La persecució a què l'Estat espanyol ha sotmès el president a l'exili, Carles Puigdemont, per Europa –i més enllà– patirà aquest dilluns a les cinc de la tarda un revés sense paliatius. L'entrada del polític independentista i el conseller Toni Comín a l'hemicicle del Parlament Europeu es convertirà en la imatge més gràfica de les dificultats que comporta per a l'Estat el torcebraç judicial en què s'ha embarcat.

Aconseguir arribar a l'escó, però, no ha resultat fàcil. La increïble cursa d'obstacles en què s'ha convertit aquest recorregut va començar ja abans de les eleccions, amb la confecció de les llistes.

Veto a la candidatura

La candidatura de Puigdemont, Comín i la consellera Clara Ponsatí a les eleccions europees va ser impugnada per PP i Cs amb l'argument que no es troben el ple exercici dels seus drets perquè "van fugir d'Espanya". La Junta Electoral va acceptar els arguments d'aquest partits i els seus noms van quedar exclosos de les candidatures que va proclamar la JEC.

La decisió es va comunicar, el 29 d'abril, hores abans que es tanqués el termini per presentar les llistes. No es podia mantenir la candidatura amb els noms dels polítics exiliats, perquè no seria acceptada, però era imprescindible registrar una llista si JxCat volia concórrer als comicis. Finalment, JxCat va sorprendre anunciant, el mateix dia 29, que els noms de Puigdemont, Comín i Ponsatí serien substituïts de manera "provisional" per l'exalcalde Xavier Trias, l'advocat Gonzalo Boye i la periodista Beatriz Talegón

L'estratègia va aconseguir el seu resultat. Cinc dies més tard, en un cap de setmana d'infart, la fiscalia del jutjat contenciós administratiu de Madrid va contradir la decisió de la JEC i va considerar que el veto als candidats no s'ajustava a llei. El tribunal madrileny va acceptar aquell dissabte, 4 de maig, el recurs de JxCat, però va decidir elevar la decisió al Tribunal Suprem.

També l'Alt Tribunal, reunit d'urgència en diumenge, va considerar que els tres polítics independentistes eren elegibles, però va retornar el cas al jutjat madrileny esgrimint una qüestió competencial. Finalment va ser el tribunal del contenciós administratiu qui va donar llum verda a la candidatura.

Presa de possessió

El 26 de maig, la llista de Puigdemont va aconseguir convertir-se en la més votada a Catalunya a les eleccions europees. Però això no va canviar les coses. A partir d'aquí s'obria el segon capítol del via crucis legal: la presa de possessió de l'escó.

La Junta Electoral Central va deixar clar que si Puigdemont i Comín volien assumir l'acta de diputats haurien de presentar-se al Congrés a jurar la Constitució, la qual cosa hauria comportat que els detinguessin immediatament tenint en compte l'ordre de crida i cerca que hi ha contra ells. La JEC tampoc va permetre Oriol Junqueras, empresonat al centre penitenciari de Lledoners, acudir a prendre possessió de l'escó aconseguit en aquells comicis. 

La JEC va rebutjar el 17 de juny la intenció de l'advocat Gonzalo Boye de tramitar la documentació dels dos polítics davant del Congrés. Això no obstant, el lletrat va entrar els documents al registre. Tampoc no se'ls va permetre fer l'acatament a distància, per la qual cosa es van declarar deserts els seus escons.

D'aquesta manera, Puigdemont i Comín figuraven en la llista de diputats electes que va publicar el BOE el 13 de juny amb la proclamació de resultats, però els seus noms van desaparèixer en la relació d'eurodiputats que l'Estat espanyol va fer arribar al Parlament. L'aleshores president de la Cambra, Antonio Tajanifins i tot els va barrar l'accés a l'edifici.

Això no obstant, el polític gironí va anunciar que acudiria a la sessió amb què el Parlament obria el 2 de juliol la legislatura. Prèviament, Puigdemont i Comín van reclamar mesures cautelars al TJUE contra el veto de Tajani amb la confiança que el tribunal de Luxemburg obligaria la Cambra a permetre'ls accedir als seus escons. 

Tot i així, la vigília del ple, el TJUE va desestimar les mesures cautelars. Puigdemont i Comín no van arribar a travessar la frontera alemanya per acudir a Estrasburg. Fonts del seu entorn van assegurar que s'havia detectat presència policial espanyola i van alertar del risc que fossin detinguts en cas de posar el peu a França.

Mentrestant, davant les portes de l'Eurocambra es van concentrar milers de manifestants protestant per l'absència dels tres líders independentistes al ple. Els escons de JxCat van quedar a partir d'aquell moment vacants.

Immunitat de Junqueras

La situació va experimentar un nou tomb quan a mitjans de novembre l'advocat general de la UE va concloure que Oriol Junqueras tenia immunitat des del mateix moment en què va ser elegit. Aquesta tesi repercutia directament damunt la situació de Puigdemont i Comín. El 19 de desembre el Tribunal de Justícia de la UE va fer pública la seva sentència en el mateix sentit i va proclamar que els eurodiputats ho són des del moment en què són proclamats sense que se'ls pugui imposar formalitzar altres requisits.

El president del Parlament Europeu, David Sassoli, després d'una tensa reunió amb la presidenta del grup socialista, Iratxe García, va assegurar que la del TJUE era una sentència molt important, que afectava la composició de la Cambra i va instar les autoritats a acatar-la.

L'endemà mateix les portes del Parlament a Brussel·les es van obrir per a Puigdemont i Comín, que van aconseguir ser acreditats com a diputats, tot i que de manera provisional, just el dia que la Cambra tancava les portes per a les vacances de Nadal.

Tan bon punt es va reprendre l'activitat el 6 de gener, els dos polítics van formalitzar la seva condició de diputats, les acreditacions per a tota la legislatura i tot el reconeixement i suport logístic que comporta. Paral·lelament, el Parlament va reconèixer formalment la seva condició de diputats i també la d'Oriol Junqueras.

Això no obstant, tant la JEC com el Suprem han ratificat el seu rebuig a acceptar la condició de diputats dels tres polítics catalans. El jutge instructor, Pablo Llarena, ha advertit aquest divendres que en cas que trepitgi territori espanyol, Puigdemont serà detingut perquè la seva ordre de detenció continua vigent. Així mateix ha anunciat que s'ha activat el suplicatori per prendre-li la immunitat que li atorga la condició d'europarlamentari. També divendres s'ha sabut que després que el Suprem hagi decidit ignorar la decisió del TJUE i mantenir Junqueras a la presó, també el Parlament li ha retirat la seva condició d'europarlamentari.

Quan Puigdemont i Comín s'asseguin a les cinc de la tarda d'aquest dilluns al seu escó al Parlament, l'embranzida de la justícia espanyola es tornarà a posar en marxa. El suplicatori que ha anunciat Llarena, però, requerirà un recorregut de sis mesos durant els quals se sotmetrà a l'escrutini del Parlament, no només les acusacions contra els dos polítics independentistes, sinó tot el judici als líders del procés.

Durant aquest temps, la Comissió d'Afers Jurídics podrà requerir a la justícia espanyola tota la informació que consideri necessària, mentre que els dos diputats tindran oportunitat d'intervenir per exposar també tot allò que considerin convenient. Finalment, serà el ple de la Cambra qui haurà d'abordar el tema abans que no es voti.

Tot plegat, un escrutini molt dur per a la justícia espanyola, que les darreres setmanes ja s'ha vist obligada a forçar la màquina molt més enllà del que hauria volgut davant dels seus col·legues europeus.

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat