Santos Cerdán utilitza la seva última carta per sortir de la presó. Fa just un mes, el jutge del Suprem va decretar presó provisional per a ell en el marc del cas Koldo, en el qual s’està investigant una presumpta trama de corrupció de cobrament de suborns a canvi d’adjudicacions públiques de la qual també formarien part José Luis Ábalos i Koldo García. L’advocat de l’exsecretari d’Organització del PSOE, Benet Salellas, va presentar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, però l’Alt Tribunal el va rebutjar i va ratificar la decisió de l’instructor. I ara l’exdirigent socialista fa el següent pas i presenta un recurs d’empara al Tribunal Constitucional amb mesures cautelars perquè se suspengui la presó preventiva. “Ni l’instructor ni la Sala d’Apel·lació motiven el risc concret respecte a les fonts de prova que suposa la seva posada en llibertat, més enllà d’insinuar un hipotètic i fictici risc de naturalesa absolutament genèrica”, argumenta l’escrit, al qual ha tingut accés ElNacional.cat. “Sengles resolucions pateixen d’una falta de motivació i concreció palmària, ja que no fan cap referència concreta sobre quina prova es pretén preservar, ni encara menys es relaciona amb una possibilitat real que Cerdán pugui alterar-la o destruir-la”, afegeix.
📝 El Suprem confirma la presó de Cerdán: hi ha risc de destrucció de proves i tenia un “paper directiu”
“En el moment d’analitzar concretament la possibilitat d’influir en testimonis, de destruir documentació rellevant o d’ocultar suposats patrimonis, [les dues interlocutòries] són del tot orfes de motivació”, insisteix el recurs, que subratlla que, en aquests casos, és necessari que “existeixi una concreció sòlida” i que el risc de destrucció de proves ha de basar-se sempre en “sospites fundades i concretes”. La defensa de Santos Cerdán, integrada per Benet Salellas i Jacobo Teijelo, al·lega que adoptar una presó provisional argumentada de manera “general i abstracta” i “sense concretar les fonts de prova a protegir” vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Constitució. Per tot això, conviden el TC a “aprofundir sobre la necessitat de justificar de manera deguda la finalitat establerta”.
Així mateix, aprofiten per tornar a posar en dubte els àudios que són la base de l’informe de la Guàrdia Civil i l’inici de la investigació sobre Santos Cerdán. “Un suposat paper directiu inferit únicament per una anàlisi subjectiva en relació amb uns àudios dels quals no en coneixem ni la veracitat, ni el suport, ni qui els va gravar i per quina motivació i que han estat convenientment editats i filtrats als mitjans de comunicació, és del tot insuficient i no curulla els estàndards exigits”, denuncien. I posen a sobre de la taula la “contradicció flagrant” de considerar que Cerdán era el cap de la trama criminal i que, a diferència de José Luis Ábalos i Koldo García, el jutge no acceptés registrar el seu domicili i el cités a declarar gairebé un mes després que aparegués el seu nom a la investigació. “És del tot evident que cap risc de destrucció de documentació valora l’instructor que existeixi”, rebla.
“Altres finalitats no constitucionalment admissibles”
En un altre moment, el recurs d’empara denuncia que l’empresonament de Santos Cerdán amaga “altres finalitats no constitucionalment admissibles”, com “sufocar una alarma social (donada la transcendència social i política del cas), “pressionar l’investigat perquè entregui proves de la seva culpabilitat” o “directament aconseguir una confessió”. “La imposició indeguda de la presó preventiva comporta una flagrant vulneració a la prohibició d’atemptar contra la integritat moral i la dignitat de la persona”, afegeix. La defensa de l’exdirigent socialista s’escuda en una afirmació de la interlocutòria de la Sala d’Apel·lació del Suprem, que va esgrimir que només Santos Cerdán “sembla conèixer el destí que va donar als diners, així com el camí que va seguir fins a la seva entrega als beneficiaris últims, qui van ser aquests o on podrien haver quedat dipositat els diners que no hagin estat repartit i el rastre i els vestigis que la seva activitat pot haver deixat”.
En aquest sentit, Salellas i Teijelo porten a col·lació el cas de Víctor de Aldama, el presumpte aconseguidor del cas Koldo, que va sortir de la presó en una causa després de declarar com a investigat en una altra i fer múltiples acusacions contra el govern espanyol. “Ens fa suposar que idèntica i il·lícita estratègia processal s’està utilitzant en el present cas, extrem que resulta del tot inadmissible en el nostre estat de dret, ja que l’adopció de la presó preventiva mai pot aspirar a forçar-lo o compel·lir-lo a fer una concreta declaració com a instrument per a l’obtenció d’indicis i proves”, al·leguen. Finalment, denuncien que aquest full de ruta és una “tortura indagatòria” i una pràctica “netament contrària a les més elementals garanties i drets de l’imputat i a la seva pròpia dignitat, així com als principis del procés penal”.
“Depèn únicament de la perícia de la Guàrdia Civil?”
Així mateix, el recurs d’empara argüeix que la tesi que Santos Cerdán s’hauria enriquit amb una suposada activitat delictiva i que avui dia no s’haurien trobat els diners “no permet fundar una mesura cautelar tan costosa com la presó provisional” perquè es tractaria d’un risc de destrucció de proves “eteri i general” i parteix d’una premissa “contrària a la presumpció d’innocència”, que és considerar que s’ha enriquit il·lícitament i que té diners amagats. A més, recorda que ell “ho ha negat fins a no poder més” i posa dues preguntes a sobre de la taula: “Haurà d’esgotar el període màxim de presó provisional previst simplement perquè no apareixeran mai actius econòmics il·lícits? El manteniment de la presó preventiva depèn únicament de la perícia, i dels mitjans materials i humans dels quals disposi, la unitat investigadora de la Guàrdia Civil per descobrir-los?”.
Un comportament de “subjecció i col·laboració exemplar” amb la Justícia
D’altra banda, per eximir Santos Cerdán de la possibilitat de destruir les proves, la seva defensa recalca que “no consta que hagi manipulat anteriorment cap prova, ni que hagi pressionat altres testimonis” i que el comportament que ha mostrat fins ara és “del tot contrari a la tesi de l’obstrucció del procediment”, sinó que és una actitud de “subjecció i col·laboració exemplar amb el procediment penal d’una persona que ostentava importants responsabilitats”. De fet, destaquen que, precisament, “s’ha desposseït” dels càrrecs que tenia (diputat al Congrés i secretari d’Organització del PSOE) per “no interferir ni en la vida política del país ni respecte a qualsevol persona potencialment implicada”.
I recorden que José Luis Ábalos “continua ostentant responsabilitats públiques” i que els empresaris investigats “continuen ostentant càrrecs directius i de responsabilitat i podrien tenir a disposició documentació empresarial rellevant”. “Cap d’aquestes responsabilitats i de capacitats les ostenta Cerdán i curiosament és l’únic dels investigats al qual se li ha acordat el seu empresonament preventiu”, postil·len.