Nou revés per a Santos Cerdán. El Tribunal Constitucional ha rebutjat de soca-rel el recurs d’empara que va presentar l’exsecretari d’Organització del PSOE per intentar sortir de presó. El jutge Leopoldo Puente, que l’està investigant per haver ordit suposadament una trama de corrupció amb José Luis Ábalos i Koldo García, el va enviar a la presó de Soto del Real el 30 de juny per evitar que destruís proves o influís en els testimonis. La defensa de l’exdirigent socialista va impulsar un recurs d’apel·lació contra aquesta decisió, però l’Alt Tribunal el va rebutjar i va ratificar la decisió de l’instructor. A finals de juliol, Benet Salellas i Jacobo Teijelo van anar al Constitucional (un moviment poc habitual en fase d’instrucció) amb un recurs d’empara i una petició de mesures cautelars per suspendre la presó preventiva. Ara, la Secció Segona del Constitucional, integrada per José María Macías (que ha estat el ponent), Ricardo Enríquez i Juan Carlos Campo, l’ha inadmès per unanimitat al·legant que “no revesteix l’especial transcendència constitucional al·legada”. Fa quatre dies, després d’una nova petició de la seva defensa, el jutge del Suprem va decidir mantenir Santos Cerdán a la presó pel risc de destrucció de proves.
📝 Santos Cerdán presenta un recurs d’empara al Constitucional per sortir de la presó
Per negar-se a estudiar el recurs d’empara, el TC justifica que “ja existeix doctrina constitucional sobre la necessitat de motivar la concurrència de les finalitats constitucionalment legítimes per justificar una presó provisional, així com sobre la prohibició d’utilitzar aquesta mesura amb finalitats coactives”. Respecte de la vulneració al dret a la defensa, el Constitucional tanca la porta a estudiar-ho per “falta d’esgotament de la via judicial prèvia”, donat que “no es va invocar en temps i forma davant de la Sala Segona del Tribunal Suprem, amb caràcter previ a la interposició del recurs d’empara”. El 2023, el Constitucional va rebutjar el 98,93% de les demandes d’empara que es van presentar.
“La imposició indeguda de la presó preventiva comporta una flagrant vulneració a la prohibició d’atemptar contra la integritat moral i la dignitat de la persona”, denunciava el recurs d’empara de l’exsecretari d’Organització del PSOE, al qual va tenir accés ElNacional.cat. L’escrit advertia que l’empresonament de Santos Cerdán amagava “altres finalitats no constitucionalment admissibles”, com “sufocar una alarma social”, “pressionar a l’investigat perquè entregui proves de la seva culpabilitat” o “directament aconseguir una confessió”. I lamentava que aquest full de ruta és una “tortura indagatòria” i una pràctica “netament contrària a les més elementals garanties i drets de l’imputat i a la seva pròpia dignitat, així com als principis del procés penal”.
Santos Cerdán va justificar que “no hi ha doctrina” del Constitucional i que és una qüestió “d’evident repercussió social i política”
El recurs d’empara reservava tres pàgines i mitja per justificar la seva especial transcendència constitucional: “Planteja un problema o una faceta sobre el que no hi ha doctrina del Tribunal Constitucional i sobre el qual es presenten qüestions d’una evident repercussió social i política de caràcter general”, argumentava l’escrit. I justificava la petició d’una mesura cautelar en la finalitat de “no incórrer en la vanitat d’una suposada estimació del recurs d’empara una vegada que la mateixa esdevingui estèril i inútil, ja que el perjudici i el dany ja s’hauria conculcat sent, per tant, irreparable”. La defensa de l’exdirigent socialista al·legava que la seva petició permetia al TC “dirimir la qüestió sobre la possibilitat” de presentar un recurs d’empara davant una mesura cautelar “contrària a Dret” i “abordar i desenvolupar específicament els requisits que s’han de presentar per apreciar la concurrència d’un risc de destrucció de proves” per justificar la presó preventiva, que és un “tema d’interès i debat doctrinal”.
Així mateix, arguïa que la jurisprudència del Constitucional és “fragmentària” i “no aborda amb la profunditat necessària els extrems” que planteja el recurs relatiu a la “necessitat de fonamentar degudament i concretar el risc de destrucció o alteració de proves” i sobre la prohibició de fer ús de la presó provisional com a “mitjà coactiu perquè l’investigat aporti proves en contra seu o bé confessi”. Finalment, s’escudava en “l’enrenou social suscitat” arran de la causa, que és “evident i inherent a qualsevol presumpta trama de corrupció dins de la política”, ja que la població és “especialment reticent i retreu aquest tipus de comportaments”. Finalment, assenyalava que és “notori i públic” que la investigació ha comportat un “seguiment constant i diari per part dels mitjans de comunicació” i “ha marcat fins i tot l’agenda política i social”.
Una llei de 2007 per introduir “l’especial transcendència constitucional” com a requisit
Va ser en una reforma del maig del 2007, impulsada pel govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero, quan es va introduir “l’especial transcendència constitucional” entre el conjunt de requisits que s’han de complir (tots) per admetre a tràmit un recurs d’empara. “Que el contingut del recurs justifiqui una decisió sobre el fons per part del Tribunal Constitucional a raó de la seva especial transcendència constitucional, que s’apreciarà atenent la seva importància per a la interpretació de la Constitució, per a la seva aplicació o per al seu general eficàcia, i per a la determinació del contingut i abast dels drets fonamentals”, estipula des d’aleshores l’article 50 de la norma.
L’exposició de motius presentava el “creixement del nombre de recursos d’empara fins al punt d’ocupar gairebé tot el temps i els mitjans materials i personals” del TC com un dels “problemes” que calia corregir i justificava la necessitat de modificar la llei per “donar solució” al “conjunt de problemes” que s’havien detectat.
“Insinua un risc hipotètic i fictici”
La resta del recurs d’empara qüestionava la decisió del jutge Leopoldo Puente i de la Sala d’Apel·lació de decretar la presó provisional. “No motiven el risc concret respecte a les fonts de prova que suposa la seva posada en llibertat, més enllà d’insinuar un hipotètic i fictici risc de naturalesa absolutament genèrica”, argumentava. Esgrimia que les dues interlocutòries “pateixen d’una falta de motivació i concreció palmària”, “no fan cap referència concreta sobre quina prova es pretén preservar” i no justifica una “possibilitat real” que Santos Cerdán pugui “alterar-la o destruir-la” i subratllava que adoptar una presó provisional argumentada de manera “general i abstracta” i “sense concretar les fonts de prova a protegir” vulnera el Conveni Europeu de Drets Humans i la Constitució.
Així mateix, els seus advocats tornaven a posar en dubte els àudios que van ser la base de l’informe de la Guàrdia Civil i de l’inici de la investigació sobre Santos Cerdán. “Un suposat paper directiu inferit únicament per una anàlisi subjectiva en relació amb uns àudios dels quals no en coneixem ni la veracitat, ni el suport, ni qui els va gravar i per quina motivació i que han estat convenientment editats i filtrats als mitjans de comunicació, és del tot insuficient i no curulla els estàndards exigits”, lamentaven. La setmana passada, la Guàrdia Civil va concloure que els àudios de Koldo García no han estat manipulats: “No s’han identificat traces que evidenciïn alteracions, manipulacions o comportaments anòmals en relació amb els àudios objecte d’estudi”, va exposar.