Fa gràcia veure les portades del El País escandalitzar-se un dia sí i l’altre també per tota mena de qüestions laterals a la gestió de la pandèmia o —com avui— per invents que fabrica a mida de la protecció que brinda al govern espanyol. Deu ser dels pocs diaris que no diu res o fa passar desapercebudes les pífies, descoordinacions i embolics que la única autoridad competente ha encadenat des que va decidir centralitzar i militaritzar la crisi sanitària. Avui crida molt l’atenció perquè potser ha superat un rècord i tot en els seus esforços per vestir la mona de seda.
Que el Ministeri d’Educació no ha sabut acordar amb les autonomies, que són l’autoritat competent, un final de curs adient? Cap problema. El País t’ho afina com “La manca d’acord educatiu preocupa a professors i alumnes” (Al marge: i els pares? Potser no els hi cabia la paraula al titular). El sidral de les mascaretes fake ni apareix en portada. El conflicte del recompte de víctimes, tampoc. La manca de tests? Meh. Els excessos de tribunals, exèrcit i cossos de seguretat? El fracàs dels Nous Pactes de la Moncloa? A la panxa del bou, on no hi neva ni hi plou. I així tot.
Esclar, si llegeixes portades com la d’avui d’El País, tots aquests desordres i desgoverns sembla que no existeixin o que no tenen responsable. Són un astral (“la manca d’acord educatiu”) que flota sobre els nostres caps, oi? T’equivoques. Han sabut trobar un boc expiatori, que —sorpresa!— és Torra i l’independentisme català, que són assenyalats al titular principal com un eccehomo.
El president Torra pot caure bé, malament o tot el contrari; té encerts, desencerts o tira pel carrer del mig, però fa setmanes insisteix que l’única preocupació que té és la salut pública de la gent, cosa que li han reconegut altres presidents autonòmics presents a les reunions que convoca Pedro Sánchez. Entre altres, líders tan dispars (o no, tant se val) com Emiliano García-Page o Miguel Ángel Revilla.
En el cas que preocupa al diari, Torra proposa —com altres autonomies— un pla concret pel desconfinament de la canalla, l’únic defecte del qual és que ha enervat a la única autoridad competente. Tot agafa sentit si s’explica que Espanya és l’únic país d’Europa que manté tancats a nens i nenes i encara no sap com resoldre la situació.
El País també retreu al president català que vulgui “reforçar-se” políticament a través de la seva acció de govern. Quina sorpresa, quin escàndol. I’m shocked, shocked! Això no ho fa ningú, menys encara el govern espanyol. Per què serà que els mateixos espanyols no li fan confiança? Per a més inri, el país que millor gestiona la crisi sanitària, Alemanya, fa justament el contrari que Espanya: creure’s el model d’estat federal que té. Per sortir-se’n no els cal recentralitzar ni militaritzar res. Com pots llegir també al mateix El País —però no en portada.
