D’Antoni Gaudí n’hi ha que en diuen l’arquitecte de Déu, en referència a les obres religioses que van ocupar bona part de la seva producció artística —la Sagrada Família, el col·legi de les Teresianes, la cripta de la colònia Güell o el palau episcopal d’Astorga, entre d’altres—, així com la vocació religiosa de les seves obres civils. També és cert que Gaudí va viure un final de vida imbuït d’una fe mística que va fer que els seus últims anys de vida els dediqués en exclusiva a la Sagrada Família, però no és menys cert el catalanisme de pedra picada de Gaudí, tant en la seva obra, com a la Torre Bellesguard, com en la seva trajectòria personal, en què la utilització del català davant els visitants no parlants de la llengua va ser una constant. Encara més, és prou conegut i documentat que Gaudí va ser detingut per no cedir a les pressions d’un policia d’utilitzar el castellà.
En aquest context, la intenció del papa Lleó XIV —o de qui li organitza el viatge— de beneir la torre de Jesucrist de la Sagrada Família amb un parlament exclusivament en castellà, ha provocat una allau de crítiques pel bandejament de la llengua pròpia de Catalunya en un acte solemne del qual és dubtós que el mateix Gaudí hauria acceptat que es fes sense presència de la llengua catalana. En dos dies, la pressió a Lleó XIV perquè prioritzi el català ha augmentat en la societat civil catalana, amb ressò en els partits polítics, les administracions públiques i la mateixa Església catòlica.
Cal tenir en compte que, a diferència de la visita de Benet XVI el 2010, que es va gestionar des de Catalunya, la visita de Lleó XIV està emmarcada en una visita a altres punts de l’Estat, on el paper de la Conferència Episcopal en l’organització ha estat considerable. Així ho va advertir el director de la fundació Catalunya Religió, Jordi Llisterri, en declaracions a RAC1, dels primers a denunciar el bandejament del català: “A l'hora de dialogar, tot ha passat per Madrid”. De fet, l’ús del castellà no ha estat expressament criticat, però sí la desaparició del català en un moment solemne com la benedicció de la torre de Jesucrist. De fet, la mateixa Conferència Episcopal ha assegurat aquest dimarts que els organitzadors dels actes a Barcelona han “posat clarament en valor” la “realitat social i idiomàtica” catalana, però que “correspon” a la Santa Seu fixar la llengua que farà servir el pontífex.
“A la Sagrada Família, el català és molt més que un idioma”
“A la Sagrada Família, el català és molt més que un idioma”, declarava en les pàgines d’aquest mateix mitjà Macarena Bergada, per defensar que “el text de la benedicció de la torre de Jesús, per respecte, homenatge i reconeixement a Antoni Gaudí i al poble català, hauria de ser en català”. “Jo hauria volgut que hi hagués hagut una presència més rellevant del que sembla que finalment tindrà, hauria estat més satisfactori que la benedicció de la torre de Jesús hagués estat en català”, ha afirmat, aquest dimarts mateix, el bisbe de Girona, Octavi Vilà. Per la seva banda, diversos partits polítics —Junts, ERC, Comuns…— han expressat el seu posicionament favorable a un increment de la presència del català en la visita papal.
Quina vergonya, quin insult a tot un país i a la memòria d'Antoni Gaudí. Si finalment això es així, es confirmarà el retorn al nacionalcatolicisme pel qual treballa els escarabats porprats.
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 1, 2026
I quina decepció veure com l'església es posa al costat de llengua del poder i menysprea… https://t.co/OefA45wOGX
La visita del Papa no pot suposar una nova marginació pel català, llengua pròpia del nostre país.
— Jordi Castellana i Gamisans (@jcasteg) June 2, 2026
És un dels líders religiosos, morals i Cap d'Estat més importants del món.
Governs i Església catalana han de garantir l'ús del català en la seva visita.https://t.co/OFi1Fo3AR6
Qualsevol acte a BCN ha de reconèixer i posar en valor la llengua de la ciutat i del país, una llengua que uneix, parlada per més de 7 milions de persones.
— Pau Gonzàlez Val (@paugv87) June 2, 2026
Ara, si l'alcalde practiqués amb l'exemple, estaria en millor disposició de demanar-ho al Papa, al Tour o a qui sigui... 👅
De fet, la pressió per aconseguir una rectificació i la inclusió del català en la benedicció de la torre de Jesucrist, així com per augmentar la presència de la llengua pròpia en general, ha estat transversal, i fins i tot el Govern, tot i que amb un entusiasme de baixa intensitat, ha reflectit la seva intenció de treballar per augmentar la presència del català, això sí, assenyalant que “l'organització dels actes litúrgics i les llengües que s'utilitzen no correspon al Govern, sinó al Vaticà”, segons ha declarat la portaveu i consellera de Territori, Sílvia Paneque. Per la seva banda, el president del Parlament, Josep Rull, ha contactat amb la cúpula de l’Església catalana per reclamar que el català sigui la llengua “predominant” en els actes de la visita del papa Lleó XIV a Catalunya, especialment en la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família.
“Intenten difuminar la catalanitat de Gaudí”
Des de la societat civil, i més enllà de l’activitat particular a les xarxes socials, entitats com Plataforma per la Llengua també s’han posicionat: “Lamentem que la part important de la missa i la benedicció sigui en castellà, com si fos una llengua més important que el català”, ha assenyalat Marga Payola, coordinadora internacional de Plataforma per la Llengua, en declaracions a ElNacional.cat, que ha recordat que hi ha hagut una “reducció” de la presència del català en comparació amb la visita de Benet XVI l’any 2010. Aquesta entitat ha fet arribar una carta a Lleó XIV per reclamar-li un canvi en la tria lingüística, “per respecte a Gaudí”.
“L’espanyolisme i la Conferència Episcopal sempre han intentat difuminar la catalanitat de Gaudí, però la realitat és tossuda”, ha assenyalat Payola, que ha afegit que el català és present a la Sagrada Família i els milions de visitants anuals del temple “poden veure com les paraules esculpides als murs, en català, simbolitzen la llengua com a part del nostre poble”. “No sé què faria Gaudí si fos viu”, rebla Payola com a conclusió d’una tria lingüística a favor del castellà que ha fet que la popularitat de Lleó XIV a Catalunya quedi en dubte. Això sí, amb prou dies de marge per rectificar.