el 18 de setembre quan li va denegar la llibertat.
En aquesta interlocutòria, Leopoldo Puente assenyalava que el recurs de Santos Cerdán que estava desestimant no explicava “per què considera que precisament aquesta animadversió, que presumeix que ha portat els qui participarien en el complot a escollir-lo a ell com a víctima, no es va dirigir contra qualsevol altra persona que pogués trobar-se en la mateixa línia d’actuació política i amb equivalent, o fins i tot més gran, capacitat executiva per dur-la a terme”.