Cau pel seu pes que les portades del Trio de la Benzina s’obririen —i així és— amb la detenció de Koldo García Izaguirre —exassessor de José Luis Ábalos, exministre de Transports de Pedro Sánchez—, acusat de cobrar suborns a canvi de la compra de mascaretes durant la pandèmia de la covid-19. La investigació, que dirigeixen la Fiscalia Anticorrupció i l’Audiència Nacional, apunta a 53 milions en contractes que van ser autoritzats a l’ombra del procediment d’urgència aprovat per agilitzar el subministrament de material sanitari. Connectat amb el “cas Koldo”, com ja l’han batejat, hi ha adjudicacions presumptament irregulars d’obres d’Adif, l’operadora ferroviària pública espanyola. Del que no diuen res les portades d’El Mundo, l’ABC i La Razón és dels tràfics de Manuel García-Castellón, el jutge de l’Audiència Nacional que investiga Tsunami Democràtic, amb qui la justícia Suïssa es nega a col·laborar perquè sospita que actua per motius polítics. És el mateix García-Castellón que ha reconegut que va enganyar les autoritats franceses per fer-les signar un acord que facilitava la lluita antiterrorista. És obvi que un cas i l'altre no es poden equiparar. Un va de corrupció —un més— i l’altre de drets fonamentals.
Tant se val, però. Aquests tres diaris faran servir el “cas Koldo” com van fer servir el “cas Mediador” —recordes “Tito” Berni? Oi que no?— o el que tu vulguis, per anar aixecant polseguera contra el govern de Pedro Sánchez. Amb aquesta tècnica tan depurada de cridar més que qualsevol, el que queda al descobert és justament el femer en què s’està convertint la vida pública espanyola. Només aquesta setmana de portades desanima el més valent. El fiscal del Tribunal Suprem, Fidel Cadena, justifica l’acusació de terrorisme a Carles Puigdemont, perquè el president exiliat podia haver aturat la invasió de la terminal de l’aeroport del Prat “retirant el seu suport carismàtic a Tsunami [Democràtic]”. Aquesta literatura l’avalen dotze dels quinze fiscals de la sala penal del tribunal espanyol més alt. Dotze de quinze fiscals. Més. L’assassinat de dos guàrdies civils a mans d’un clan de narcotraficants ha posat al descobert una baralla subterrània entre aquell cos paramilitar i la policia espanyola, que s’acusen de fabricar i falsejar conxorxes amb els narcos de l’estret de Gibraltar.
Més. El viatge sorpresa de Pedro Sánchez al Marroc ha tornat a posar sobre la taula la intrigant relació del president del govern espanyol amb el rei Mohamed VI i el possible espionatge marroquí amb el programari Pegasus a Sánchez i a tres ministres. Més. El sindicat de maquinistes SEMAF ha convocat una aturada de quatre dies per protestar per la falta de personal i “en contra de tota mena de traspàs de competències que suposi la segregació del Grup Renfe” —és a dir, del traspàs de Rodalies a la Generalitat—. És començar i no acabar. Mig miler de tractors s’han concentrat aquest dimecres davant del Ministeri d'Agricultura per demanar la dimissió del ministre després d’un mes de manifestacions. Els pressupostos generals no s’aprovaran si no es legisla l’amnistia. La segona candidata a presidir el Consell d’Estat, Carmen Calvo, corre el risc de ser tombada al Congrés. La primera, Magdalena Valerio, va ser declarada incompetent pel Tribunal Suprem. Agents de Putin maten a trets un desertor rus a Alacant i la cosa agafa de sorpresa el CNI i tots els cossos i forces de seguretat de l’Estat. La sequera. La crisi de la natalitat. Etcètera. La llista és llarga. No acabaríem mai. Però, esclar, que important és el “cas Koldo”!
