En un moment clau per al futur de les infraestructures i la cohesió territorial de Catalunya, l’alcalde de Vilanova i la Geltrú, Juan Luis Ruiz, defensa amb fermesa la reactivació del projecte del tren orbital, llargament reivindicat pels municipis de la segona corona metropolitana i acordat entre el PSC i Esquerra Republicana en el marc dels pressupostos. En aquesta entrevista a El Nacional.cat, Ruiz subratlla la importància d’una xarxa de mobilitat més descentralitzada que connecti territoris sovint obligats a passar per Barcelona, i posa en valor el consens polític assolit recentment per desencallar una infraestructura que considera “prioritària de país”. Més enllà de la mobilitat, l’alcalde aborda altres grans reptes com l’accés a l’habitatge, el desenvolupament econòmic o la construcció del nou hospital de referència del Penedès a Vilanova i la Geltrú. L’entrevista també entra en el terreny polític estatal, on Ruiz expressa “tristesa i preocupació” pels casos que afecten el PSOE i defensa la continuïtat de la legislatura espanyola.
Com valorar el projecte del tren orbital acordat entre el PSC i ERC?
Molt positivament. Ja era hora que es desencallés un dels projectes de mobilitat més importants d’aquest país i que trenca amb aquesta concepció centralista de la mobilitat, especialment, per a aquests municipis de la segona corona metropolitana que reclamem aquesta infraestructura des de fa molts anys. Ja fa 20 anys que s’havia posat sobre la taula. Tots els municipis ja tenim, fins i tot, la reserva dels terrenys en els nostres planejaments urbanístics.
Què suposaria per a Vilanova?
Per a Vilanova suposaria optimitzar el temps de trasllat i de mobilitat cap a aquests municipis de la segona corona. Difícilment de Vilanova a Mataró utilitzaràs aquesta línia, perquè podries trigar dues hores i mitja…
Passaries per Barcelona, abans…
Probablement. Permet aproximar-nos a l’Alt Penedès, a Vilafranca, amb un transport públic sostenible i de qualitat. També als vallesos, que és una zona d’una important activitat empresarial, econòmic, amb polígons industrials… En canvi, ara has de passar per Barcelona i perdre molt de temps. És una molt bona notícia, especialment, en clau penedesenca, de mobilitat interna dins la vegueria del Penedès.
Facilitarà per exemple la creació d’empreses?
Estem convençuts que sí, sobretot, per la mobilitat dels mateixos treballadors. Ara fan recorreguts totalment insostenibles, molt llargs i amb una despesa econòmica important. Això pot facilitar que hi hagi més activitat econòmica i que hi hagi bones comunicacions en l’àmbit de mobilitat.
I en el cas de l’habitatge, també ajudaria?
És probable. L’habitatge és un dels grans reptes que tenim. A Vilanova i la Geltrú, durant aquests darrers anys tenim un augment de gent que vol viure a la nostra ciutat. No deixem de ser un municipi molt atractiu, on vivim molt bé. Això que sabíem els vilanovins, ho ha descobert molta més gent. Això fa que la mobilitat sigui una de les grans qüestions a abordar, perquè molta d’aquesta gent que està venint a viure a Vilanova, Garraf o el Baix Penedeix, és gent que continua tenint els seus llocs a l’àrea metropolitana de Barcelona. Per tant, la mobilitat es fa imprescindible i és aquí on esperem que es pugui resoldre d’una forma definitiva la qüestió de Rodalies, perquè la gent ha de tornar a confiar en el tren com a mitjà de transport massiu i sostenible. Espero que així sigui, si no tindrem un problema molt greu com a país.
Sovint hi ha hagut crítiques, sobretot per part de grups de l’oposició al Parlament, que diuen que abans de començar aquests projectes que es projecten fins al 2040 i a llarg termini, abans s’hauria de començar a invertir en l’actual xarxa de Rodalies i arreglar-la…
No és incompatible fer una cosa amb l’altra. Planificar i començar a treballar en el tren orbital no és incompatible amb el fet que s’hagin de fer totes les inversions necessàries a Rodalies. No cal enfrontar una cosa i l’altra. No hi ha una dicotomia d’escollir entre el tren orbital i l’R2 Sud. S’han de fer les dues coses.
Hi ha diners per fer les dues coses?
El tren orbital costa aproximadament el mateix que la línia 9 de metro i es va decidir, en un moment determinat, prioritzar-la. Hi ha un pla de Rodalies que s’està executant, amb un calendari i recursos fixats. Per tant, jo crec que no és incompatible una cosa amb l'altra.
Parlem concretament del tram de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú, que és un dels trams en el qual no hi ha res construït ara mateix. Aquest tram es calcula que començaria a posar-se en servei entre el 2040 i el 2041 amb un cost de 1.400 milions d’euros. Tot plegat és un projecte que ja va ser aprovat el 2010. És optimista aquest cop? Fa anys va acabar enterrat…
Ho soc. En aquell moment va quedar enterrat per la crisi econòmica, tot i que s’havia fet la reserva d’espais. Això va fer repensar moltes de les prioritats que en aquell moment hi havia. Estic convençut que ara es produirà, perquè no hi ha alternativa. És una prioritat de país. Per a nosaltres és molt important aquesta connexió amb aquests municipis de la segona corona metropolitana. L’any 2040-2041, quan sigui una realitat aquest tram Vilanova-Vilafranca, l’Hospital de referència territorial del Penedès estarà ubicat a Vilanova i la Geltrú i ja estarà en funcionament. Per això, serà molt important poder disposar d’aquesta connexió entre l’Alt Penedès i el Garraf. De fet, hi haurà d’haver una estació molt a prop del futur nou hospital.
Creu que entre Vilafranca i Vilanova hi ha prou demanda perquè hi hagi un tren?
Estic convençut que sí. És que no és només Vilanova-Vilafranca, estem parlant de tot l’àmbit del Penedès, fins i tot també de l’Anoia. Hi ha molta mobilitat interna i la manca de transport públic intern és una de les grans queixes que fem internament com a vegueria quan parlem amb els responsables del Departament de Territori. Hi ha mobilitat interna per anar a treballar, per anar als polígons industrials que hi ha a l’Alt Penedès o la qüestió sanitària. A l'àmbit del Penedès tenim tres infraestructures sanitàries importants: a Sant Pere de Ribes, a Vilafranca del Penedès i una a Vilanova i la Geltrú. Ens hem de desplaçar obligatòriament per anar a fer proves o diagnòstics. Per tant, això requereix tenir una molt bona mobilitat interna en transport públic o, sinó, aquests desplaçaments els hem de fer en cotxe privat.
En el cas de Vilanova, el planejament del 2010 tenia previst fins a 3 noves estacions i s’hauria de soterrar tota la Ronda Ibèrica i els túnels entre Vilafranca i Vilanova. Ho veu viable, això? És una obra força faraònica…
La línia 9 del metro ha costat el mateix. És viable i també han fet estacions subterrànies durant quilòmetres. Avui en dia tenim la sort que tenim una tecnologia que ha avançat molt i aquests són processos que avui en dia els tenim ja molt controlats. Si els nostres avantpassats van foradar els túnels del Garraf abans del 1881 per poder portar el tren a Vilanova i la Geltrú amb una tecnologia molt més precària que l'actual, doncs em sembla que no hi ha dubte que és possible i es farà clar.
Però cal que Vilanova tingui fins a tres estacions més?
És el que es va planificar i projectar el 2010. En tot cas, ara estem en un moment que tot això s’haurà de tornar a estudiar i s’haurà d’acabar de definir. Abans l’hi he posat l’exemple del nou hospital. No hi ha prevista una parada en el futur hospital, sinó que estava prevista a prop de l’actual. Per això, tot això s’haurà de repensar. És lògic que el nou hospital tingui una parada de la línia orbital. Tenim temps i s’haurà de refer.
La línia 9 del metro ha costat el mateix que el tren orbital
En el cas de la mobilitat interna a Vilanova o d’altres municipis com Martorell, funcionaria més aviat com unes Rodalies o com un metro?
Espero que sigui més com un metro, però tot això ara s’ha de definir. S’ha de fer el projecte executiu i ho concebo més com un metre. Una cosa molt més àgil, recorreguts relativament curts i molta més freqüència.
Què li sembla que aquest tram sigui l'últim?
És lògic, perquè hi ha altres trams en els quals hi ha molta part feta. Fa 20 anys que se’n parla i no s’ha fet res. Si ara es posa sobre la taula i hi ha una data, un calendari i es compleix, doncs ja estarem contents.
Creu que és important que això ho gestioni Ferrocarrils o la nova empresa mixta de Rodalies i no ho faci Adif i Renfe?
És que aquesta nova empresa mixta serà la que acabarà gestionant tot Rodalies a Catalunya. Imagino que el tren orbital també serà així.
És millor així?
Mentre funcioni…
Un dels aspectes que vostè ha mencionat és la qüestió del nou hospital, que afecta no només a Vilanova, sinó a gran part de la vegueria. Què implica aquests pressupostos pel nou hospital?
Continuar avançant. La Generalitat ja va fer el pla funcional i gràcies a això hem pogut saber la dimensió que tindrà aquesta futura infraestructura sanitària que està molt per sobre del que inicialment s'havia previst fa quinze anys. I per això hem hagut de buscar un nou emplaçament, perquè el que es plantejava fa 10-15 anys era una ampliació de l'actual nou hospital. Ara es planteja una nova infraestructura sanitària d’àmbit territorial i que sigui l’hospital de referència en l’àmbit del Consorci Penedès-Garraf, i fins i tot d’una part del Baix Penedès. Requereix milers de metres quadrats que abans no es contemplaven. Ja vam fer públic el nou emplaçament i una part important ja és de titularitat municipal. Cal que sigui una infraestructura amb unes instal·lacions d’acord amb la població del futur, ja que som un territori amb un fort creixement demogràfic i que s’haurà d’atendre. Amb els nous pressupostos podrà continuar el planejament i el següent pas és fer el pla d’espais. Per tant, es podrà redactar mentre com a ajuntament fem tots els tràmits urbanístics per poder adquirir la part que no és municipal per poder fer la cessió anticipada al CatSalut.
S'hauran d'aprovar més pressupostos perquè això tiri endavant?
Sí, s’hauran d’aprovar més pressupostos. Estem parlant d’una infraestructura que costarà centenars de milions d’euros. Les administracions no podem estar sense pressupostos. Volem més escoles, més hospitals i moltes coses, però això ha d’anar acompanyat de pressupostos. Per això, celebro l’acord que s’ha arribat entre el Govern, ERC i els Comuns perquè finalment Catalunya tingui pressupostos. A més, crec i estic convençut que són uns bons pressupostos.
Quan creu que el nou hospital podrà estar en funcionament?
No posaré dates perquè no em pertoca a mi fer-ho i sempre ens podem equivocar amb això. Serà en els pròxims anys i anirem pas a pas. Amb això hem estat molt curosos i he volgut ser molt prudent. Anar anunciant les coses a mesura que s’anaven produint, perquè a Vilanova i la Geltrú aquest tema és molt sensible i s’ha promès moltes vegades durant la campanya electoral. No ha de ser un tema ni de campanya electoral ni de benefici polític per a ningú. És un tema de ciutat, de territori i de país. Anirem anunciant les coses d'acord amb els avenços que tant la Generalitat com l'Ajuntament tirem endavant.
Una altra qüestió que preocupa no només els vilanovins, sinó a tots els catalans, és l'habitatge. El Penedès Marítim, del qual forma part Vilanova, està rebent una gran part de barcelonins i gent de l’àrea metropolitana, com li està passant al Maresme. Què s’està fent i què facilita per a vostès aquests pressupostos?
Hem de generar més habitatge. Especialment, habitatge públic. Des de l’any 2009 que no hi havia cap promoció pública d’habitatge a Vilanova i la Geltrú. Ara hi ha quatre promocions que aviat començaran ja, a finals d’any. És una de les obligacions que tenim i amb les condicions que tenim. A Vilanova i la Geltrú fins ara teníem quatre solars, tres dels quals hem posat a disposició a una promotora social, mentre que el quart ho hem fet amb una cooperativa de Vilanova. També estem treballant amb els altres solars, que són dotacionals per poder fer operacions semblants. Un cop s’aprovin els pressupostos permetrà que hi hagi una partida per poder arreglar una promoció d’habitatge que va comprar la Generalitat a la Sareb a la rambla Sant Jordi. Això vol dir que en els pròxims dos o tres anys podem posar a disposició gairebé uns 300 habitatges públics. A la nostra ciutat són insuficients, però partim de zero. Paral·lelament, hem d’impulsar nous desenvolupaments urbanístics que permetin poder disposar de més habitatge de protecció oficial.
Relacionat amb l'habitatge, recentment, el Govern de la Generalitat ha aprovat la segona convocatòria del pla de barris. A la primera convocatòria vostès no s'hi van poder presentar, tot i que es va presentar a Vilanova. En aquesta segona convocatòria, s’hi podran presentar?
Tenim una proposta sobre la taula i que hi estem treballant perquè compleixi amb els criteris que requereix aquest pla de viles i barris. No ens vam poder presentar l’any passat perquè nosaltres no podíem cofinançar. De fet, encara estem en un pla de sanejament, fruit del romanent negatiu del dèficit que ens vam trobar quan vam entrar al govern municipal. Això ja ho hem capgirat. La liquidació del 2025 ja l’hem acabat en positiu i hem eixugat un dèficit de 8 milions d’euros, que no ha estat fàcil. Aquest pla acaba el 2027 i si tot va bé crec que ens hi podrem presentar.
Quina proposta tenen pensada?
És una proposta que abans explicarem a la ciutadania i a les associacions de veïns. Quan arribi el moment ja ho explicarem. Hem de ser prudents.
Una altra de les qüestions que han reivindicat sobretot des de l’àrea de govern de l’Arc Metropolità, de la qual vostè forma part, és l’aprovació de la nova llei contra la multireincidència. Com valora l’aplicació de la llei des que està en marxa?
Ja hi ha hagut mesures en aquest sentit. Situa aquesta qüestió en l’agenda política, que és necessari, perquè la seguretat és una qüestió que ens preocupa, ens afecta i a vegades es parla, no amb dades concretes, sinó amb la sensació que un pot tenir més seguretat. El que no pot ser és que una persona pugui delinquir 20, 21 i 25 vegades i no passi res. Això no ho entén ningú, i és lògic. Aquí s’ha d’actuar. Com que aquesta llei permet que els ajuntaments ens personem a la causa, jo he encarregat un informe jurídic al meu secretari per veure com i de quina forma l’Ajuntament de Vilanova s’hi pot personar. Ho estan estudiant. Els delinqüents han d'estar a la presó. I el que no pot ser és que en el cas de Vilanova hi hagi quatre delinqüents que representin el 70% dels delictes que es produeixen a Vilanova i a la Geltrú.
Tenen molts problemes a Vilanova amb els multireincidents?
Hi ha tres o quatre persones que són els multireincidents. S’ha de poder actuar i aquesta gent ha d’estar a la presó. No pot ser és que continuïn delinquint de manera indefinida i que no passi absolutament res. Celebro, com així ho vaig fer públicament i també ho van fer tots els ajuntaments que conformem l'Arc Metropolità, que s'hagi aprovat aquesta llei de multireincidència. Ara el que cal és la seva aplicació i que ben aviat es puguin veure resultats d'aquesta nova llei.
Una de les qüestions que també preocupa diversos ajuntaments és la falta de secretaris i interventors. Es va aprovar fa uns mesos a través d'un acord entre el govern espanyol i Junts pel seu traspàs. Després es va aprovar amb l'actual govern de la Generalitat i a través dels pressupostos s'ha obert una nova convocatòria. Com ho valora això? Vostès tenen problemes en aquest àmbit?
Som un municipi que, en aquest sentit, ja té una certa dimensió pel que fa al nombre d’habitants, i això fa que siguem atractius. És cert que a començaments d’any se’ns va jubilar l’interventor. Actualment, tenim nomenat un interventor accidental i pròximament en nomenarem un de provisional, arran d’un procés selectiu que ja s’ha resolt. Aquesta persona ocuparà la plaça de manera provisional fins que l’any vinent, en el marc de la convocatòria estatal conjunta per a tots els municipis, es pugui cobrir definitivament la plaça. Ara bé, és evident que aquesta és una problemàtica especialment greu als municipis petits. N’hi ha molts que es troben en una situació molt precària, amb una alta provisionalitat: un mateix interventor pot donar servei a quatre o cinc municipis, i el mateix passa amb els secretaris. Això genera una manca d’estabilitat que cal corregir. Cal recordar que els secretaris i interventors són dues figures clau dins de l’administració local: d’una banda, garanteixen la seguretat jurídica, i de l’altra, asseguren el control econòmic i financer. Per tant, era una qüestió que s’havia d’abordar. He vist que recentment s’ha obert una convocatòria de més de 200 places, i espero que es resolgui amb la màxima rapidesa possible, perquè malauradament encara hi ha molts municipis que es troben en aquesta situació.
Vostè és membre de l'executiva del PSC i ha estat diputat al Parlament de Catalunya en l’anterior legislatura. Com viu els casos que envolten el PSOE, l’expresident Zapatero i l’exnúmero tres del partit, Santos Cerdán?
Amb tristesa i preocupació. Estic també a l’expectativa. En el cas del president Zapatero, veurem. Jo tinc ganes d’escoltar-lo. Està bé que li hagin deixat més temps per poder preparar la seva defensa, perquè és evident que tot el que està sortint requereix que s’ho pugui estudiar i analitzar bé. La presumpció d’innocència ha d’estar sempre, i ha de prevaldre. En aquest sentit, es demostra que hi ha separació de poders. El problema és que els terminis de la justícia són molt diferents dels polítics i dels periodístics.
Creu que en l'actual conjuntura de la legislatura espanyola el president Sánchez ha de convocar eleccions?
Crec que això ho té molt clar: ha de continuar la legislatura. Malgrat que no hi hagi pressupostos, hi ha elements macroeconòmics i del progrés social que Espanya i Catalunya han millorat. Amb un govern de PP i Vox crec que seria molt dolent pel conjunt de l’Estat i, especialment, per a Catalunya i els municipis. Per tant, si el president creu que ha de continuar amb la seva acció de govern, endavant.
Vostè governa amb els 11 regidors del seu partit, el PSC, i dos més dels Comuns, fet que fa una majoria absoluta. Tem que tots aquests casos el puguin afectar de cara a les eleccions municipals?
Crec que cada vegada els ciutadans saben més diferenciar què voten, quan voten i per què voten. L’hi posaré un exemple: l’any 2019, a Vilanova i la Geltrú, veníem de l’època del postprocés i un any abans havíem estat expulsats del govern municipal. Aleshores, va coincidir les municipals i les europees. A Vilanova les europees les va guanyar el president Puigdemont, mentre que les municipals les vaig guanyar jo per sobre d’ERC. La gent va saber diferenciar-ho i té tota la lògica, perquè, si no, al final sempre hi hauria el mateix resultat en tots els àmbits. Això, per sort, no passa. La ciutadania fa una valoració de la gestió del seu alcalde i, amb base això, decideix continuar tenint confiança, i espero que sigui així d'aquí a un any.